Estem en campanya electoral. L’efecte que provoca açò en la gent és com la lluna plena; es transformen. L’altre dia, toquen a la porta de ma casa i em diuen que van a revisar el comptador de l’aigua. Misteriosament, apareix a l’entrada de l’edifici una xica omplint les bústies de sobres. Jo no espere per obrir la meva bústia davant d’ella i extraure el magnífic sobre que hi ha dins on apareix la cara del candidat i l’eslògan “perquè guanye (posar nom
del poble en qüestió, l’eslògan és estandard”. La mire amb un somriure i li dic: Ací no hi ha comptadors. Em contesta: “ya pero es que si no digo eso no me abre nadie, disculpa”. No et preocupes dona, tot siga perquè "guanye el poble".
Torne de fer les compres i observe que al panell d’on es posen els anuncis de la comunitat, algú ha posat una foto d’una cara que crec haver vist abans. L’eslògan posa “centrados en tí” i la cara és d’un dels meus veïns. Dues preguntes i una afirmació:
1) Amb qui s’han de centrar si no és en el ciutadà si aspiren a governar? Quin eslògan més absurd
2) Què collons fa el meu veí fent aquest acte de campannya (el tauler d’anuncis s’obri amb una clau per col•locar el que siga darrere d’un vidre)? Em diuen que és el president de la comunitat. Sembla que se centra en més coses que “en mi”. Serà la lluna plena.
L’afirmació: aquestos són incapaços, almenys en aquest poble d’escriure “centrats en tu”. Sembla que només són monolingües. Serà la lluna plena.
Al dia següent, un ciutadà que va pel carrer, m’ofereix, com si em donara propaganda d’un Kebab o un centre de depilació, un full on apareixen unes cares i unes sigles que diu “som com tu”. Uf! Això és massa dir. Jo no crec que siga com ells. És més, jo no voldria que algú com jo fóra alcalde d’enlloc. De sobte pense que aquest eslògan pot fins i tot atraure el vot de lladres o tot tipus de gentola, un sector que pot ser determinant alhora de decidir el futur d'un poble.
Els que millor eslògan tenen són els verds. I quin és? Doncs una pancarta amb una foto que posa “els verds”. Grandíssim! Per ara són els únics que almenys diuen la veritat d’una manera evident.
Per acabar, ací hi ha uns que es diuen “CIPAL”, que supose són els arxienenmics dels partidaris del “MUNI” (rises). L’eslògan “parlem menys, treballem més”. Sembla una companyia asseguradora. El millor és “la llegenda del partit”. La líder té com a cognom “Punset” i diuen que es la filla del mateix EXCM. Sr. Eduard Punset. Conta la llegenda, que en el mítin final de campanya son pare vindra a veure-la. Si açò és de veres, promet anar al míting a fer-me una foto amb son pare i me’n vaig, més que siga de llarg. De les propostes no en sé res, com tothom, però amb aquesta informació n’hi ha prou per omplir un auditori!.
Per sort, el diumenge que ve canviarà la lluna...