AUSTERITAT

Ja fa dies que sent parlar un eufemisme nou: “austeridad y equilibrio” , que amaga de meravella el seu significat; restriccions i rigor.  I és que el discurs és simple, cal retallar d’on es puga...la realitat, en canvi, no és així. Els gestors ho anomenen “estabilitat presupuestaria”, però jo pense que no ho és. No volen eliminar despeses innecessàries, pretenen retallar d’on puguen  i els deixen. Aquesta actitud cal tenir-la en compte, perquè el discurs ens pot enganyar, i és que  el (puto)dèficit  és la relació entre ingressos i despeses, no la manca d’uns o dels altres, i en aquest cas, només es parla de despeses, de retalls i estabilitat...

S’acaba d’aprovar una reforma constitucional on se’ns deixa ben clar que el primer que s’ha de fer és pagar els deutes, que ací el que interessa és el que demana l’acreedor, el cobrador del frac. Per cert, el dia en què es votava eixa reforma, vaig veure diputats que no la votaven i diputats que eixien de la votació perquè no volien participar...  i un poc abans del vint de novembre ens demanaran el vot per als seus partits i ens diran que cal anar a votar perquè el vot és la màxima expressió de la democràcia i blablabla... gràcies per donar  una mostra de participació i interés senyores i senyors diputats. En aquest cas també pense que el discurs s’ha pervertit un poc; una cosa es que no facen cas a les teves propostes, i una altra és que penses i digues que és legítim no votar perquè no et fan cas. Si seguirem l’exemple, no se’n salvava ni  un, perquè només es votarien entre ells i a ells mateixos.

Com deia, ja tenim dins la Constitució una llei que diu que ací qui cobra mana, que primer som contribuents i després ciutadans, que si s’ha de retallar es retalla i prou, perquè cal mantenir l’equilibri dels pressupostos etc. 

El que no m’ha quedat gens clar és què passa si no es pot fer, si no es pot pagar. Quines seran les conseqüències? El treball o l’habitatge també són drets que estan en la Constitució i de moment, no són per a tots, aleshores, a què ve tant de rebombori i tanta pressa en reformar de mala manera la Constitució?  Segons l’home de la barba que fuma puros “es una medida que se aplica en muchos paises de Europa” serà de veres açò? No ho sé, però  aquesta frase no vol dir que aquest càstig s’incloga dins la Constitució. Podria significar que hi ha països en Europa que són competents o en els que mana gent amb un poc –tampoc massa- sentit comú. Quant a l’home al que alguns anomenen Pepinho (cogombrinyo en valencià), només diu que està content per haver aprovat la reforma. Interessantíssima opinió. Supose que en tindrà més profundes, però jo no les he escoltat enlloc.

Gràcies a tots, als que ens heu acabat d’enfangar i els que ni s’han molestat en votar. També em pregunte què haguera passat si hagueren decidit fer un referèndum per aprovar o denegar aquesta mesura (molta gent haguera anat a votar-la?), però això ja no ho podré saber.