No vos ha passat mai que, teniu una cançoneta en el cap que no vos agrada gens i no se’n va?. Vas per ahi, i de sobte, et vé al cap una estrofa determinada, i torna , i torna...aaaaaargh! no te la pots llevar del cap i no t’agrada!. De la mateixa manera, n’hi ha cançons que t’agraden de gent que no escoltaries tot i que et pagaren per fer-ho i d’altres que et fan un asco mortal que no pots ni veure.... d’aquesta estranya sensació és del que vull parlar.
A mi, especialment n’hi ha una cançó que només de sentir-la m’entra gonia, –no em pregunteu per què- però l’odie fins el punt que em talla el rotllo sentir-la, i és.... EL (PUTO)TRACTOR AMARILLO!!!!.No sé si és que no em fa gràcia el rotllo pseudopaleto dels cosins germans del de “Opà voy a hasé un corrà” o què, però és que el ritmet pasodoble-organillo i la temàtica “que es lo que se lleva ahora” em trauen de polleguera!. No els puc. De la mateixa manera, i, em fa un poc de vergonya reconeixer-ho, hi han cançons de Raphael que em molen! Supose que per influència de mon pare, encara que és estrany, però no ho va aconseguir amb Perales, que sonava nit i dia en ma casa, junt Juan Pardo, que tampoc em va pegar prou fort, la veritat. En la "meua defensa" diré que Raphael em recorda un poc Tom Jones en algunes cançons, tot i sobreactuar massa. A més, és la única persona en Espanya que té un disc d’Urani, per haver superat els 50 milions de còpies venudes (res!). Discs d’Urani en la història de les discogràfiques se’n han donat només en Espanya, Regne Unit i EUA i només se n’han donat a Michael Jackson ( 2) a Queen ( póstum, després de morir-se Freddie en van vendre una fotracà, però ja no existien , per tant, per a mi, no conta) i ... a Raphael! (¿?).
I tu, téns alguna debilitat/odi especial per algún artista en particular?
