-"...[parlant d'un guitarrista]que tuvo sus comienzos en el post rock,ese estilo musical de melodías telúricas y ritmos agresivamente melancólicos".
Tomás Fernández Flores. Locutor de Siglo XXI. Ràdio 3
-“...[exposant com va passar de ser homosexual a heterosexula per la gràcia de Deu]Lo normal es lo normal, y se le ha llamado normal por una razón”
Michael Glatze. Revista Alba.
- "“El fútbol es el medio que Dios me ha dado para hablar del Señor Jesús"
Kaká. Jugador del Reial Madriz.
Tokyo Brass Style és una banda formada per 11 xiques del Japó que fan ska i jazz que podriem classificar com "lúdico-festiu", comparables a la gran banda Tokyo Ska Paradise Orchestra.
Ací fan una tre-men-da reinterpretació de la banda sonora de la infantessa-adolescència de molts coneguts. Agarreu-vos que vé curva!
L'afició dels japonesos per la música ska és una raresa més (són el segon païs del món que edita més música d'aquest estil) del païs capdavanter en penyafatalisme. I ho fan de meravella!
Un govern pateix la filtració d'uns documents d'alt secret que comprometen la seva seguretat, i en comptes de buscar el funcionari encarregat d'aquesta filtració, volen condemnar la persona que l'ha rebuda i l'ha publicada perquè compromet la seguretat que ja tothom té de que els Estats Units d'Amèrica volen tenir controlat tothom.
Uns sindicats signen unes condicions laborals pactades. Uns treballadors no estan d'acord amb els seus sindicats. Aquestos treballadors protesten de manera curiosa: es posen tots malalts alhora o es presenten al seu lloc de treball i diuen que no treballen. En un món ideal, aquestos treballadors serien "màrtirs de l'INEM", però com són necessaris per a controlar el trànsit d'avions, se'ls pot militaritzar i obligar-los a treballar, donant per inútil i absurda una protesta que deixà uns 600.000 viatgers en terra i va deixar l'espai aeri d'Espanya tancat un dia. La conclussió que es pot extrarure de tot açò és que el verb "militaritzar" fa molta por i que s'ha inventat una nova variant de masoquisme: agafar un avió quan als controladors els rote no acudir a treballar. Diu el govern que "no les saldrá gratis". Dic jo que a qui no li hi sortit de bades és a tots eixos viatgers, més que res en disgustos i temps perdut per una protesta "incorrecta", per dir-ho d'alguna manera.
I per acabar, una filtració: el cas GUTI FRUTTI. Resulta que aquest ésser humà guanya un partit, se'n va de soparet i s'estabella contra un autobus amb el seu tot terreny (ai amic, quina sort que has tingut, si hagueres tingut un Jiulai com el meu tal volta estaries en l'hospital, però supose que eixos són els avantatges de jugar bé al futbol, entre d'altres)després d'haver begut. Segons ell, va donar 0'71 a la tasa d'alcool. Segons els diaris de Turquia, l'emigrant espanyol (si, Guti, a més d'un nom sorprenentment ridícul, és un emigrant) va donar 2'71 i li han retirat el carnet -de conduir, no de futbolista- sis mesos. Diu que està sorprés de com de ràpid ha arribat la notícia a Espanya. I què vols, si ja no sabem de què parlar!. Ale reiet, compra't un altre cotxe i si bebes no conduscassss....
Grandíssima cançó que feia temps que no escoltava. Sembla una cançó de l'any 1967? a mi gens ni mica. Crec que definitivament vaig a passar-me a la música dels anys 60 i 70 en totes les seves variants menys la cançó melòdica, que no hi ha qui suporte tanta pena i tanta dolçor combinades amb música d'aquesta època. Veritablement estic descobrint cosetes sorprenents.
Quant al grup "Love", si vos interessa aquest disc ací i si voleu informació, ací
Quan una cançó és "bona" i es grava un videoclip que correspon a la qualitat de l'obra composada, l'èxit està garantit. Grandíssim. Conta la llegenda que està gravat en el bar "el kwai " o "Kwai" que es on diuen que van en una coneguda cançó ... "vamos al kwai, al berberecho, al calimocho y a lo hecho pecho. Que quiénes somos de dónde venimos, a dónde vamos si se acaba el vinoooo" i home i la dóna majors que apareixen són els propietaris. Em recorda actes de festes on ets tu el que està darrere la barra.
Només un trosset de la lletra:
Himno de riego
menea el bullarengue
smoke on the water
hahaha
L'astall demalparits que hi ha en Espanya va en augment. No sé si són producte de la crisi, la classe política que tenim o l'opressió testicular produïda per voler ser tan "matxos" i no poder. La qüestió és que estic esdevenint malalt: tinc la Síndrome de Fartera Extrema (SFE en català, EFS en anglès-supose-).
Les meves fonts em malinformen que estan preparant per a les properes eleccions autonòmiques, locals i fins i tot estatal, un nou partit. El partit dels malparits. Ara mateix estan fent unes primàries a veure si el president és aquest que apareix en el vídeo de l'enllaç, la que li riu les gràcies, qualsevol porquet de la taula que no li para els peus, o un dels tres porquets dels que parlava uns posts enrere. Un altre afiliat més a la legió de xiquetes tendres. Front a la puixança del filldeputisme en Espanya es pot protestar, però el resultat cada vegada s'assembla més a aquesta vinyeta:
Podem exigir, però no ens faran cas. Ja han dit que com és una conversa privada -se suposa que algú s'ha deixat els micros oberts mentre estan en publicitat- no passa res, tot i haver xiquets d'escola com a públic. Algú ha pensat que això està molt bé, portar a malparits a parlar davant de xiquets i xiquetes en edat escolar. No sabem quin serà el destí del tècnic de só que va deixar els micros oberts, però jo li faria un homenatge i li firmaria la baixa per SFE.
Front a açò també ens podem encendre a més no poder, i proposar, en funció del grau d'indignació, sancions, denúncies, (jo només demane que l'hagueren fet fóra del programa, però es nota que no els afecta massa el que diu, la única afectada és ella, però tampoc va més enllà del "estás enfermo"), o inserció d'objectes conduntents per orificis a determinar... però heu de saber que fa igual. Sembla que la llibertat d'expressió en Espanya és el que té, que com és una "libertat" no té "conseqüències". Crec que ens falta ben poc per anar un pas més enllà i sentir parlar de veritables crims sexuals o racials ( quan els xiquets diuen que venen de Marroc diu "esto parece una ONG") mentre una piara asseguda a una taula observa i una moderadora incapaç no s'acaba d'enfadar. Portaria conseqüències? supose que si, però la maniobra és clara:
"calumnia que algo queda".
Per cert, aquest és l'últim post parlant de la burumballa aquesta (porcs ficats a política, escriptors porcs, porcs en la tele i porcs en general, que l'animal tampoc ha fet res, però no m'acaba d'agradar) que, tot i estar fatal, m'han fet caure malalt. L'altre dia em van dir que només parlava de coses que estaven malament, m'ho he fet mirar i crec que és de veres. Tot açò m'ha deixat d'interessar. Sempre és el mateix. Que bramen, que per aixó cobren i estan on estan. Ní més ni menys.
… Eixos dibuixos animats què són? Semblen una llangonisa corrupta i una botifarra florida (rises)
-són prou fastigosos, si
-Les botifarres florides són els zombies de l’embotit, no estan suficientment mortes però tampoc estan suficientment vives i si les agafa un gos se les menja (més rises)
-Si hi haguera un holocauste nuclear només sobreviurien les cucaratxes i les botifarres florides, seria “la guerra de los mundos” i espere que no guanyen les botifarres, sino, la humanitat estaria perduda.
Una mostra claríssima del que és un representant del poble valencià. Parla Mònica Oltra, fa l'imbècil, un suposat representant dels valencians i una moderadora que li diu a la persona a la què estan molestant que "se ciña al tema". I dic jo, per a partir paperets i parlar pel mòbil, perquè no se'n torna al cole i ens estalviem un sou almenys tan gros com ell?. I què hagem de tenir tarambanes -per no dir altra cosa que me la reserve per si me'l creue algun dia pel carrer- com aquestos en llocs com la màxima representació autonòmica és legal? jo ho entenc com que no només es riuen de Mònica Oltra, ho fan de tots els valencians, siguen del partit que siguen. LAMENTABLEMENT OFENSIU!. D'on ha eixit eixe i què pensa que pot aportar?.
El títol de la cançó ja ho diu tot. De fet és l'únic que diu. Tinguem un dissabte amb ritme, clar que si!:
B-OO-G-A-L-OO... ou yeaaah!
The Diplomates of SOlid Sound és una banda de Iowa (EUA) que em m'he trobat furgant furgant per la xarxa buscant música del any 60 i 70. I ha sigut una veritable sorpresa: funk ( o fang, com més vos agrade), toquets de jazz, cançonaes instrumentals que no pots sentir sentat... resumint, una dosi d'energia de qualitat. Aquesta cançó és del seu últim disc, però en tenen sis. Espere que vos agrade.
Olaibi és el nom d'un grup del Japó que fa "música experimental". Per què es posen un cap de cabra o de cèrvol al cap per tocar el xilòfon ni ho acabe de comprendre ni ho vull comprendre, però en fí cadascú s'inspira com vol... Quant a la cançó... podria ser la banda sonora d'un diumenge a les huit del matí quan encara no te n'has anat a casa a gitar-te i et deixen cosetes per fer soroll.
Com està la gent!
Perquè ells també són penya que està fatal, i perquè que encara estiguen on estan no pot significar altra cosa més que s'acosta l'apocalipsi:
El primer dels tres ha tingut la brillant idea de contar-nos en el seu darrer llibre com, l’any 1967 quan tenia 30 anys i va anar a Japó (llàstima que va tornar i no li feren l’harakikri) va fornicar amb dues xiquetes de 13 anys i diu que anaven turnant-se. Diu més coses, que no pense reproduir, no siga cosa que la SGAE em pose una denúncia. Però és que no més veure’l i “se me enamora el alma, se me enamoooora”. Se n’ha armat una ben grossa i el so porc s’ha defensat dient que és ficció i que aixó no va passar mai... senyor Sánchez soporc, ficció o no, estàs contant una experiència sexual d’un homínid de 30 anys en la què tu ets el protagonista principal amb dues xiquetes de tretze. Te n’adones del què dius?. De què ens vols convéncer dient que “és ficció”?. Resumint: un malalt de categoria.
Del segon porquet, què en podriem dir que no s’hatja dit ja? Doncs que és el màxim representant del poble de Valladolid i que a un determinat partit que aspira a governar-nos, li sembla bé que segueisca on està. Total, què ha dit, el pobre simi? . Seguidors i seguidores del Partit Popular; us adoneu que cada vegada el vostre benvolgut partit és més "popular" per l'astall de gentola que teniu? Feu el favor de fer neteja si voleu almenys ser escoltats. A més, l'homínid aquest és un gran promotor de la natura i l’ecologia. És veure’l i t’agafen unes ganes de ficar-lo a una reserva de goriles en època de cel que no les pots evitar...
I per al final; el PORCUS MAGNIFICUS- en italià massimo porchi-. El més gran dels grans perquè ho té tot en aquest ordre: putero, corrupte i president d'un païs. Si l’assumpte del riu-rau aquell de “villa cerdosa”, que era un no parar de polítics “rabiprestos” no era prou, va aparéixer poc després una xiqueta de 18 anys que li deia “papi” al porco massimo aquest –en comptes de onvas ,“auelooo”?, que és com li diu la gent als que venen a fornicar-los quan aquestos tenen 74 anys, que és l'edat del president d'Itàlia. Aquest esdeveniment tan... aaaarggh! li ha costat un divorci de 1’5 milions d’euros mensuals –calderilla pura- .
I la saga continua. Ara, la nova diversió del l'auelino porcino en té 17, ja parlem de menors i la cosa no té gens de gràcia i el tros d’animal aquest va i truca la policia perquè la deixen eixir de la comissaria, dient que és la néta del president egipci. Algú ha entés tot açò de què va? L'auelo no s'ha pres la pastilla que li tocava? De no haver una menor en tot açò, seria prou còmic, però la cosa és prou seriosa, atès que la policia... li ha fet cas!. La penúltima perleta del president d'Itàlia: "mejor mirar a las chicas que ser homnosexual". Si senyor, el puto amo, d'Itàlia, s'entén. El punky de la política. No oblideu que en morir-se, li faran un funeral d'estat, perquè aquest només se'n va de la política per sobredosi de Viagra.
Abans que res, dir-vos que aquest pot pot ferir sensibilitats, no pel que he llegit, sino per les imatges que acompnyen el text. Hui, després d'haver llegit açòi haver vist açò, ja tinc clar què és un soldat. Una persona disposada a obeïr quan li ho diu algú que mana. I prou. Si li diuen "cal ajudar", doncs ajuda, si li diuen " cal disparar", doncs dispara, si li diuen "cal fer prisoners" doncs en fa...
Açò no és cap problema,llevat els morts que pot implicar, però aixó sembla ser el que menys importa sempre, repetisc, sempre. S'ha de ser una persona serena i disciplinada per a respectar ordres sense contrair i a més estar disposat a combatre el que siga mantenint eixa serenitat.
Si no és així, passa açò:arriba el que mana, que no és el general, ni el capitá ni el sergent, és un "cabo" i decideix que és hora de la sessió fotogràfica dels grans portadors de la democràcia i defensors de la població civil (el 80% de les víctimes de tots els "conflictes bèlics" són civils) i aquest és el resultat.
Després els fills de la nació llibertadora soldats rasos també en fan alguna que altra foto mentre "el superior" fa com que no ho sap. És el que té ser soldat, supose que de vegades, la sensació de poder que ha de donar tenir una metralleta preparada a disparar ha de ser grandíssima, tot depén del teu nivell d'estat mental. A més la sensació d'impunitat que dóna ser un portador de democràcia, pel que sembla, també és molt gran. A tots els que us heu fet les fotos, gràcies, per mostrar perquè us heu fet soldats, ja sabem que és una llastimeta que estigueu a casa vostra sans i estalvis, quan el que s'hauria de fer és jutjar-vos en Iraq, que és on vos agrada fer-vos fotos.
La veritat és que haurà soldats que realitzen tasques que no realitzaria ningú i són de gran ajuda. Seran majoria, per sort. Però no oblidem que hi han massa porcs avorrits pel món, per a ells, cap impunitat. Per cert, l'ONU no va autoritzar la invasió d'Iraq, però si l'ocupació -supose que la diferència terminològica té a veure en el número de morts que implica- Si el Regne Unit no jutja -dir que cal que els jutgen tal volta siga massa- i condena seriosament aquestos fills de La Gran Bretanya, ho hauria de fer La Haya, no?.
Mentrestant, segueixen "garantint l'estabilitat". Espere que no acaben posant una tenda de souvenirs.
Una imatge inquietant,no? Resulta que el pobre xic vol ser "hardcore", sa mare no el deixa i a més algú ha pensat que és bóna idea que aquesta absurda història aparega en televisió.
Jorge, reiet, si quan sigues gran ets un "hardcore" de profit, espere que tornes a eixir en la tele donant exemple. I si no pren l'exemple del so porc que ocupa l'alcaldia de Valladolid, que és ben hardcore i ni sa mare li ho impedeix.
Hui m'ha vingut al cap aquest peaso artista que encara no ha aparegut per aquest bloc. Naiscut a Costa d'Ivori, és, hui en dia, una de les veus més crítiques del continent africà. El seu darrer disc "Africa Revolution" (2010) és una veritable passada. Hi ha una cançó on diu que la única revolució que s'ha de produir en Àfrica és l'educació, que el continent està dormint esperant que els seus fills li llisquen els contes i les llegendes que han ocorregut al llarg dels anys. La temàtica de les seves cançons? veritats com a punys sobre política, el mal que fa la religió i el tribalisme; Costa d'Ivori és un païs on hi ha 50 ètnies diferents que parlen uns 40 idiomes diferents i no hi ha massa bona relació entre unes i altres. Tiken Jah Fakoli diu que aquest és el veritable problema d'Àfrica.
I com diu tot açò? doncs ho fa en francés i cantant reggae i amb una véu que, si entens el que diu, fins i tot arriba a esborronar. Vos pose dos videos, un és d'un programa que feien a la 2 on un personatge més o menys conegut d'Espanya entrevista un altre personatge del mateix "gremi" estranger. En aquest cas són Amparo Sánchez, cantant del grup Amparanoia que ara fa carrera en solitari i Tiken Jah Fakoli, en directe. La cançó està traduida i subtitulada. Ja vos dic, veritats com a punys:
I aquesta és la cançó amb la que el vaig descobrir buscant música en francès, una vegada més, veritats com a punys, vaig a fer un intent de traducció, tot i que si la véus escrita, s'entén prou bé. Allà va:
Aïe aïe aïe aïe aïe
Ai ai ai ai ai
Où va l'humanité ?
on va la humanitat?
Aïe aïe aïe aïe aïe mon dieu
ai ai ai ai déu meu
Le monde est décevant
el món és decepcionant
J'ai protesté contre le racisme, le tribalisme
he protestat contra el racisme, el tribalisme
Ca n'a rien changé
no ha canviat res
J'ai crié contre les conflits, la répression et l'oppression
he cridat contra els conflictes, la repressió i l’opressió
Aïe aïe aïe aïe aïe ces affameurs du peuple
ai ai ai ai ai aquestos acaparadors del poble
Qu'ils sont têtus
com són de cabuts
Aïe aïe aïe aïe aïe c'est pourquoi
ai ai ai ai ai és per aixó
Tout est foutu
que tot s'ha fotut
Dans ce monde où le système a rendu le pauvre impuissant et muet
En aquest món on el sistema deixa el pobre impotente i mut
Oui partout dans ce monde, la loi décidée par les hors la loi
Si per tot arreu en aquest món, la llei decideix per els “fóra de la llei”
Ce monde de capital où la moralité n'est plus capitale
Aquest món de capital on la moralitat no és capital
J'ai le sentiment de prêcher nuit et jour dans un désert
Tinc el sentiment de predicar nit i dia en el desert
J'ai boycotté, j'ai marché, j'ai dénoncé
He fet boicot, m'he manifestat, he denunciat
Ca n'a rien changé
Res ha canviat
Nous étions optimistes, on a rêvé, on a espéré
Érem optimistes, somniavem, esperavem
Mais rien n'a changé
Però no ha canviat res
Aïe aïe aïe aïe aïe
Ai ai ai ai ai ai
Où va l'humanité ? je suis fatigué
On va la humanitat? Estic cansat
Aïe aïe aïe aïe aïe
Ai ai ai ai ai
Oh mon Dieu, je suis fatigué
Oh Déu meu, estic cansat
Au secours, au secours, au secours
Per si algú en el món no ho sap, han rescatat amb un mètode revolucionari 33 miners que van quedar soterrats a Xile en una mina durant 69 dies. Els han rescatat sans i estalvis perforant una galeria alternativa on es trobaven i traient-los un per un amb una mena de càpsula. Han intervingut experts de la NASA i el president de Xile ha estat en el lloc de l’esdeveniment tots els dies i també ha estat alguns dies Evo Morales, el president de la potada als collons al rival mentre juga el futbol, atès que hi havia un miner bolivià.
Finalment, una tragèdia ha esdevingut una grandíssima alegria, però també ha esdevingut un circ mediàtic de qualsevol manera; m’explique:
-Segons més d’un telediari, l’alliberament ha sigut l’esdeveniment més vist en la història de la televisió en el món, l’han vist per televisió més de MIL MILIONS DE PERSONES!. Sincerament, no m’ho crec. Que l’han vist moltes persones, inclús moltíssimes, si. Però mil milions són massa.
A més tinc una altra pregunta: què esperaven els mil milions de persones? Un alliberament alegre i feliç o que la càpsula es trencara i passara qualsevol desgràcia? Podrien dedicar-se a fer enquestes sobre açò, sorprendrien a més d’un, entre tant milió.
-Per a què tanta cobertura mediàtica? Els pobres miners atrapats han estat 69 dies a 700 metres sota terra. Final de la notícia. Els han rescatat sense massa problemes en un temps récord. Grandíssima i estupenda notícia. Però no, ens hem assabentat si estan divorciats, cassats, tenen fills o amants o no els tenen. Els familiars han declarat que que bó era el meu fill-marit-novio-pare etc. Comença el circ.
Per sort i alegria per als familiars i per a suposadament mil milions de persones, com ja he dit abans, estan sans i estalvis, però i si no haguera sigut així? Haguérem tingut declaracions dels familiars-fills-marits-novios-pares i mares dient el mateix que acabe de dir abans. Tot un xollo per a un “periodista” d’aquestos tan moderns que tenim hui en dia, no?. Ah, que no se’ns oblide un detall important; un dels miners va signar sota terra, a 700 metres, un contrat on per 32.000 euros, quan eixira, contaria el que ha viscut. Què gran idea.
Per cert, hui ha dit el president de Xile (qui, volent o sense voler en traurà profit d’açò) que hi haurà sancions per als responsables. Repetisc, hui, 69 dies després. Potser estava estudiant què fer mentre estava esperant davant la càmera que eixiren morts o vius de la mina. De la situació dels miners i les mines de Xile ningú ha dit res ni ha promés cap millora.
Continue 45 anys enrere.Tot i ser un grup prou conegut, jo només en coneixia la cançó aquesta, però no el títol, per fi he trobat el títol. Bresquillada de fa 46 anys.La cara que posa l'ésser humà que hi ha darrere del cantant, és prou indescriptible...
Aquesta també va ser una bresquillada, aixó si, fa uns 45 anys,tot i que a mi no m'apanya massa:
Aquesta és la que la que més m'agrada, diguem que canta suficientment mal, com ho faria jo, i crec que per aixó m'agrada... no sé, açò resulta un poc difícil d'explicar, millor veure el video (any 1965):
No podeu imaginar la cara del personal quan vas en al cotxe escoltant aquesta música a tota castanya!, Jo em pixe. Grup imprescindible, si t'agrada aquest estil, clar. Hi ha per ahi un ésser humà que diu que allò que més li agrada és el beicon i la música de garatge...sembla que combinen prou bé.
Fixeu-vos a l'esquerra el dibuix de l'enllaç per a garatge rock. Són ells, l'essència garatgera dels 60. El títol d'aquest post ho diu tot. Ho resumiré amb documents gràfics o videos del youtube, que és el mateix però no sóna igual. Allà va:
Tremendo tema i tremendo vídeo;no sé de quina pel•lícula és, però m'encanta:
D'aquesta n'hi han moltíssimes versions-en castellà la del grup "Baby Horror" és moooolt bóna-. Tot un clàssic del garatge 60. Sóna prou punky, no creeu?:
Bresquilles porte, senyores i senyors:
D'aquesta en fan una bona versió The Cramps:
Parlant de versions...
Què vols, rock & roll, nyas bresquilla!:
"Una cançoneta - de les millors- i mon anem"
Ale, espere haver repartit prou bresquilles i alguna nectarina...
