Ara que s’acosta el dia 1 de maig vaig a contar-vos una llegenda del folclore dels EUA que ha inspirat moltes cançons i em sembla prou interessant i té vàries versions. Estem a principis del segle XX. John Henry és un treballador negre/afroamericà del ferrocarril amb un físic imponent (en algunes versions de la història naix amb una grandària de 8 peus i a les tres setmanes de vida comença a treballar)que viu en la misèria treballant molt dur. Un dia, arriba un home blanc/caucàsic amb una màquina de vapor que col•loca les travesses i amb la qual ja no caldrien obrers per a realitzar la tasca que corresponia a John Henry i els seus companys. John no pot suportar la idea de no tenir amb què alimentar els seus i li proposa al propietari de la màquina un tracte: demostrar qui es capaç de col•locar més travesses; ell o la màquina. Si guanya ell, quedaria demostrat que no calen màquines per a fer el que fan els treballadors. El blanc/caucàsic acceptà. Una altra versió més fantàstica de la llegenda parla que el repte era excavar un túnel, però la veritat és que la màquina de vapor de col•locar travesses va existir per aquella època i les tuneladores encara no existien a principis del segle XX. El final de la història: John Henry guanya la màquina però mor d’un infart. En altres versions li rebenta una vena del cap i mor. Aquesta llegenda ha sigut la inspiració de moltes cançons. Bruce Springsteen i Van Hallen en són un exemple. També Disney ha fet una mena de documental/pel·lícula. John Henry, existira o no és un model de perseverància i defensa dels ideals pels que lluitar. En moltes poblacions dels EUA se li fan homenatges anuals -en una mena de "dia dels treballadors" que alli no se celebra i existeixen estàtues com aquesta de la foto. Jo vull afegir l'homentage musical d’un ésser humà que he estat escoltant recentment. Mai va poder viure de la música, tenia una granja. L’any 1971 va aconseguir montar una gasolinera amb els diners que va obtenir d’una versió d’una cançó seua que cantaven els Rolling Stones (cançó I’ve got to move. Disc “Sticky fingers”). Va morir de càncer l’any 1972. L’autor, Mississippi Fred Mc Dowell:
Pel que sembla, el nom de John Henry és més que un simple conte . No se sap si ha existit o no.
6 comentarios:
Quina entrada més xula! No tenia idea. La cançó fantàstica. Investigaré més sobre aquest músic.
coralet
A mi també m'ha agradat molt, la veritat és que és una història molt xula i em recorda molt a algunes persones que continuen lluitant per les seues idees, encara que sapiguen que és molt difícil guanyar, com la gent del Bloc, per exemple.
És una història molt bonica, però que en el cas del valencianisme polític podria no tindre un final tan trist.
Tio: jo havia sentit la versió de que John Henry li va dir al tio Giner on estava amagat el tresor del "Devino".. seria qüestió de mirar-ho.
Per cert, la dóna de John Kerry és Teresa Heinz, la heredera del ketxup. Em deus mil millons.
PD.: disculpes als lectors per comentaris tan peregrins, però és una questió dialèctico-personal entre mequetrefe y el signant.
Gràcies als tres pels comentaris. Coralet, jo crec que el músic apareix més com a col·laborador en algunes recopilacions de blues que en solitari, de tota manera, jo també li seguiré la pista.
David, a mi el que més m'agrada de la història és que no sembla del tot fantàstica. La màquina de vapor era una mena de martell neumàtic que aniria a un ritme considerablement lent, però sense esforç físic, clar està. Sembla exagerat, però no absolutament increïble, no creus? quant al valencianisme polític, jo també crec que el final no serà tan tràgic, ja falta ben poc!.
Senyor Gato, dues coses:
1) apunta'm el milioins que ja te'ls pagaré..
2) Eh tio, para! hehehe(Dit amb tó mencaminesc, ja m'entens)
Freddy got the blues!
No en tenia ni idea!!!! M'agrada la llegenda de John Henry... si senyor.
Publica un comentari a l'entrada