PERIODISME AMB MAJÚSCULES

Tothom hauria de conéixer al grandèrrim Jesús Quintero. En els seus inicis tenia un programa que es deia "El perro verde" on feia unes entrevistes molt, però que molt estranyes. Memorable una entrevista que va fer a un assassí en sèrie des de la presó -sense sensacionalisme, aprofondint en la visió del món de l'assassí, simplement-. Des d'aquella època,el sr. Quintero ha anat rodant per diferents canals de televisió amb un format semblant, inclasificable, sempre amb el penyafatalisme com a bandera. Mai podrem oblidar que ell és el descobridor d'aquell ésser humà anomenat "el risitas" que només deia que "cunyaaaaooo"... La veritat és que els programes d'aquest home són, simplement, el que a ell li vé en gana, i aixó m'agrada. No és humor, no és periodisme, no és friquisme al 100%... és, només, fer preguntes com ell les fa i passar una estona. 

És clar que ell és una persona prou, però que prou estranya -per no dir malalt-. A continuació, vos pose el darrer reprotatge d'aquest home, que m'ha deixat absolutament bocabadat. Fins ara, ningú havia plantejat fer aquest tipus d'entrevistes. Per favor, que li donen ja un "Ondas"...

DELIRI

Deliri

[delirio (castellà), delirium (anglès)]

[psiq] Psicosi més o menys transitòria caracteritzada per un grau determinat d'incoherència i confusió mentals, d'excitació nerviosa i d'al·lucinacions, sobretot de tipus visual.

PERSONETES DEL SENYOR

Els Estats Units d’Amèrica són una font de penyafatalisme  mundial.  Ara estan escollint a un candidat que li faça la contra a Obama en el partit republicà. Les informacions que tenim del partit republicà dels Estat Units  són fabuloses; estan en contra de la immigració, en contra de l’homosexualitat, de l’assegurança social i de les ajudes estatals als més desafavorits, alguns fins i tot estan en contra de la teoria de l’evolució (with two big balls!) i per suposat, no els parles de llibertat religiosa, o siga, gent amb la que pots parlar de qualsevol cosa menys de bous.

Pel que sabem, hi ha un ésser humà que té moltes opcions de ser el líder d’aquest gran grup de defensors de “la llibertat”; un tal Romney, qui havia escollit com a “director de campanya “ en Arizona- que és eixe lloc on un xèrif malparit arrestava a tothom no blanc  i feia que els immigrants portaren en la presó calçotets rosa perquè  sí- a un xèrif  anomenat Paul Babeu qui no para de bramar contra la immigració i l’homosexualitat...

Després d'aquesta introducció a l'estil "Una de l'oest", arriba el desenllaç: la història és que un home de 34 anys i mexicà anomenat “José” que treballava en la pàgina web de la campanya, s’ha enfadat quan el seu novio, el senyor Babeu, l’ha amenaçat amb deportar-lo si contava qualsevol detall de la seva relació.

Eh tio, Babeu!, tu volies ser polític o forrar-te amb la política?

Eh tio, Jose! Cal ser molt babau  per ajuntar-te amb Babeu. 
Conclusió: el sdomasoquisme també és una opció, però una opció sexual, home, no cal portar-la fins l’extrem ideològic.

Personetes del senyor! Un altaret per a ells en el regne del penyafatalisme.
El més trist de tot açò és que al babau de Babeu l'han expulsat de la campanya,continua en el càrreg de xèrif i s'ha quedat "compuesta y sin novio"...