Ara, la carrera en solitari d'aquest individu. De tots els disc publicats des de 1972 són justament el primer i el segon ("rock and roll animal "i "transformer" els que per a mi més destaquen. En aquestos discs apareix un clàssic de la música del segle XX, i no ho dic jo, ho diu la crítica, que són els que ho entenen... am'he trobat un video amb lletra i tot, allà va:
Un altre clàssic -ho dic jo, no la crítica- on parla de la seva addicció a la heroïna.
Rock and roll pur i dur:
Les coses pel seu nom: "oh baby i'm so vicious"
Bé ja n'hi ha prou, la resta de la seva discografia la podeu trobar en la xarxa si vos interessa, però aquestos dos discs són fonamentals. Després cal destacar "Berlin" on conta la història de dos toxicòmans en aquesta ciutat (un disc trist iacceptable) i "Coney Island" que és un parc d'atraccions que hi ha a Nova York i que té uns quaranta anys. És un lloc d'oci per a pobres prou prou depriment...
Lou Reed és un dels autors que jo considere IM-PRES-CIN-DI-BLES.
Tarot de Folgueroles XXI_ El Món
Fa 1 mes
1 comentarios:
Feliç any nou !
http://berlin-tour-1973.blogspot.com/
Publica un comentari a l'entrada