Què tots som iguals és una mentida tan gran com eixa de què tots som germans. Alguns són honorables, altres molt honorables, els hi ha que fins i tot són excel•lentíssims i després estem la gent. La gent, en teoria, som eixos i eixes que triem uns quants per què ens representen de la manera més adient als nostres ideals.
De sobte, un abisme (Miquel Gil dixit).Resulta que l'honorabilitat inclou tenir cotxes a canvi de favors, fer com les "putes de luxe", és a dir,vestir-te amb trages de preu insultant regalats a canvi de favors, atorgar llicències als col•legues perquè sí... el que es diu "cagar-te en la cara" de la gent. Quan es descobreix que no representes més que a la teua butxaca, en un món normal i corrent, te n'hauries d'anar, com a mínim a ta casa, i fins i tot ha hagut casos que es mereixien desparéixer per combustió espontània. Però en Espanya no has de patir. Tú furta el que pugues, i quan t'agafen, digues o que tots estan en contra teua i eres un model a seguir o que el que has fet ha estat malament (però no tornes ni un clau), o que has tornat els diners de la gent que et gastares en putos/es i coca o millor encara, no digues res i tira-li la culpa al de baix. Estigues tranquil/a, que no va a passar-te res. I si encara et queda honorabilitat, no te'n vages, que encara en queden fora de ta casa que creuen que ets bo de veres. Aquesta és la situació política d'Espanya, senyores i senyors. Gent que qüestiona els jutges però té amiguets que ho són, gentola d'un partit i d'un altre que només es preocupen per salvar-se el cul en una època veritablement dolenta per a l'estat espanyol. El que representen les sigles està desapareixent -ara tenim mangantes d'una banda però de l'altra també n'hi han i n'hauran, no ens enganyem- i només hi ha un interès; ser honorable o excel•lentíssim.
De sobte, un abisme (Miquel Gil dixit).Resulta que l'honorabilitat inclou tenir cotxes a canvi de favors, fer com les "putes de luxe", és a dir,vestir-te amb trages de preu insultant regalats a canvi de favors, atorgar llicències als col•legues perquè sí... el que es diu "cagar-te en la cara" de la gent. Quan es descobreix que no representes més que a la teua butxaca, en un món normal i corrent, te n'hauries d'anar, com a mínim a ta casa, i fins i tot ha hagut casos que es mereixien desparéixer per combustió espontània. Però en Espanya no has de patir. Tú furta el que pugues, i quan t'agafen, digues o que tots estan en contra teua i eres un model a seguir o que el que has fet ha estat malament (però no tornes ni un clau), o que has tornat els diners de la gent que et gastares en putos/es i coca o millor encara, no digues res i tira-li la culpa al de baix. Estigues tranquil/a, que no va a passar-te res. I si encara et queda honorabilitat, no te'n vages, que encara en queden fora de ta casa que creuen que ets bo de veres. Aquesta és la situació política d'Espanya, senyores i senyors. Gent que qüestiona els jutges però té amiguets que ho són, gentola d'un partit i d'un altre que només es preocupen per salvar-se el cul en una època veritablement dolenta per a l'estat espanyol. El que representen les sigles està desapareixent -ara tenim mangantes d'una banda però de l'altra també n'hi han i n'hauran, no ens enganyem- i només hi ha un interès; ser honorable o excel•lentíssim.
Tinc la sensació que des de fa uns mesos, els polítics en general estan tractant la gent com si fóra idiota. Se'ns riuen a la cara. Jo sempre he entés el vot com l'expressió d'una elecció el més apropada possible als meus ideals, però de veres que cada vegada tinc més la sensació que votar és molt però que molt difícil per culpa de la categoria d'aquesta classe política.
