EXTRATERRESTRES...

No tinc paraules. Entenc perfectament que aquest puga ser un post sense comentaris:

ELS RETALLS I LA RABOSA

Retalls per tot arreu. La paraula de moda és "retallar".  Però , una vegada més, assistim a una fal·làcia absurda dels cada vegada més miserables polítics. Quan “retalles” el servei d’ambulàncies, o els diners destinats a l’educació passa una cosa molt curiosa; ael que ocorre és que estàs llevant drets als ciutadans i de llevar drets, no volen ni parlar-ne.  No passa el mateix quan, en un gest de sacrifici patriòtic sense precedents en la història, et retalles el sou que tu mateix t' administres, la qual cosa significa que era excessiu. Se suposa que podràs continuar utilitzant ambulàncies i els teus fills podran beneficiar-se d’una educació pública amb garanties. Tampoc retalles drets als ciutadans si redueixes directament assessors de protocol o d’imatge, gent que com tothom sap, són un pilar fonamental per a les institucions democràtiques.

Tampoc  pots emprar la paraula “retall” quan  redueixes les ajudes socials per a combatre la sida o els diners destinats a menjadors escolars ,serveis socials, o ajuda als països més necessitats. Açò no és un retall, és una excusa; la crisi és l’excusa. Per què no retallem el pressupost del ministeri de defensa? Molt costa un tanc?  I un avió de combat? I mantenir  les “missions humanitàries” alhora que reduïm dràsticament l’ajuda al tercer món? .  Això no és un retall, això és ser miserable. Mentrestant unes quantes “persones” reben pensions  de prejubilació milionàries per la gran tasca realitzada en la direcció de caixes d’estalvis  que s’han arruïnat . Moltes beques de menjador són 16 milions d’euros?  Què es pot fer amb un pressupost vitalici de 380.000 euros a l’any ? No ho podem saber .

Per altra banda un jutge “falla” que  quan algú  amb una ordre d’allunyament  i una sentència per maltractament li diu “zorra” a la seva dona,  el que està fent és destacar-ne la seva astúcia. Tot un retall als avanços realitzats fins ara  en la lluita contra l’assassinat i el maltractament dins les parelles, a més d’una mostra de retall d’intel·ligència asombrós. Repetisc, ho ha dit un jutge.  Me’l imagine arribant a casa i  a la família preguntant-li: “què has fet hui papa? “ I el papa contesta: “doncs dictaminar que segons la llei que quan la vostra mare actua amb astúcia li heu de dir que és una “zorra”, fills meus”.  Què gran!

Deia Quico Pi de la Serra que “si els fills de puta volessin, no veuríem eixir el sol”.   

 Agarreu-vos, que el temps senyala boira!.