19 de juliol del 2012

FARTERA



 
Quan un s’afarta de menjar,ja no pot més, ha engolit en una quantitat excessiva. El fet d’afartar-se s’anomena fartanera. Hi ha un poble d’irreductibles rascafites on ho anomenem fartera. La fartera provocada per haver menjat molt és un sentiment aclaparant, sembla que anem a vomitar, no ens podem quasi menejar i de vegades, és tant l’excés que ni sopem i ens passem gran part del dia amb mal de panxa.
El que jo anomene fartera emocional és una sensació més o menys semblant. Veure al teu voltant coses que no t’agraden de manera excessiva i repetitiva -determinades actituds, gestos envers els altres, ofenses i ràbia malentesa, injustícies quotidianes,etc- fa que digues prou, que no et pugues menejar, que preferisques aturar-te una estona amb mal de cap i eixe zum-zum de  la cascada de sentiments, pensaments,sensacions i reaccions que et provoca la fartera.
Aquesta fartera pot resultar totalment invisible, l’individu que la pateix pot estar-ne absolutament assabentat de la seva existència i no exterioritzar-la. Les  reaccions a aquest tipus de fartera que jo he experimentat han anat des del silenci i el passotisme més absolut – una mena de per a què- a un estat d’indignació –una mena de serà possible? Em cague en (subjecte animat o inanimat a escollir)-. Amb els anys i l’arribada de la calma i “el trellat”, l’estat d’indignació ha esdevingut “calma tensa”-una mena de conta tres abans de reaccionar, per la pau mundial!-. I d’aquesta manera, com diu la preciosèrrima cançó cims i abismes hempujat...fins una sèrie de situacions encadenades que han fet aparèixer de nou la fartera i una nova i curiosa reacció: la combinació de les tres anteriors, és a dir, la barreja del per a què? el serà possible? i el conta tres que m’han fet adonar-me que estic fart d’un munt de coses les quals simplement les he de soltar o canviar perquè  estan  fent que el zum-zum  em lleve ja la son.
Amb aquesta entrada s’acaba LA PENYA ESTÀ FATAL –un dels per a què?- . Jo m’he divertit, que és del que es tractava. A les personetes del senyor que heu llegit les entrades i heu fet comentaris, gràcies, encantat d’haver compartit espai de reflexió/indignació/bizarrisme amb vosaltres,ens opinem per la blogosfera/ens veem pel carrer. Als que heu entrat a esquadrinyar i no vos ha agradat, vos ho dic en anglés; cowards. I als que vos ha semblat una poca merda, recordeu el missatge que ens ha ofert a la humanitat la gran pensadora/diputada/filla de Fabra, i recordeu també que “cometí un error del que no me siento honrado” són paraules que un retor no ha de dir sense presència d'un micro i/o/u  un advocat...
 
He pensat dedicar-me al submarinisme una temporadeta, tal volta torne amb alguna cosa diferent.

13 de juliol del 2012

RECORDE. NO PENSE...


Recorde el camí envoltat de pins, els bancals, el forn de llenya i aquelles coques –aquelles coques!- , les bicicletes, l’era, la figuera a la què sempre pujava per jugar vesprades senceres. Recorde el bac des de l’olivera i la única vegada que he vist una serp canviar de pell dins una sèquia sense aigua una vesprada calorosa d’agost. Recorde el ritual que vint anys després continua de manera intermitent; berenar llet amb “magdalenes llargues”-encara les anomene així i no pense deixar de fer-ho- . I les nits d’estiu escoltant les botzines dels vaixells allà baix, en la mar.
No oblide els estius –aquells estius!- i els anys sencers  que compartirem casa nit i dia. No recorde que em bonegares mai, i no oblide –tampoc pense fer-ho- eixe somriure. Somreies sovint, sempre amb una bona paraula en la boca. No et recorde criticant mai ningú, ni et recorde malhumorada, tot i que passarem prou anys junts. Més endavant, la maleïda malaltia aparegué  i se te va trencar unmes d’abril, després  perderes l’autonomia i  la veu, però recorde, i no pense oblidar-ho, eixe somriure mut i eixa mirada que ens creuarem durant un temps que, curiosament, recorde com una llarga estona, tot i que només foren uns pocs segons.
Què bona, què valenta i què forta fores!. Quin orgull desperta en mi el teu record!. Quin exemple!.
Gràcies per tot, auela .

4 de juliol del 2012

MERAVELLÓS QUART D'HORA

Un quart d'hora de meravella...
No sé si és un fragment o una peça sencera, però en  "Regen" (plou) realitzat pels holandesos Mannus Franken i  Joris Ivens l'any 1929, es vol enregistrar com canvia la ciutat com plou. Els autors del "youtube" li han posat música i ha eixit aquest meravellós quart d'hora...


28 de juny del 2012

L'APOCALIPSI!


18 de juny del 2012

PREMONICIÓ

Un extracte de la pel·lícula "Network" de 1976, que reflecteix el que jo crec que és un clamor general en l'actualitat...

7 de juny del 2012

HIGH LEVEL II

‘Estoy muy emocionada porque un capote de la Virgen del Rocío siempre llega y la embajadora universal de Huelva nos ha hecho un regalo en nuestra salida de la crisis y en la búsqueda del bienestar todos los días de los ciudadanos’
Fátima Bañez. Devota de La Virgen del Rocío. Ministra de treball d'un país europeu suposadament seriós.Salvadora d'Espanya. Avemariapurísima...
 

5 de juny del 2012

LA IMATGE D'ESPANYA


El de roig, és el president del que diuen, és el primer banc d’Espanya. Podria ser qualsevol jubilat passejant per Benidorm, però li falta la gorreta. Està saludant al rei -el del bastó- que diu estar preocupat pels joves que estan aturats i es gasta 30.000 eurets de res caçant elefants per a trencar-se la cadera  i solucionar-ho amb una frase de xiquet de cinc anys quan el castiguen el papa i la mama.
Tots dos estan amb un grup  “d’empresaris influents” segons la notícia, que han anat a Brasil a contar que Espanya mola, que és un país important i seriós i que podríem fer més negocis si els brasilers volgueren i nosaltres ens deixarem...
Què gran imatge d’Espanya! Només ens ha faltat enviar el jutge que diferencia despeses públiques i privades quan va de viatgeperquè ho diu ell  i el dia de reis sembla que tenia acte oficial o el malparit que tracta com gestionar ajudes pera cooperació internacional amb un que parla de "negrolàndia" o de "prioricemos lo nuestro antes que lo de los negratas" i parla de lleis sobre "el decoro" en el Senat d'una comunitat autònoma símbol del filldeputisme polític més descarat i brut, amb polítics que es prostitueixen venent el que és de tot per trages o favors... del president, que sembla autista polític, millor no en parlem, que ja en tenim prou. És una persona clarament superada per els esdeveniments, millor que se'n vaja per la porta del garatge per no fer declaracions, així ens queda clara quina és la imatge d'Espanya...
Trobe que hi ha massa preocupació per la imatge externa del païs i molt poca per la interna... se suposa que no ens ha d'importar, que ja tenim prohomes amb bermudes roges o amb bastonets o amb seients en el congres que saben què ens cal. Si només escoltaren una mica abans que tot se n'anara a la merda, potser no em farien tant de fàstic. Però no puc donar garanties de que, aquestos, els que estan ara, en tots els partits, en les altes institucions, els "empresaris influents" siguen vàlids. Ens cal una neteja, sàvia nova, amb idees i capacitat dialogant, sense la prepotència o l'arrogància que suposa saludar al rei en bermudes i espardenyetes en un país que no és el teu en una suposada "reunió internacional per a vendre les qualitats del teu país". Sàvia nova que esborre la ronya ... i que no la continue, per favor!.
Una mostra de quina és la imatge d'Espanya de la què ens parlen. Avise que pot ferir la sensibilitat d'alguns...