20 de març del 2009

EL LIBRO DEL DESASOSIEGO. F. Pessoa



Acabe de llegir-me "el libro del desasosiego" de F.Pessoa. És un llibre prou estrany. Aquest llibre no té una estructura fixa, és a dir, no es separa en capítols ni continua exactament cap història. El llibre recull les impressions dels altres que té una persona que no fa res. Només treballa, mira els altres i recull tota una sèrie d'impressions. La veritat és que és "profundo" i prou, prou depriment. Amb algunes perles com aquestes:




  • -"Yo no me quejo por el mundo. No protesto en nombre del universo. No soy pesimista. Sufro y me quejo, pero no sé si lo que hay de general es el sufrimiento ni sé si es humano sufrir: ¿Qué me importa a mí saber si eso es cierto o no?. Yo no soy pesimista, soy triste"

-"me cree eco y abismo, pensando. Me multipliqué profundizándome".

-"Cuanto más diferente de mí es alguien, más real me parece, porque depende menos de mi subjetividad. Y es por eso por lo que mi estudio atento y constante se dirige a esa misma humanidad vulgar que me repugna y de la que me siento distante".

-"A mí, cuando veo un muerto, la muerte me parece una partida. El cadáver me da la impresión de un traje abandonado. Alguien se fue y no necesitó llevar aquel traje que había vestido"

-"Es humano quereer lo que necesitamos, es humano desear lo que no necesitamos pero nos resulta deseable. Lo que es ya enfermedad es desear con igual intensidad lo que es necesario y lo que es deseable, y sufrir por no ser perfectos como si se sufriera por no tener pan. No se puede comer un bollo sin perderlo"

-"Vivo en el presente.El futuro lo desconozco. El pasado ya no lo tengo"

-"Conformarse es someterse y vencer es conformarse, ser vencido. Por eso toda victoria es una grosería. Los vencedores pierden siempre todas las cualidades de desaliento con el presente que los llevaron a la lucha que les dio la victoria. Quedan satisfechos, y satisfecho sólo puede estar aquel que se conforma,el que no tiene mentalidad de vencedor. Sólo vence el que nada consigue nunca. Sólo es fuerte quien siempre se desanima. "

-"... El onanista es abyecto, pero, en rigurosa verdad, el onanista es la perfecta expresión lógica del sentimiento amoroso. Es el único que no disfraza ni engaña".

-"la noche es tan vieja que ya nada se oye"

-"Mi orgullo lapidado por ciegos y mi ilusión pisoteada por mendigos".

Aquest llibre va començar a escriure's en 1913 i no es va acabar . I és simplement un recull d'impressions de Pessoa per mig del protagonista "tenedor de libros" ( =contable ) de Lisboa. Escrit en el que s'anomena prosa poètica, és un llibre per a llegir-lo moolt poc a poc i pensar... està molt bé. No és molt recomanable llegir-lo si aneu un poc fluixos d'estat anímic.



16 de març del 2009

ALELA DIANE

Bé, després de dues setmanetes sense fer res (encara no tinc internete), pense que ja és hora de "fer algo". Aquesta vegada parlarem d'una quasi desconeguda en Espanya: Alela (que no Alelà) Diane. Aquest és el primer disc, que s'anomena "Pirate's Gospel". Està gravat en sa casa fa sis anys i els cors que ixen de fons els fa son pare. Folk "autèntic tio". El disc va tardar dos anys en arribar a esta España nuestra, i ja n'ha tret un altre enguany, "to be still", que caurà en fer la visiteta bimensual de rigor al Fnac. Si en aquest es nota que la gravació és "íntima" (pocs mitjans instrumentals), en el nou, la instrumentació molonga (violins, banjos, armòniques...) i la veu d'aquesta xica, fan una combinació estupenda. Seguiremos informando...
http://www.megaupload.com/?d=Alela Diane

27 de febrer del 2009

CONCERTS EN ESPANYA D'ANTONI AND THE JOHNSONS

Resulta que el tio Antoni té un disc nou "The Crying Light"(a l'esquerra, foto de la portada) i , per presentar-lo estarà el 15/04 en el Palau de la Música de Barcelona, el 7/05 en l'auditori Victor Villegas de Múrcia (qué hermosa eres!!) i l'11/05 en el Palau de Congressos de Madriz. Les entrades per a Múrcia que he trobat estan a 54 petrodólars!. Seguiré furgant a veure si en trobe de més barates. Si algú s'anima, que m'ho diga i ens n'anem,ok?. Alee.

25 de febrer del 2009

TRASLLAT


Una vegada més, un trasllat més ( i en van 6!). És prou estranya la sensació que pots arribar a tindre quan et canvies de casa. Abans que res, està el canvi de lloc; quan canvies de lloc, encara que ho faces en el mateix poble o ciutat, canvies d’història. Sempre et deixes alguna cosa (material o personal) en els llocs que vas deixant enrere. Canvies de lloc, sempre esperant que on vages, tot siga millor ,comencen il·lusions, comencen idees noves... tot un “microprocés” d’adaptació. Quan canvies de casa, deixes enrere situacions, moments... que no tornaràs a viure de la mateixa manera simplement perquè no estàs al mateix lloc. Com dic, és una situació prou estranya, perquè, d’una banda, hi ha un poc de llàstima, perquè ja has començat a “fer teu” el lloc d’on te n’has d’anar i, per altra banda, estàs emocionat per veure que és el que et “deparará el destino”....

15 de febrer del 2009

According to plan

Esta cançó , la millor del disc

The owl

13 de febrer del 2009

I LOVE YOU BUT I'VE CHOSEN DARKNESS

El nom d'aquest grup format en 2003 en Austin (Texas)vé de perles per a un dia com hui; demà és el dia dels enamorats i hui es divendres 13 . Aquest ha estat el primer descobriment de l'any 2009, tot i que l'únic disc que ténen és del 2006. Quan els escoltes, sents "atmòsferes fosques"(comentari panoli de crític musical,ja ho sé, però és que es de veres) que em recorden els 80 i aixó que s'anomenà "dark wave", què per a alguns va desaparéixer i per altres, va ser una corrent musical que no va acabar de adaptar-se als canvis i que, de tant en quant reapareix. Per a mi, és una mostra d'"adaptació als canvis". Estic esperant el segons disc, a veure què en penseu:

Fear is in our side:http://www.megaupload.com/?d=07EP8T48

POST-ROCK (O NO)


Hui per hui, l'estil de música que més m'agrada és el que anomenen post-rock. Les etiquetes per al qui les posa. La veritat és que dins d'aquesta etiqueta cap de tot(electrònica, música de vent, trossos d'òpera, veus, instruments de corda amb guitarres elèctriques i xunguismes variopintos). Hi ha fins i tot penjats que diuen què serà la "música clàssica del segle XXIII". Per a mi, simplement és la música què més m'agrada. Ahi va una definició-talla-apega de la wikipèdia: El post-rock es una mezclade géneros musicales, entre los que destacan la música electrónica, la música experimental y el jazz.[ ]Muchas bandas tempranas del género incluyeron una influencia muy fuerte del krautrock de la década del '70, particularmente tomando elementos del "motorik", el ritmo característico del krautrock.. El enfoque, que incluye énfasis en el trabajo instrumental y las texturas sonoras, es similar al que inicialmente tenía la música new age, la cual derivó de la tradición moderna del folk.
Las composiciones de post-rock usualmente hacen uso de la repetición de arreglos musicales, y de delicados cambios de ritmo con un amplio rango dinámico. En algunos puntos, el post-rock es similar a la música de Steve Reich, Philip Glass, y Brian Eno, pioneros de la música minimalista.[]Típicamente, las piezas musicales post-rock son de larga duración y puramente instrumentales, conteniendo estructuras repetitivas de timbre, dinámica y textura.
Generalmente, no hay voces cantadas en las composiciones de post-rock, aunque sin embargo, esto no necesariamente significa que la voz humana esté totalmente ausente. Cuando se incluyen voces, su uso es no tradicional: algunas bandas del género incluyen voces como elementos puramente instrumentales e incidentales con el sonido, en lugar de un uso más "limpio", donde la voz es claramente interpretable y se utiliza para dar un sentido poético y lírico a la canción. Sigur Rós, una banda conocida por su distintivo uso de voces cantadas en sus composiciones, fabricó un lenguaje que llamaron "Hopelandic", el cual fue descrito por la banda como "una forma de galimatías que encaja en la música actuando como otro instrumento más".
Bé, després d'afusellar la wikipèdia, posarem uns quants exemples:


Sigur ros:www.megaupload.com/es/?d=WUATAO3H





Esmerine; Aurora http://www.megaupload.com/es/?d=00B9GX5Y


We vs Death:postneoliberalparadise:www.megaupload.com/?d=LF1E8DDY
65 days of static: www.megaupload.com/?d=wjojc9bc

Mogway:Come on die Young (1999) http://www.megaupload.com/es/?d=5LQJXST4
Ja em contareu...









3 de febrer del 2009

IMPRESCINDIBLES



M'havia oblidat de les meves dues portades favorties ( fins ara). La de dalt, és de King Crimson, del disc In the Court of the Crimson King , de l'any 1969, considerat el primer disc de rock progressiu. La segona portada, què també és un clàssic (la portada, perquè el disc...)sembla una calavera vista de llarg, però quan t'apropes, veus una dóna mirant-se en un espill (autèntic tio!!).

ME AND YOU


31 de gener del 2009

PORTADES







Una altra cosa què també està relacionada amb la música i què literalment col·lecione son portades de discs, per a començar: Funeral for a friend. Continuarà...

DESCARREGUES VÀRIES

Bé, sempre que hi hatja alguna entrada en el blog què parle de música, intentaré posar l'enllaç on aconseguirla. En aquest cas, podeu trobar "I'm a bird now" en: http://www.megaupload.com/es/?d=7EIZLEG0. Poseu la clau que vos diu, espereu i abaixeu com a usuari gratuit. Si vos agrada el disc, no sigueu cabro-capulls i compreu-lo, que val 10 ebrets (= 3 gintonics si l'euribor ho permet, els gintonics els pixes, la música la téns ahi).

ANTHONY AND THE JOHNSONS




Bé, com no sé per on començar, vaig a allò que més m'agrada: la música. I una estupenda manera de començar és amb el grandíssim ( a més,de veres) Anthony and the Johnsons. Este tio (encara que sembla el "Falete" del pop) és senzillament espectacular. És moolt particular. Per a mi el seu millor disc és "I'm a bird now". Si teniu l'oportunitat, cal escoltar-lo.