De vegades, em torbe intentant trobar "peculiaritats lingüístiques". I n'he fet una bona recopilació.Per a què? perque vull (cascú és cascú). Hui parlarem d'eufemismes.
N'hi ha un que especialment em rebenta; Subsaharià. Mai abans s'havia dit "negre" d'una manera més dissimulada. Estes persones no sabem d'on vénen, però com vénen d'África i no són "moros" (eufemisme de "musulmà") i dir que són negres no sóna correcte, doncs allà va la perla. L'altre dia una reportera d'un canal autonòmic de nosaltres els valencians deia "que el descobriment d'un nou medicament contra la malària de cost baix frenaria de manera important la mortandat infantil en África, un país on el nombre de casos...." aquest també és un eufemisme xaxi, África=país, suposem que d'habitants de subsaharalàndia, atès que els "moros" són etimològicament parlant "mauros", habitants de Mauritània, que està dins del gran país anomenat Àfrica per algun que altre ésser humà a´més d'aquesta reportera.
Un altre genial és "sudamericà" que de fa uns anys cap ací ha passat a ser "ecuatoriano" o "cuatoriano". Però ací si hi ha distinció; els brasilers són brasilers i els argentins, argentins... algú ho entén?.A ningú se li ocorre dir que un mexicà és un nordamericà, però és que tampoc ho és un canadenc. Ara, la titularitat del continent americà és per als EUA, EE. UU. o USA, com vullgueu. Ells són i seran els americans, i la resta, cadascú a sa casa o a Sudamerica."El viejo continente"(tan vell com els altres però sóna com si fós el vi, com és vell és millor) tampoc es queda curt; "l'Europa de l'est" no coincideix exactament amb l'est d'Europa. Però dir "antic país comunista" sóna lleig i llarg. I, clar, a estes altures, no anem a distingir la gent per nacionalitats. Més enllà d'Alemanya, tots de l'est, tot i que ens estem acostumant a reconéixer els polacs. Si són alts, rojos i grans, són russos ( Ucraïna és com Terol, que existeix, però...) i si són més morenets, una altra perla: rumanos. I se'ns oblidaven els "guiris",que sempre seran anglesos (encara que vinguen d'Escócia).
Un altre que em rebenta; "Valencia" per Comunitat Valenciana. Que algú m'ho explique. Si dir "país valencíà" no toca pel que siga (en canvi amb "país basc" ningú s'espirita), no sé perqué no es diu com cal i prou.Sino, d'ací poquet es podria substituir per "la tintoreria" i tampoc passaria res. Un altre eufemisme polític boníssim és "país en desarrollo". Ja no n'hi han països subdesenvolupats o desenvolupats, i simplement perque "no sóna be". Però en aquest cas no em sembla del tot inadequat, el que passa és que el respecte per als països no desenvolupats (que també és un eufemisme) no és té amb els seus habitants quan se'ls nomena "subsaharians" o "sudamericans". Amb l'excusa d'aquesta denominació n'ha aparegut una altra; "país emergente", que vol dir "menys pobre que els més pobres" o "un quiero y no puedo".
Un altre bo també és "latino". El "rotllo latino" curiosament no vé de Roma, que són els únics que se l'haurien d'apropiar. Però no li digues a un italià que és "latino", perqué estarás dient-li que porta camisa blanca i barret de palla en una platja cocotera cantant "cansiones de amooooor"
És curiós com els eufemismes són diferents en funció de l'idioma. En molts casos són una mostra idiomàtica de la visió de les altres cultures. De vegades intenten evitar noms "malsonants", però no ho aconsegueixen. T'ofendries si t'enviaren a prendre pel pompis?...
