Suposem que ets tècnic superior de normalització lingüística en un ajuntament. Un treball que, si el fas ben fet, és admirable. La teva tasca, entre d’altres, és promoure l’ús del valencià i que , la institució per a la que treballes l’utilitze correctament i on cal. Doncs has de saber que pots ser expedientat per treballar.
I és que has incomplert “el derecho al sigilo del funcionario”, segons qui et paga el sou. Eixe “derecho al sigilo” és comprensible si ets jutge, o policia, o advocat de l’estat ... però si el “sigilo” l’has de mantenir quan els cartells de la ciutat estan en castellà i només en castellà, el que estàs fent és no fer el teu treball pel qual reps un sou de tècnic superior, o siga, que l’ajuntament, uy perdó, el “ay-untamiento” que t’ha llogat prefereix que cobres per no fer la teva feina a que la faces i els toques els collons... què sigilosos!.
Per cert, supose que de vegades no fer cas de“el derecho al puto sigilo” és el que fa que una vegada uns quants porquets s’embutxaquen subvencions milionàries o contrats sense haver realitzat cap concurs, es destape l’aigüera i la pudor arribe al jutjat.