Tot allò que he fet, tot el que no he fet, tot allò que faré, tot el que em queda per fer.
Allò que he fet mal, el que he fet bé, els fets que han esdevingut de tot açò.
Causes i conseqüències i conseqüències i causes...tot barrejat dins una bola grisa que va engrandint mentres ho assola tot deixant trossets de mi a cada cop que avança escampats per tot arreu. Ja torna.
De sobte, quan ja em té en un racó i està rodant a uns centímetres del que jo creia era l'únic refugi,
De sobte, quan ja em té en un racó i està rodant a uns centímetres del que jo creia era l'únic refugi,
un nou fet se l’engull sencera.
Només queden eixos trossets: pensaments, reaccions, encerts, decepcions, experiències...
Només queden eixos trossets: pensaments, reaccions, encerts, decepcions, experiències...
Gire el cap, m'alce i continue cap endavant.
Canviant el punt de mira, tot torna a la normalitat.
Cal aprendre a desfer.
5 comentarios:
Sí: a desfer i a refer de la desfeta.
Per cert, el text acaba amb llum pero la música em resulta bruta, encara un tant fosca...
Cert! i també cal aprendre també a desdfer-se'n de la desfeta!
Morning,la música és bruta i fosca, com l'avançar de la bola i el que deixa enrere (a més, deixant de banda la "lírica" és del nou disc de Mogwai, tros de banda,hehe).
I si, com bé dieu els dos, el millor és refer de la desfeta o desfer-se'n de la desfeta, depén de les circumstàncies.
Salutacions
i que fariem si no forem capaços de refer-nos despres de la desfeta?
Doncs no ho sé. Supose que tot continuaria igual, la bola acabaria engollint-nos i... ves a saber. Rodant, rodant ens portaria al fons.
Uf!
Publica un comentari a l'entrada