MOLT, XICONS, BARBARITATS!

Mare de Déu del senyor com està el panorama!. Els polítics, cada dia dónen més mostres d'una perillosa barreja d'ineficàcia i poder que ens està fotent a tots. Fins i tot el rei, per no sentir-los, se'n va anar el pobre home de cacera a Botsuana. Froilanet es dispara en el peu i, mentre tot l'estat està pendent dels punts que li trau el Madrid al Barça, ens colen un gol per l'esquadra en forma de repagament i pujada animal de les taxes universitàries. El ministre que sembla Aznar sense bigot ix en el jardí de la Moncloa amb actitud "perejilesca" perquè el govern d'Argentina ja no balla tangos amb Repsol i entre senadors que confessen que hi ha polítics malparits, experts cafeters amb la sensibilitat i l'empatia d'un cactus i tontos del cul que també parlen de café, la veritat és que fa ganes d'anar-se'n de Safari al Congrés dels Diputats i al Senat -preferentment sense escopeta- abans que cobren per entrar a veure els especímens que ens parlen de la imatge que oferim a l'exterior quan fem una vaga general. Entre tanta corbata i tanta poca vergonya, potser més d'un no sàpiga què volen dir aquestos éssers humans quan utilitzen tant d'eufemisme, i com a mi els eufemismes m'encanten, he intentat fer una mena de glossari multilingüe de crisi. Allà va:

Lo siento mucho. Me he equivocado. No volverá a ocurrir: Ja sóc massa vell per anar-me’n de cacera.

Ajuste, reordenación de recursos: Retallada “shit in yourself  little parrot style”(en valencià del Sud "estilo cágate lorito").

Ejercicio de responsabilidad:  qualsevol decisió amb efectes dolents per a la ciutadania. Si un polític ha de deixar clar que fa “exercicis de responsabilitat” anem prou malament. I açò ho diuen nit i dia.

Es una medida que no nos gusta:  Que vos dónen per ahi. Fem el que ens sembla i no hem de donar més explicacions. A ells no els agrada, en canvi  a la ciutdania les mesures l'exciten fins l'orgasme. Cal tindre molta, però que molta poca vergonya per a oferir aquesta excusa. La RAE, després de sentir açò, està plantejant-se  definir la construcció "hijo de político" com insult. Em consta que es una mesura que a la mateixa RAE no li agrada...

Reordenación de activos ocultos: Amnistia fiscal sense fer preguntes. Els “activos ocultos” podran provindre de drogues, esclavitud sexual o, seguint amb l’anglès de l'“Urdangarin’s way of life”.

Copago: Re-pagament. Encara no he trobat cap personeta del senyor que puga dir que tornar a pagar pel que ja has pagat és “copagar”. Li pots dir “fer el primo”i si és l’estat el que decideix que ho faces, li pots dir “fer el primo per  decret”, però ...“copago”?  Si carregues una cosa dues vegades recarregues o cocarregues? Per favor, la llengua “high level” per als lingüistes; els polítics, a retallar i contradir-se i els reis a caçar. Cadascú on toca, per l’amor de Déu, que estem en crisi!.

Campechanía: Actitud punky/irrespectuosa que pot costar-te la cadera. S'apanya posant cara de  xiquet que no li fa cas a la mama i al papa i pronunciant la primera frasse d'aquest glossari.

Flexibilidad: Esta és de les millors!. Tot ha de ser flexible: els treballadors en general,els salaris, les condicions de treball... Açò vol dir que ens hem d’aguantar amb el que ens imposen  i hem de ser flexibles per esquivar els muntons de merda que un atall de simis es trauen del cul en forma d’augment de l’IRPF, pujada de la tarifa elèctrica -si anava a pujar entre un 5 i un 7 %, per a què deixar-la en el 5? Total...- pujada dels combustibles etc. recordant sempre que fan "ejercicios de responsabilidad" y que son "medidas que  no les gustan" .
No hay otra opción:  Aquesta tampoc està gens malament!. Si no hi ha altra opció, és millor que governe un homo tecnocratis i que callen ja la boca. Si no hi ha altra opció, pot governar qualsevol, no  cal que siga de cap partit polític.

Intereses de España:  Dinerets dels accionistes de Repsol .

Ataque a la nación: Potada  “in the eggs” en forma de tango als accionistes de Repsol. Si confonem petroli i pàtria anem molt malament!

Ministre d’Indústria & Ministre d’exteriors:  Pepe Gotera i Otilio. Després de parlar de “conseqüències” i de dir-nos que “todo estaba encauzado”,els han fet “zas, en toda la boca”. Ara resulta que la diplomàcia és lenta, que estan estudiant mesures i blablabla.  Molta xuleria i poca eficàcia, la veritat.

Duque de Palma: Mangante de lux.

Cotiiino & Cia.: Imbèeeesils

Eufemismes encadenats. Atenció als segons 39 i 40. Diu el següent: "no sería justo, o dicho de otra manera, sería injusto"... Uau! quin nivell!. A més, es nota que no s'ha preparat gens ni mica el que diu, perquè no para de mirar el paperet. En fi, suposadament aquesta és la imatge d'Espanya; un tio que no sap massa bé el que diu.

I de postres, una possible banda sonora de tot el que està passant, s'acosta l'apocalipsi!: