ANALIZANDO LA COYUNTURA

Hui és dia 19 de febrer i estava pensant que, tot i ser el mes més curt de l’any han passat moltes coses en això que s’anomena “la coyuntura”. Vull dir que per a Espanya han passat moltes coses dins l’àmbit político-econòmic en molt poc de temps i m’he posat a repassar-les intentant analitzar-les:

El dia 4 de febrer la Bolsa espanyola s’enfonsava (o patia “un desplome”) mentre ZP estava en els Estats Units en un acte anomenat “desdejuni de l’oració”. S’han emprat uns quants litres de saliva en dir que no podia rebujar la invitació d’Obama, que com anava a rebutjar aquesta invitació i bla bla bla... doncs pense que, rebutjar-la era fàcil. Es diu: “no vaig” i ja està. Altra cosa són les conseqüències que vinguen després, però d’això no ha parlat ningú. La qüestió és que, mentre Espanya pateix una bofetada econòmica, el president està en els EUA en el desdejuni de l’oració. A mi que n’ho expliquen.

Després resulta que aquesta abaixada en la Bolsa vé provocada perquè s’escampa el rumor que Espanya va a enfonsar-se encara més en la crisi i potser li passe com Grècia o pitjor. Açò ho diu un prestigiós diari de finances i el govern envia ni més ni menys que a la vicepresidenta econòmica a la seu del diari, els editors del qual, uns dies després, rectifiquen i diuen que la situació d’Espanya sembla més la del Regne Unit. Ara sí que si sóc un inversor amb diners, començaré a posar en Espanya la pasta que no vaig ficar la setmana passada. Supose que la vicepresidenta els deguera portar un bon cuixot ibèric, o que els editors tenen un seriós trastorn de personalitat, però repetisc; a mi, que m’ho expliquen.

Una presidenta de Comunitat Autònoma li diu “fill de puta” a “no sabem qui” i l’agafen dient-ho. Demana perdó a “quien se sienta aludido” i “no sabem qui” que té problemes amb les pinces de depilar celles, en un discurs de Carnestoltes, solta una llista del que jo anomene “improperios variopintos” en un discurs dirigits a una persona del gènere femení que “no sabem qui és”. Mentrestant, el cap d’aquestos dos, que si sabem qui és–Mariano Rajoy- no en diu ni mitja. Jo, sobre açò tinc una opinió que no me la puc guardar, que és la següent:

L’alternativa a aquest govern que tenim és de primera divisió, si els posarem dins una porquera no sabríem on s’hi troben les persones i on els animals. I és que entre fills de puta, celluts i salivosos per una banda i gent que va als EUA a desdejunar mentre diu oracions amb quatre neofatxes i es pensa què és un acte d’estat, ministres que van a parlar amb periòdics en un acte d’estat i ministres de treball desautoritzats per altres ministres quan més alta és la taxa de desocupació... ja estic mirant-me els papers per empadronar-me en Andorra.

Després una notícia del món animal: agafen un Orangutan en bicicleta que portava diners, documentació falsa i una pistola... resulta que era de la ETA. Aquestos defensors de la pàtria són una espècie a banda. Una altra notícia confirma que són l’eslabó perdut entre l’home i el mono: apareixen dues fotos de dos mandrils al Facebook amb la camiseta de la selecció espanyola... i resulta que eren etarres! –bé, atesa l’edat intel•lectual i física, tal volta se’ls hauria de dir “etarretes”- .Que els terroristes independentistes d’ara porten samarretes de la selecció només significa que estan reclamant un nou tipus d’independència; la cerebral. Esta gent demana a crits que se’ls interne en règim de semillibertat en el Safari d’Aitana quan els goriles estiguen calents, a veure si així aconseguim endevinar com es comporta aquesta nova espècie. Tot açò obeix a un pla secret de la ETA per autodestruir-se. Ara en serio, cada vegada dónen més mostres d'estar acabats i això és una estupenda notícia.

I per acabar, la imatge que m’ha fet escriure aquest post:

El Puto Punki aquest-dit així, amb dues P majúscules- que l’han deixat entrar a fer una conferència a una Universitat,la gent s’ha manifestat i ell ha contestat més o menys com ho fan els seus col·legues de Madrid. D’acord amb que els crits dient-li “assassí” no són correctes. Però deixar entrar aquest espècimen en una Universitat perquè diga que Espanya necessita canvis, és una cosa que pot fer qualsevol, el que passa és que ell, que ha sigut un home d’estat, té més autoritat per a dir-ho.

Aquest gest diu molt: l’home se n’ha eixit escaldat i se’n anava corrents a fer-se una lavativa. És per això que ens mostra com va a fer-ho. M’estranya que no ho fera tancant el puny... tot açò són indicis de què s’acosta l’apocalipsi.