1 de juliol de 2009

AQUELLOS MARAVILLOSOS AÑOS (I)

Açò em recorda dIssabtes dinant a ca la meva àvia quan encara pujava a Sella només els caps de setmana, al sabor de la Casera de taronja -de la què, per cert, després d'haver fet una enquesta només se'n recorda el meu germà- i a l gat d'un bon amic al que li deien "poti-poti" . També van assentar l'expressió "ser un gallofa" , Zas,zas, zas, lanzarayos! jejeje!.Aiii!. Tinc més sèries d'aquestes en la recàmara, ja aniré posant-ne.

5 comentarios:

Àngels ha dit...

Zas-zas-zas!
et pot imaginar que no recordava que forem titelles... jejeje... ho recordava de dibuixos animats... jejeje

MEQUETREFE ha dit...

Ei, és curiós! jo fa temps, parlant amb els "habituals d'aquest tipus de paranòies" -ja pots imaginar-te amb qui- també pensava que eren dibuixos...

Anònim ha dit...

No se com es podía agradar. Recollons pandereta.
Soc Miguel Ángel Perez Serrano o David Soler García o Federico Jiménez Losantos.

Clareta ha dit...

Jo no m'enrecorde d'aquests "dibuixox-titelles" peò no sé perqué lo del gat em sona!!!!!

Mequetrefe ha dit...

Hooola Clareta!. Més que un gat, era un bitxo raro que no sé com definir...
Anònim, tu ja ho saps: ma mare em diu pandereta i jo li dic que té raó, que totes les panderetes van davant la processóoooo!!