28 d’octubre del 2011

PER A GUSTOS...

De sobte, te n'adones que la major part de la música que escoltes estàs coneixent-la trenta i fins i tot quaranta anys després que es publicara.  I és magnífic. Si parlem de música, em quede amb els finals dels anys seixanta,  la dècada dels 70 i fins els mitjans dels 80. Cançons que no haguera pogut escoltar perquè no sabia ni parlar i que sembla que es "reinventen". Cançons que, per a qui "les ha viscut", romanen aparcades, oblidades o són simplement inexistents perquè no les coneix. Arribes amb trenta anys de retard i literalment "flipes gambes" amb grups com  "Décima Víctima" o "Gabinete Caligari" als inicis.  Aquesta cançó (1982) és molt a l'estil  Joy Division, grup que agradarà més o menys o molt o gens, però per a mi és el grup de grups. Díficil de digerir, tant la lletra com l'estil, ho sé, qüestió de gust.

I aquesta s'assembla molt a un grup prou estrany anomenat "Theatre of hate" és de l'any 1983. Segons Jaime Urrutia, la idea en un principi era fer un grup d'estil semblant a Joy Division, quan de sobte van pensar que ja estava bé de "tanta foscor" i que seria millor cantar sobre  situacions més quotidianes, històries personals... i que ell pensa que és el moment on fan música d'una manera més diferent i d'on els arriba l'èxit. A mi "l'època dark" d'aquest grup em flipa (la resta també m'agrada). Allà va una bresquillada anomenada "maquis":

De postres, Joy Division i Theatre of  hate (1982). Per a gustos, colors:



4 comentarios:

Josep V. ha dit...

Gran grup els Joy Division!

Àngels ha dit...

es una de les coses bones de la música... es universal

Morning Star ha dit...

M'apunte a el que dius: "per a gustos, colors".
Trobe que m'agraden més les cançons dels grups estrangers, i no es tracta de cap fòbia al pop-rock espanyol.

MEQUETREFE ha dit...

Josep: és el meu grup favorit (per ara, tant, que puc dir que sóc fan. Tinc entrevistes, vídeos, la pel·li sobre Ian Curtis (el cantant) i molt de materia. Podria fer un blog parlant només d'aquestos i dels Cure.
Àngels: téns tota la raó, el post n'es una prova.
Morning: A mi també m'agrada més el pop estranger, però crec que és per l'estil, és diferent. Tot i que el pop-rock d'ací sorpren cada vegada més fóra.