EH TIO, QUE ÉS DIUMENGE!

M’agraden els diumenges pel matí. No tant com l'olor del napalm, però quasi. De vegades, baixe al bar que hi ha a la porta de casa i prenc un cafenet amb algun parroquià o tranquil•lament , sense que ningú em destorbe. Aquest diumenge, el meu véi i jo estàvem jugant a un joc que s’assembla a les dames quan  ha aparegut ell. Per motius de confidencialitat l’anomenarem “cap de capoll”, d’ara endavant CDC.

CDC apareix amb la seva dona, un matrimoni i un xiquet de huit o nou anys. Seuen a desdejunar  a la taula que hi ha al nostre costat. El xiquet està jugant amb un mòbil. CDC s’alça i es disposa a comprar el diari, pregunta quin diari compra per a no comprar-ne dos i compartir-lo amb els altres, cosa que em sembla curiosa i extremadament pràctica alhora. Finalment es decideix  per –literalment-“El País, por supuesto” amb un bon crit absolutament innecessari. A continuació, torna a taula i , en comptes de gaudir d’una magnífic matí de diumenge, procedeix a comentar amb els altres tres éssers humans les notícies/desgràcies que  passen pel món,-res de nou a aquest costat del Mississipi – .Després de comentar que “o sea, primero matan al cerdo, luego el cura bendice a los animales y luego se lo comen” en un tó de “qué bárbaros” continuen xerrant fins que arriben al punt on suposadament llig una pancarta que apareix en una foto de la manifestació que va haver contra les retallades en educació; la pancarta posa “per un ensenyament en valencià” i CDC torna a cridar: “¿por qué me tienen que obligar a hablar en valenciano?”... el  café comença a sentar-me mal i intente ignorar-lo, però és que després va llegir no sé quina merda sobre la successió del PSOE i el col•lega  li comenta que Carme Chacón, on estaria “de puta madre” és en Alicante, en el cuartel de Rabassa dando órdenes...les dues dones no diuen res i CDC afegeix no sé quin comentari sobre que ja que els militars van aconseguir “quadrar-se davant d’ella quan estava embarassada...  .

El cafè està esdevenint ganes de cagar i em pregunte si em petejaré prompte, i si ho faré en castellà o en valencià, en els militars o davant la Chacón, a més de que,de vegades, pense que la imatge del xiquet jugant al mòbil mentres els adults diuen imbecilades és una grandíssima metàfora del món modern, però m’he de  concentrar en la partida...

Una estoneta després la mare li diu al xiquet “se te va a fundir el cerebro de tanto jugar a la maquinita” i CDC li solta “qué va, seguro qua acaba siendo un buen filósofo”. El xiquet ni els mira, jo acabe la partida i enfile ràpidament cap al retrete més pròxim. Ho han aconseguit. Visca CDC i el diari.
Pobre xiquet.