29 de març del 2010

EL VERITABLE HIMNE DE L'ALEGRIA

Jo no sé que ha desdejunat aquest tio, però content, està content!. Vaig a veure si m'aprenc la lletra...

22 de març del 2010

SENSE PARAULES

Dues definicions sense paraules d'això que es diu post-rock i que tant m'agrada des de que ho vaig escoltar per primera vegada fa uns 5 anys. En aquest cas,amb un aire menys fosc i més melancòlic:


21 de març del 2010

ELLES I LA METRALLETA

No fa massa jo era un veritable fanàtic d'un estil de música que jo denomine "metralleta" i que, pel que he pogut llegir per ahi,compren el trash metal, el stoner metal(aquest no me'l sabia), el death metal, el doom metal, el black metal i pràcticament tot el que acabe en "metal", menys heavy metal, que no acaba de ser metralleta. Bé, la veritat és que podriem dir que he anat obrint el meu particular l'horitzó musical, però hi han uns 120 CD que són testimoni d'aquella "època". Alguns d'aquestos CD els escolte de tant en quant, perquè "la metralleta" no ha deixat mai d'agradar-me, simplement no "m'apeteix". Quan jo escoltava sovint aquesta música hi havia pocs grups en els que la persona que cantava era dóna. Una vegada parlant d'aquest tipus de "metal",més d'un deia que les dónes no podien arribar a eixos registres vocals tan "bruts", així com de possessió infernal o de ganes de bossar, perquè ens entenguem, tot i que donaven a aquestos diferents estils musicals certa aparença més "melòdica" si es pot dir així.
Altres pensavem que era simplement qüestió det emps,perquè "bramar" sabem tots/es. Cal dir que "el bramit" és una de les parts fonamentals en alguns d'aquest estils musicals, motiu pel qual moltíssima gent els rebutja. El temps ens ha donat la raó:
The Agonist (Alissa White). No és un muntatge, les dues véus són d'ella!
El mateix grup, la mateixa cantant, més metralleta:
Rolo Tomassi "I love turbulence" (Eva Spence):

18 de març del 2010

MALDITOS HUEVONES!


Mèxic, una de les cunes del penyafatalisme a la que ja li he dedicat un especial: país d’assassinats enmig del carrer, drogaïna per tot arreu, institucions corruptes a més no poder, lluita lliure, rantxeres i corridos, adoradors de la Virgen de la Santa muerte, tequila, tabasco, mojitos, maquiladoras,desert, frontera amb els EUA...

Mèxic té un problema molt però que molt gros, i no és que s’acaben els burritos o els tacos, és que la corrupció provoca molts però que molts morts. Fa poc, una notícia ens contava que en un mateix dia assassinaren 23 persones “al bel mig” del carrer en Ciudad Juárez. Com 2 eren dels EUA, sembla que van a investigar-ho amb profunditat. També cal esmentar que Ciudad Juárez –la ciutat més perillosa del món-es coneguda pels brutals assassinats contra dónes que van a treballar a “las maquiladoras”, que no són altra cosa més que empresses estrangeres en la frontera dels EUA que s’instal•len en aquesta lloc per pagar salaris de merda per a jornades brutals i poder fer fóra els treballadors/es que no estiguen d’acord. Fins i tot hi ha hagut casos de persones que han intentat formar un sindicat i han desaparegut, que és l’eufemisme de “t’han matat i t’han colgat” quan parlem de casos com aquestos.

Bé, resulta que com el govern mexicà no té prou amb el que té, ara ve un diputat del PRI, que és el govern que ha estat trenta o quaranta anys en el poder i diu que els matrimonis de persones del mateix sexe no poden adoptar perquè tenen tendència a violar els xiquets: http://www.elpais.com/articulo/sociedad/PRI/mexicano/asegura/algunas/parejas/gays/violan/ninos/adoptados/elpepusoc/20100317elpepusoc_9/Tes

I dic jo, a aquest ésser humà que diu que respecta els homosexuals (Mèxic és un dels pocs països d’Amèrica on tenen dret a casar-se) no se li ha ocorregut altra manera de fer campanya?. Diu que hi han estudis que ho demostren però no en presenta cap. L’orangutan aquest es diu Christian Vargas i és diputat del govern. Li pregunten per les fonts d’on trau aquest tipus d’animalades i diu que els extrau de la comunitat de lesbianes,gays i heterosexuals. Nyas coca mexicana! , haguera pogut respondre: tot el món ho diu (afegint quatre o cinc “xingada- ándale- pues”) i s’haguera quedat més ample. A més resulta que el seu partit va votar a favor de que les parelles del mateix sexe tingueren el dret a casar-se!

Contra l’associació “aplicació de la imbecilitat extrema- poder polític” no hi ha estudis,no? És una llàstima, perquè aquest seria l’excepció que confirma la regla.

I què llastimeta ...

I quin fàstic...

15 de març del 2010

DUES CANÇONETES XAXIS

Una que m'alegra:

I una altra que expressa el que es mereix més d'un ésser humà -no dirigir-li la paraula i prou-. Aquesta, m'encanta. La lletra va baix:


There are things that I'd like to say


But I'm never talking to you again

There's things I'd like to phrase some way

But I'm never talking to you again



I'm never talking to you again

I'm never talking to you

I'm tired of wasting all my time

Trying to talk to you



I'd put you down where you belong

But I'm never talking to you again

I'd show you everywhere you're wrong

But I'm never talking to you again

11 de març del 2010

SPANISH MUSIC

Enguany m'he proposta escoltar un poquet mé de música en castellà i català i poc a poc vaig fent descobriments, a més d'una cosa que ja tesnia molt clara; no tenim ni idea de la música que es fa en Espanya, i aquest grup n'és un exemple. Es diu Maga, i la veritat és que m'ha encantat. La cançó és del seu primer disc,què en la portada té un llit dibuixat, i es titula "blanco"(2002). Després van traure "negro" l'any 2004 i "rojo" l'any 2006.El quart disc ha eixit enguany i és diu "A la hora del Sol"...

Aquesta cançó defineix prou l'estil del grup.que ha fet gires per Espanya,Uruguay,Xile i Argentina Pop "fresquet" que sóna a nou i que, pel que sembla, té prou seguidors...

7 de març del 2010

INSOMNI

L’insomni és un problema que afecta a molta gent en Espanya i around the world, però les conseqüències per a la gent que el pateix són molt diverses: irritabilitat, cansament, depressió, cansament crònic i fins i tot la mort. Durant una temporada, fa uns set o huit anys, vaig patir una crisi d’insomni que em va tenir dormint com a màxim quatre hores seguides durant uns 10 dies. Van ser dies molt estranys, amb el cap fent zum-zum i un nerviosisme que espere no tornar a experimentar mai més en la vida. Se me van fer moolt moolt llargs. Després d’allò, tinc temporades en les què em costa prou dormir i fins i tot em passe 1 o 2 nits sense dormir, però al dia següent aconseguisc descansar sense cap problema. Un estudi recent aferma que passar una nit sense dormir redueix la capacitat de concentració i d’assimilació de conceptes fins un 40% . Aquest estudi es va fer utilitzant com a subjectes estudiants d’Universitat, que es passaven la nit estudiant sense dormir.


La meva experiència personal és que un dia sense dormir cansa, i molt, dos dies cansen i fan moolt mal de cap (al segon dia aconsegueixes dormir, més que siguen 2 hores o en espais intermitents d’una horeta ), tres dies dormint mal comencen a irritar a qualsevol...

Però si s’arriben a estar 4 dies dormint molt poc –em referisc a no poder dormir, no a estar, per exemple en les festes del teu poble i no dormir perquè no vols o no et deixen- es produeix un efecte com si “et passares de rosca”. Estàs cansat alhora que nerviós, irritat alhora que dèbil i tremolós i comences a fer coses rares, com emportar-te el comandament a distància de la televisió a la nevera i deixar-lo dins (cas real).

Si encara no t’han donat cap pastilleta o has anat al metge ( no t’ho penses dues vegades i si arribes a estar així ves al tercer dia, fes-me cas) i la cosa continua, notes com si tot passara més lentament. Les hores passen i es fan molt llargues – per la nit sobretot- i et passes el dia gitat però sense poder dormir. No pots concentrar-te, perquè si, per exemple, intentes llegir, el cap et rebenta! I els ulls et fan mal i els tens com si estigueren secs. Aquestos episodis d’insomni normalment venen provocats per algun “colp emocional”: s’ha mort algú que estimaves molt –persona coneguda o no o una mascota -, tens depressió, t’ha tocat la loteria, t’han fet fóra en el treball o t’ha deixat la teva parella o estàs pensant com deixar-la, comences una nova etapa a la teva vida... i exemples per l’estil. També poden ser provocats per trastorns neuronals, però d’açò jo no entenc.

La qüestió és que l’ insomni és transitori en un percentatge elevadíssim (98% dels casos) i se’n va conforme ve. Jo ja me’l prenc amb filosofia, o amb literatura, o furgant en Internet o maleint del mal de cap que m’agafa si dura més d’un dia. Fa poc he estat dues nits malament i he pogut observar açò:



Conforme ho vaig veure  i va acabar la teletienda, que no el meu insomni,em vaig posar a cercar la imatge en Internet i em vingueren al cap dues qüestions:

a)Qui serà membre d’aquesta federació?

Resposta si veem el Teletienda: David Meca

b)Segur que només vénen aparells de gimnàstica?

No seré jo que els truque per a comprovar-ho.
Per últim, recomanar que feu cas a les paraules del profeta: Vete a dormir, ya no pintas nada aquí .
A la taula i al llit, al primer crit.

Boas noites!





4 de març del 2010

NACIONALISME, SEPARATISME, GILIPOLLISME...

Després de veure aquest video, em vénen al cap molts però que molts dubtes.
Primer el video:

Després la reflexió: Nacionalisme i separatisme són dues coses diferents. Els nacionalistes defensen que uns territoris ténen una sèrie de tres comuns diferencials d'altres, a Espanya molts pensem que hi ha una sèrie de territoris a l'est que comparteixen uns trets comuns que són diferents de la resta de l'Estat. També pensem que açò ocorre a Euskadi i ja en som menys els que pensem que també ocorre a Galícia. Fins ací no hi ha cap problema amb identificar-me com nacionalista, però... resulta que nacionalista també és aquell que diu que Espanya és una, grande y libre... i pense que no n'hi han nacionalistes de primera  ni de segona, per tant ,me n'isc d'aquesta definició pel següent: la defensa del nacionalisme acaba sempre en conflicte, per tant no planteja convivència, sino separació. Jo sóc concient que hi ha una sèrie de "fets diferencials" en algunes parts d'Espanya, però no em sent estranger ni en un país deferent quan vaig a Madrid, em sent dins una comunitat amb la què compartisc molt i amb la què em diferencie prou. Supose que el mateix li passa a un català quan va a Extremadura, diga el que diga, perquè sino, no eixiria de casa.

El separatisme és la gangrena del nacionalisme. Quan entres en conflicte per un territori perquè la història et diu que és un territori diferent al que hi ha establert en l'any 2010, simplement has de rebobinar en la història per a canviar d'opinió. Si en l'any 2010 ets republicà però em defens a ultrança els territoris del Regne de la Corona d'Aragó... tens un problema d'argumentació. El que és legítim és defensar que hi ha coses que et diferencien dels altres, però que aixó et porte a separar-te del veí o a dir que tots hem de ser així (gent de l'aguilutxo, vosaltres sou un cas apart, però esteu, d'una altra manera, dins el mateix sac). I ja no diguem si pegues tirs pel que tu dius que és un país que agafa 3 tipus de regions diferents... Els separatistes són gent que, quan tupa, fan que isquen vídeos com aquest.
Quant al gilipollisme, és un assumpte que dóna per fer una tesi doctoral o un blog sencer, així que millor ho deixem que el video aquest m'ha trastocat un poc...

1 de març del 2010

QUE VA, QUE VA QUE VA...

El espíritu tiene angustia de sí mismo. El espíritu no puede librarse de sí mismo; tampoco puede comprenderse a sí mismo, mientras se tiene a sí mismo fuera de sí mismo; ni tampoco puede hundirse el hombre en lo vegetativo, puesto que está determinado como espíritu; de la angustia no puede huir porque la ama; amarla, no puede propiamente, puesto que la huye. Ahora está la inocencia en su ápice. Es ignorancia, pero no una brutalidad anormal, sino una ignorancia determinada por el espíritu, pero que es angustia precisamente porque es una ignorancia de la nada. No hay ningún saber del bien y del mal, sino que la realidad entera del saber se proyecta en la angustia como la ingente nada de la ignorancia.

El concepto de la angustia
(any 1844)
Sören Kierkegaard

Doncs això, que estic llegint-me un llibre de Kierkegaard que feia anys rodava per ma casa. No sé si l'acabaré, però promet!