SABER IDIOMES

És curiós com els éssers humans que dominem més d'un idioma entrem en converses del tipus "jo sé/domine aquest idioma" quan algú ens pregunta  o quan apareix aquest tema en alguna conversa. En l'escola d'idiomes, aquestes converses prenen un tó del tipus "pos jo més que tú" de manera pseudo-involuntària que sovint té conseqüències nefastes. M'explique amb un cas real.

Per circumstàncies que no venen al cas resulta que sóc bilingüe valencià-castellà, domine prou bé el francés i soporte ben poc els acudits imbècils al respecte, a més, puc mantenir converses bàsiques en alemany  i italià -aquestes encara més bàsiques, només l'he estudiat un any-. No cal que diga que m'agraden els idiomes i que, mentres puga, no pense fartar-me d'estudiar-ne, tot i que no els utilitze en la vida professional. Quant a l'anglés només l'he estudiat dos anys ( a l'escola i l'institut tenia francés llengua estrangera), però continuaré (algun dia). Sovint, quan entre en converses com les què acabe d'esmentar, he de soportar el comentari estelar: "però anglés no en saps, no?". Supose que la resta és brossa...

Fa dos dies, vaig sentir una conversa entre la gent que hi havia darrere de mi esperant a matricular-se a l'escola d'idiomes que se m'ha quedat gravada i em va fer bullir la sang. La  reproduisc en "versió original":

Xica sabuda1: Yo es que en Albacete trabajaba en un instituto bilingüe, y claro, tienes que tener por lo menos el "first certificate" para dar clases en inglés. ¿Aquí hay institutos bilingües?

Xica sabuda 2: Aquí están en fase experimental, pero hay.

Xica sabuda 1: En Castilla la Mancha hay mogollón. Yo me voy a apuntar a la prueba de nivel de inglés porque para oposiciones te da puntos tener el nivel avanzado, pero claro, si no hay institutos bilingües... no sé si me interesa.

Sabudillo : Aquí el problema es el valenciano...

Nyas, coca!. Els instituts bilingües són experimentals i el problema és el valencià!.

En eixe moment, em truquen al mòbil, despenge (m'agrada "despenjar" mòbils) i parle amb el meu germà mentre Xica sabuda 1, Xica sabuda 2 i Sabudillo  es miren i somriuen alhora que alcen les celles. Acabe la conversa amb mon germà, i quan isc de la sala de matriculació, m'acomiade d'ells amb un "adéu", que ha semblat afectar fins i tot el meu sentit del gust, perquè tenia sabor a glòria bendita.

Em pregunte de quin "institut en fase experimental"  han eixit aquestos éssers humans i recorde les paraules del profeta Miguel Àngel: "no hi han palmeres, però hi ha cada dàtil!"