13 de febrer del 2009

I LOVE YOU BUT I'VE CHOSEN DARKNESS

El nom d'aquest grup format en 2003 en Austin (Texas)vé de perles per a un dia com hui; demà és el dia dels enamorats i hui es divendres 13 . Aquest ha estat el primer descobriment de l'any 2009, tot i que l'únic disc que ténen és del 2006. Quan els escoltes, sents "atmòsferes fosques"(comentari panoli de crític musical,ja ho sé, però és que es de veres) que em recorden els 80 i aixó que s'anomenà "dark wave", què per a alguns va desaparéixer i per altres, va ser una corrent musical que no va acabar de adaptar-se als canvis i que, de tant en quant reapareix. Per a mi, és una mostra d'"adaptació als canvis". Estic esperant el segons disc, a veure què en penseu:

Fear is in our side:http://www.megaupload.com/?d=07EP8T48

POST-ROCK (O NO)


Hui per hui, l'estil de música que més m'agrada és el que anomenen post-rock. Les etiquetes per al qui les posa. La veritat és que dins d'aquesta etiqueta cap de tot(electrònica, música de vent, trossos d'òpera, veus, instruments de corda amb guitarres elèctriques i xunguismes variopintos). Hi ha fins i tot penjats que diuen què serà la "música clàssica del segle XXIII". Per a mi, simplement és la música què més m'agrada. Ahi va una definició-talla-apega de la wikipèdia: El post-rock es una mezclade géneros musicales, entre los que destacan la música electrónica, la música experimental y el jazz.[ ]Muchas bandas tempranas del género incluyeron una influencia muy fuerte del krautrock de la década del '70, particularmente tomando elementos del "motorik", el ritmo característico del krautrock.. El enfoque, que incluye énfasis en el trabajo instrumental y las texturas sonoras, es similar al que inicialmente tenía la música new age, la cual derivó de la tradición moderna del folk.
Las composiciones de post-rock usualmente hacen uso de la repetición de arreglos musicales, y de delicados cambios de ritmo con un amplio rango dinámico. En algunos puntos, el post-rock es similar a la música de Steve Reich, Philip Glass, y Brian Eno, pioneros de la música minimalista.[]Típicamente, las piezas musicales post-rock son de larga duración y puramente instrumentales, conteniendo estructuras repetitivas de timbre, dinámica y textura.
Generalmente, no hay voces cantadas en las composiciones de post-rock, aunque sin embargo, esto no necesariamente significa que la voz humana esté totalmente ausente. Cuando se incluyen voces, su uso es no tradicional: algunas bandas del género incluyen voces como elementos puramente instrumentales e incidentales con el sonido, en lugar de un uso más "limpio", donde la voz es claramente interpretable y se utiliza para dar un sentido poético y lírico a la canción. Sigur Rós, una banda conocida por su distintivo uso de voces cantadas en sus composiciones, fabricó un lenguaje que llamaron "Hopelandic", el cual fue descrito por la banda como "una forma de galimatías que encaja en la música actuando como otro instrumento más".
Bé, després d'afusellar la wikipèdia, posarem uns quants exemples:


Sigur ros:www.megaupload.com/es/?d=WUATAO3H





Esmerine; Aurora http://www.megaupload.com/es/?d=00B9GX5Y


We vs Death:postneoliberalparadise:www.megaupload.com/?d=LF1E8DDY
65 days of static: www.megaupload.com/?d=wjojc9bc

Mogway:Come on die Young (1999) http://www.megaupload.com/es/?d=5LQJXST4
Ja em contareu...









3 de febrer del 2009

IMPRESCINDIBLES



M'havia oblidat de les meves dues portades favorties ( fins ara). La de dalt, és de King Crimson, del disc In the Court of the Crimson King , de l'any 1969, considerat el primer disc de rock progressiu. La segona portada, què també és un clàssic (la portada, perquè el disc...)sembla una calavera vista de llarg, però quan t'apropes, veus una dóna mirant-se en un espill (autèntic tio!!).

ME AND YOU


31 de gener del 2009

PORTADES







Una altra cosa què també està relacionada amb la música i què literalment col·lecione son portades de discs, per a començar: Funeral for a friend. Continuarà...

DESCARREGUES VÀRIES

Bé, sempre que hi hatja alguna entrada en el blog què parle de música, intentaré posar l'enllaç on aconseguirla. En aquest cas, podeu trobar "I'm a bird now" en: http://www.megaupload.com/es/?d=7EIZLEG0. Poseu la clau que vos diu, espereu i abaixeu com a usuari gratuit. Si vos agrada el disc, no sigueu cabro-capulls i compreu-lo, que val 10 ebrets (= 3 gintonics si l'euribor ho permet, els gintonics els pixes, la música la téns ahi).

ANTHONY AND THE JOHNSONS




Bé, com no sé per on començar, vaig a allò que més m'agrada: la música. I una estupenda manera de començar és amb el grandíssim ( a més,de veres) Anthony and the Johnsons. Este tio (encara que sembla el "Falete" del pop) és senzillament espectacular. És moolt particular. Per a mi el seu millor disc és "I'm a bird now". Si teniu l'oportunitat, cal escoltar-lo.