Ahir vaig anar a Murcia (que hermosa eres) a veure Antony and the Johnsons (Tonet i els chuanos) a l'auditori Víctor Villegas. Per començar una "performance" que es dividia en dues parts, la primera em va agradar prou, era una persona que primer apareixia envoltada en unes teles i després agafava una mena d'ales i les movia, com si anara a volar amb uns sons de fons.La segona part, no em va agradar gens, supose que perquè no ho vaig acabar d'entendre, però el que jo volia era "entrar en matèria" i ací sí que sí.
La il·uminació, escasa, como imaginava, li donava un aire d'intimitat al concert prou aconseguit. La banda;hi havia dos violins, un dels quals tocava la guitarra, un 3 en 1 que tocava la guitarra, saxo i la flauta, un cello, un baix, percussions i ell a la veu i al piano. La veritat és que la música d'aquesta banda és literalment emocionant, emociona sentir-los. Abans de començar parlavem de que la música d'Antony and the Johnsons "aborronava" (o era "erissonava"?) i és de veres, jo crec que expressa sentiment pur i dur. Entre algunes cançons, el tio Tony va parlar amb el públic i te n'adones que, malgrat l'aparença externa, és una persona prou propera (= no va de diva com li passa a molts i a moltes). Una cosa que em va molestar: els flash dels "fotògrafs" que fan fotos amb càmera compacta a 30 metres. La foto no els pot eixir mai de la vida i amb tan poca llum com havia l'única cosa que feien era donar pel sac...En concluyendo, que este tio és gran tant físicament (és un "xic polit" que es diria en Sella Town), com artísticament. El que deia, emocionant!.
4 comentarios:
I quina enveja.... en lo que m'agrada a mi la seva música.
Mira que volia haver anat a vore'l però... no ha pogut ser.
(Ah! per cert, vegues que passa que, et vaig fer un comentari en l'entrada del R-11 i no ha eixit publicada)
(Xe, la plataforma esta de Blogger és un mal de cap, com la Wordpress no hi ha res. jjajajjaj)
El concert va estar molt bé, no sé si ja l'has vist alguna vegada, però "emociona". Quant al comentari, no sé que ha pogut passar...
Resulta difícil descriure el que es sent en un concert del "Toni". És emocionant, intimista, sorprenent, captivador, preciosista...
Un concert màgic... i amb bona companyia... que mes es pot demanar!
En el concert des de el primer minut estava aborronada. La veu, l'ambient, la llum...
Si, kike, la gent molt maleducada i irrespetuosa... no es pot maxacar al artista i a la resta de public amb el flash de la teua càmera en un concert com aquest... Una llàstima!
Publica un comentari a l'entrada