28 d’agost del 2009

PENSANT PENSANT...

Què passa quan, malgrat haver fet allò que és correcte, les coses no funcionen?


L’altre dia, veient una sèrie de televisió, la protagonista feia aquesta pregunta als oients d’una emisora de ràdio local. I m’ha fet pensar una estoneta. A mi- i supose que a tothom i totdon li ha passat- m’ha passat açò més d’una vegada. I confese que és una sensació “estranya”. Se me trenquen els esquemes i he de tornar a començar- un tòpic d’allò més típic, per cert- però.. com?
Tinc ben clar que hi ha una diferència entre allò que “s’ha de fer” i allò que faig. És a dir, que, de vegades, s’ha d’actuar “com toca” i no com un pensava. Però, quan aquesta diferència no existeix i tot i aixó les coses no funcionen... què fem?.
Et dius no passa res. Però hi ha assumptes que no es poden deixar de banda. Una cosa és abdicar i una altra cosa ben diferent és bandejar un assumpte.
Abdicar implica, depenent del cas, donar-ho tot per perdut, deixar-ho per impossible o acceptar-ho com és, mentre que deixar-ho de banda suposa posar-ho en stand by per reprendre-ho més endavant.
Jo no era dels que abdicaven, però me n’adone que , de vegades –cada vegada més- ho faig inconscientment. Algunes per passotisme pur, perquè sí i d’altres perquè no hi ha més remei. I no n’estic gens content de fer-ho. De vegades és tan ximple com dir prou, però d’altres és tan costós...Tal volta siga aquesta resistència estúpida a la resignació la que fa brollar aquesta sensació de per a què?. No és qüestió de no donar cap batalla per perduda –típic tòpic nº 2-. Són ganes de sentir que les coses poden anar bé, que poden canviar. Quan l’esforç resulta inútil, em negue a resignar-me (es podria traduir en que sóc prou cabota). I és ací on es trenquen els esquemes, on tot s’atura un temps i toca pensar : Per a què?. Aleshores cal trobar una resposta. I quan més prompte, millor.

2 comentarios:

amparo ha dit...

bona reflexió mequetrefe,

I, sí de vegades passa, intentes fer les coses el millor possible però els resultats són desastrosos.

Per qué¿?¿ Doncs, no sé molt ben bé perqué, probablament el que pensem bo per a nosaltres, resulta nefast per als demés.

Diferents formes de entendre les coses.

Mequetrefe ha dit...

Téns rao, al cap i a la fí no són més que diferents maneres d'entendre les coses. Cal saber quan un arriba al"punto de no retorno"; on ja no es pot fer més i potser ací siga on n tinc les coses tan clares com pensava...