5 d’abril del 2011

SALUDA SALUDA!

Normalment quan veus algú que coneixes li dius “hola” i l’altra persona et contesta ”hola”. Però jo sóc d’un lloc on aquest gest ens sembla poca cosa. La meva teoria és que hi ha una relació molt estreta entre el grau de confiança-amistat del saludador i l’efusivitat-varietat del saludat.

A continuació vaig a definir-vos tota la varietat de salutacions que conec:

Ie!/Ei!xei!: aquest s’empra principalment quan el saludador diu “hola” i el saludat o bé no el coneix massa o el coneix prou. Normalment es produeix entre persones de generacions diferents. El motiu d’aquesta expressió és que el saludador és un conegut, però el saludat no se’n recorda del seu nom. Sap que és del poble i de qui és fill o filla o nét o néta, però no sap com li diuen. Diplomàtic i suficientment rural, sobretot el “xei!”. És la meua modalitat preferida.

Com?: Simplement genial. Dius “hola” i et contesten “com?” i tu tens dues opcions respondre amb el monosíl•lab “bé” o no respondre. Normalment utilitzat entre persones de confiança.

Aleeee!: Aquesta modalitat saludatòria s’utilitza en casos semblants a l’anterior. Però l’equip de la penya està fatal em comunica que hi ha una puixança en la utilització per part dels més joves. S’empra d’igual manera entre joves i vells i normalment és una contestació al saludador.

Hola, xico!: Aquesta s’utilitza sobretot per dones que ja han passat els 60 i van pel carrer pensant en les seves coses, com qualsevol. El saludador realitza un neutre i educat “hola” i la saludada està pensant en el que siga. Quan el saludador es queda amb la impressió de “vatja, si ho sé no li dic res” i ja està donant l’esquena a la saludada, escolta aquesta expressió que reconforta el primer. Curiós i simpàtic alhora. És una mena de “perdona, no t’havia vist”. També s’utilitza quan o bé es desconeix el nom del saludador o bé no ve al cap en eixe moment.

Adiós/hala adiós: Utilitzada pels més vells a aquest costat del Mississipi. No hi ha res com experimentar l’estranya sensació que produeix caminar per un carrer i que un iaio amb bastó responga al teu “hola” amb un contundent “adiós” o “hala, adiós”. Et fa para un moment abans de continuar la marxa.

O!/uo!/ah!: Una vegada més, la saviesa s’imposa. Ací podem notar l’evolució del llenguatge estalviant paraules i saliva guardant la significació. Quan dius “hola” i et contensten “O” penses en quin moment de la teva vida vas assimilar aquest concepte com a salutació.

Tota aquesta varietat en la salutació provoca situacions angoixants i gracioses. Vas per un dels carrers principals del poble a les 11:00. Hi ha vàries persones de diferents edats i sexes al llarg del teu recorregut. Et coneixen. Les coneixes. Comences a preguntar-te: “ què li dic a aquest, hola?, Ie? com? i comença el festival...

El summum del friquisme salutatori el protagonitzaven en la seva adolescència dues persones que sempre que es trobaven utilitzaven tota aquesta estrofa (digue’m que P és un tal Pere i Q és un tal Quique):

Q- xe Pere! xe com?

P- xe Quique , xe mira xe bé, i tu?

Q- Xe Pere xe mira xe bé

P- xe bé

Q- xe si

P- segur?

Q- xe clar

P- xe bé

Q- xe bó

I per acabar una bresquilladeta saludatòria –saluda saluda, cuando salude-:


 




8 comentarios:

amparo ha dit...

Kike, senzillament:
SUBLIM, EXTRAORDINÀRIA, Vaja entrada més Rebona

Per cert jo sóc més del: "Com?"
Molt bona :)

Josep V. ha dit...

El millor és quan saludes algú que passa amb el cotxe: mai saps si t'ha arribat a dir alguna cosa, perquè no el sents (a no ser que siga estiu i vaja amb el vidre baixat), però veus que et torna la salutació alçant les celles. El llenguatge és molt, però moooolt, econòmic.

Em flipa el teu bloc, enhorabona!

Morning Star ha dit...

Afegisc dos comentaris:
- Quan et saluden amb un "holaaaaaaaa", l'extensió de la "a" és directament proporcional a la simpatia o amabilitat de la persona que saluda (encara que algunes exageren)
- La salutació moltes voltes va acompanyada d'un lleuger moviment del cap que indica la direcció que portes tú. Açó ho fan especialmente "los viejos del lugar"

I sobre el frikisme saludatori adolescent, confessaré que no fa molt, parlant amb el Pere eixe, em va vindre al cap aquella llarga pero monosilàbica salutació, encara que no me'n vaig recordar de com era exactament...

"Xe mira, xe bé, i tu?"

Àngels ha dit...

Xe, kike, xe com?
m'encanta!

Speaker ha dit...

Un elenc de salutacions i situacions interessants, la llengua a peu de carrer! Crec que s'hauria d'aplicar a classes de valencià

Bones observacions!

Neandertal Total ha dit...

Això del 'Com?' només ho he escoltat per la zona de Callosa d'en Sarrià. Supose que serà una contracció de ¿com anem? o ¿com va la cosa?.

En el seu dia reconec que em va xocar la cosa.

MEQUETREFE ha dit...

Veig que aquest post vos ha agradat, gràcies pels comentaris!.
Amparo: a mi el "xei!" m'encanta, és un veritable signe d'identitat (sense cap ànim de fer burla).
Josep: Benvingut al contenidro de paranòies!. L'alçada de celles també és un gest magnífic i molt emprat dins del cotxe, sí que és de veres. Gràcies pel comentari.
Morning: com sempre les teves teories són benvingudes i compartides. I què ganetes tinc de que fem un estudi en persona!. El frikisme saludatori adolescent m'ha donat la idea de fer aquest post.
Àngels: xe mira, xe bé!
Josep LLuís: La meva mestra d'italià deia que fins que no s'aprén a insultar no es dominen tots els nivells de llengua i un no pot dir que domina un idioma, perquè l'insult té molt de, "visió cultural del món", jo pense absolutament el mateix i a més afegiria aquetes accepcions, tot i no ser normatives.
Neandertal: jo també pense que és una abreviació del "com va?", i jo l'he sentit molt a Sella (gran poble de la Marina Baixa a només 20quilometres de La vila i Benidorm cap a la muntanya que no pots deixar de visitar,hehe) i La Vila Joiosa.

Morning Star ha dit...

Ja saps que per a fer un estudi en persona com Deu mana, calen un parell de "morningstars" al cos.

Les Pasques prometen...