Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris com està la penya. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris com està la penya. Mostrar tots els missatges

7 de juny del 2012

HIGH LEVEL II

‘Estoy muy emocionada porque un capote de la Virgen del Rocío siempre llega y la embajadora universal de Huelva nos ha hecho un regalo en nuestra salida de la crisis y en la búsqueda del bienestar todos los días de los ciudadanos’
Fátima Bañez. Devota de La Virgen del Rocío. Ministra de treball d'un país europeu suposadament seriós.Salvadora d'Espanya. Avemariapurísima...
 

20 de maig del 2012

OH NO, YOKO!

No tinc res a dir, només posaré el vídeo i ja el comentem si voleu. Directament a l'altar del penyafatalisme mundial.

20 de març del 2012

FATAL

Fatal:  adj. Que ha d’esdevenir-se inevitablement.
adj. [LC] Que emmena la destrucció, la ruïna, la mort.
adj. [LC] Calamitós, de greus conseqüències. 

El contingut d'aquest video s'ajusta a la definició de "Fatal", perquè, amb tanta crisi, tant Rajoy i Rubalcaba, ministres assessors de venedors de bombes, ministres ex-Lehman brothers,ministres de dibuixos animats parlant de violència estructural,tanta tele i tanta merda que hi ha al món,  açò ha d'esdevenir-se inevitablement. A més, òbviament emmena la destrucció, la ruïna (sobretot si se te cau el casc i et veuen la cara) i conforme està el món, també podria portar-te la mort si un taliban fan de la guerra de les galàxies t'enganxa pel carrer...
Quant a que és calamitós o de greus conseqüències, el temps farà sentència...
  
Per cert, tot i que neva a Múrcia, fa un fred que talla i plou tot el dia, és primavera! què gran!
 

17 de març del 2012

NOSFERATU

Tantes nits de diumenge d'insomni veent "Cuarto Milenio" obrin la ment: Nosferatu viu a Barakaldo!
uuuuu! hahaha!

10 de març del 2012

PERIODISME AMB MAJÚSCULES

Tothom hauria de conéixer al grandèrrim Jesús Quintero. En els seus inicis tenia un programa que es deia "El perro verde" on feia unes entrevistes molt, però que molt estranyes. Memorable una entrevista que va fer a un assassí en sèrie des de la presó -sense sensacionalisme, aprofondint en la visió del món de l'assassí, simplement-. Des d'aquella època,el sr. Quintero ha anat rodant per diferents canals de televisió amb un format semblant, inclasificable, sempre amb el penyafatalisme com a bandera. Mai podrem oblidar que ell és el descobridor d'aquell ésser humà anomenat "el risitas" que només deia que "cunyaaaaooo"... La veritat és que els programes d'aquest home són, simplement, el que a ell li vé en gana, i aixó m'agrada. No és humor, no és periodisme, no és friquisme al 100%... és, només, fer preguntes com ell les fa i passar una estona. 
És clar que ell és una persona prou, però que prou estranya -per no dir malalt-. A continuació, vos pose el darrer reprotatge d'aquest home, que m'ha deixat absolutament bocabadat. Fins ara, ningú havia plantejat fer aquest tipus d'entrevistes. Per favor, que li donen ja un "Ondas"...

2 de març del 2012

DELIRI

Deliri
[delirio (castellà), delirium (anglès)]
[psiq] Psicosi més o menys transitòria caracteritzada per un grau determinat d'incoherència i confusió mentals, d'excitació nerviosa i d'al·lucinacions, sobretot de tipus visual.

28 de gener del 2012

MIRANT AL SOSTRE









Perque cap tresor s'hi troba a la superfície...

28 de novembre del 2011

SORPRESAS TE DA LA VIDA


 
Un grup d’éssers humans i un o dos gossos consumeixen quantitats importants de cànem  fumat i suc de civada. És l’any 1996, és divendres  i és la porta d’un institut.
Des de la terrassa del mític bar que hi ha enfront d’aquesta escena, uns quants conglomerats càrnics i aquest mequetrefe observem com el més pallasso de tots, el que més crida i ens mostra a tothom que ha descobert les virtuts col·locatrius del cànem puja en la seva scooter, la també  mítica Yamaha Jog.
Mister Tarambana arranca la moto, i fa un cavallet  per baixar de la vorera.  La conseqüència previsible  era una tamborinada monumental seguida d’una rialla èpica i generalitzada, atés que la vorera té prou alçada...però per desgràcia, la integritat del senyor tarambana roman intacta. La “jog” en canvi, es va partir per la meitat –literalment- amb un estrepitós “CRAC!”. Els terrícoles presents van alçar les celles en un gest d’esglai. Els d’enfront no ho poguérem evitar i la risa esclatà per tot arreu al comprendre el perquè de la cara roja d’ aquest idioto.
Una xica suposada companya/núvia/simpatitzant/amiga/germana/samaritana/activista contra la vergonya apareix en escena per ajudar-lo. El senyor idioto li cridà qualsevol improperi i la xica , posant un poc de seny a aquesta situació, el va convidar a dinar un plat d’excrement; poh ahora te cóme una mieeeerrrrda (sic). Va haver de vindre la grua per emportar-se la pobra scooter en dos trossos.
Aquest episodi Rebelde Way  de la meva adolescència ha aparegut de sobte quan hui he vist al senyor idioto amb un uniforme blau  i un escut de policia local fent-li una recepta a una xica que havia estacionat malament el cotxe.  Em pregunte si les persones realment arriben a canviar i en aquest cas, pel bé de la ciutadania  i en detriment de la comèdia ho desitge més que mai.