2 d’abril del 2009

LOS HOMBRES QUE NO AMABAN A LAS MUJERES

Hi ha una xica que va desaparèixer fa trenta-sis anys d’una illa propietat de la seva família i el cas s’ha tancat sense resoldre. L’oncle d’aquesta xica, Henrik Vanger, rep tots els anys flors seques emmarcades –en té quaranta-tres i les set primeres li les va regalar la seva neboda- per l’aniversari de la Harriet, que és el nom de la neboda, i està obsessionat per aclarir el què ha passat abans de morir.
Un periodista anomenat Mikael Blomkvist, accepta l’encàrrec d’en Henrik Vanger de reprendre la investigació. Blomkvist treballa a una revista que es dedica a destapar casos de corrupció entre els polítics i entre empreses i està pendent d’un juí per calumnies contra un gran grup industrial que pot arruïnar la seva reputació. D’altra banda tenim Lisbeth Salander , una investigadora privada plena de tatuatges, pírcings i socialment inadaptada però increïblement eficient. Tot açò ocorre a Suècia l’any 2004.
Aquest és el primer llibre d’una trilogia anomenada “Millenium” d’un tal Stieg Larsson, prou conegut als països d’Escandinàvia (m’agrada aquesta paraula,Escandinàvia) que va morir l’any 2004 amb 50 anys d’un atac al cor. Va deixar els manuscrits inèdits d’aquesta trilogia. Era periodista i editor de la revista Expo, i activista compromés en la lluita pels drets humans.
La veritat és que el llibre enganxa prou. Té una particular manera de mantenir la tensió en els moments de tensió que va fer llegir sense parar!, i feia temps que no em passava. Em va durar tres dies. Ja vaig per la meitat del segon, aquesta vegada en català.

2 comentarios:

amparo ha dit...

Haurè de lleguir-me'l, ja que tots els que l'han lleguit coincideixen amb tu.

Anònim ha dit...

A mi m'ha agradat molt. La veritat és,com ja he dit, que "enganxa".