Primer el video:
Després la reflexió: Nacionalisme i separatisme són dues coses diferents. Els nacionalistes defensen que uns territoris ténen una sèrie de tres comuns diferencials d'altres, a Espanya molts pensem que hi ha una sèrie de territoris a l'est que comparteixen uns trets comuns que són diferents de la resta de l'Estat. També pensem que açò ocorre a Euskadi i ja en som menys els que pensem que també ocorre a Galícia. Fins ací no hi ha cap problema amb identificar-me com nacionalista, però... resulta que nacionalista també és aquell que diu que Espanya és una, grande y libre... i pense que no n'hi han nacionalistes de primera ni de segona, per tant ,me n'isc d'aquesta definició pel següent: la defensa del nacionalisme acaba sempre en conflicte, per tant no planteja convivència, sino separació. Jo sóc concient que hi ha una sèrie de "fets diferencials" en algunes parts d'Espanya, però no em sent estranger ni en un país deferent quan vaig a Madrid, em sent dins una comunitat amb la què compartisc molt i amb la què em diferencie prou. Supose que el mateix li passa a un català quan va a Extremadura, diga el que diga, perquè sino, no eixiria de casa.
El separatisme és la gangrena del nacionalisme. Quan entres en conflicte per un territori perquè la història et diu que és un territori diferent al que hi ha establert en l'any 2010, simplement has de rebobinar en la història per a canviar d'opinió. Si en l'any 2010 ets republicà però em defens a ultrança els territoris del Regne de la Corona d'Aragó... tens un problema d'argumentació. El que és legítim és defensar que hi ha coses que et diferencien dels altres, però que aixó et porte a separar-te del veí o a dir que tots hem de ser així (gent de l'aguilutxo, vosaltres sou un cas apart, però esteu, d'una altra manera, dins el mateix sac). I ja no diguem si pegues tirs pel que tu dius que és un país que agafa 3 tipus de regions diferents... Els separatistes són gent que, quan tupa, fan que isquen vídeos com aquest.
Quant al gilipollisme, és un assumpte que dóna per fer una tesi doctoral o un blog sencer, així que millor ho deixem que el video aquest m'ha trastocat un poc...
5 comentarios:
Jo tam'poc pense que ens que Catalunya es tinga que separar d'Espanya. pero si reconec perfectament que els Valencians i Catalans tenim una cultura propia i una LLENGUA a la que no es respeta ni es cuida lo suficient, i la que es agredida dia rere dia per la dreta d'aquest Pais. per aixo dic que soc Nacionalista... perque trobe que la nostra cultura ens necesita, no perque crega que tenim que posar el mur de Berlin per a separarnos. i a mes a mes em sent diferent del nacionalista Espanyol, que defensa coses que no estan en perill i que ademes es `personificat pels "Skins" , els elements que mes odie de la societat.
Jo no soc masclista...
Jo no soc racista...
Ni utilitce la violencia contra aquell que no es igual que jo..
En canvi no tinc mes remei que considerarme Nacionalista.
Jo soc Nacionalista.
Doncs jo no puc ser nacionalista perque pense que l'ofensa que pateixen la nostra llengua i cultura és, en primer lloc, endèmica. Són les nostres pròpies institucions (les dels valencians) les què discriminen la cultura i la llengua, privant-les del veritable espai que necessiten, que és molt més ample del què se'ls ofereix. A banda,clar està, de la postura del govern central en aquestos temes, siga de dreta o d'esquerra, que vé a ser "cadascú que s'apanye però que no em moleste". El fet pel qual no puc ser nacionalista és que sóc incapaç de defendre a ultrança el tema de la cultura lligant-lo amb la política (i dic a ultrança). Quant al nacionalista espanyol,el que vull dir és que comparteix una sèrie de trets amb qualsevol altre nacionalista (delimitació geogràfica d'una llengua i una cultura i exaltació -més o menys exagerada- d'un territori), però per supost que una persona que es considere, per exemple, nacionalista d'Euskadi tupa de front contra un nacionalista espanyol.
El nacionalista espanyol no va sempre identificat amb els Skins. Va personificat justament en un valencià coix que presideix un dels prostíbuls més grans d'Espanya on no treballa cap espanyol/a, que és qui es presenta per exemple com a cap de llista de certa plataforma...
La cultura ens necessita, amb aixó cap dubte. El que jo em pregunte és fins a quin punt l'hem de lligar a la política. Si no la lligarem més del que toca, crec que no passarien situacions ridícules com les del video. Tal volta el que no és correcte és dir que un partit és nacionalista. Tant el terme "nació" com l'adjectiu "nacionalista" s'han d'utilitzar amb molta cura.
Com he vist ja el teu correu no ho fare massa llarg pero si te de ser sincer... estaba esperant la resposta, jajajj.
Lo de "l'endemisme" tota la rao tens pero trobe que ve alimentat i alimentanse desde Madrid i desde la classe burgesa d'aquest Pais. l' estimada Rita liu mama a Rajoy de canto vaja.
Supose que si que es tindria que utilitzar amb cura la paraula Nacionalisme, pero no em puc abduir de la realitat i veig clarament que el nacionalisme Espanyol es agressiu i ademes fomentat pels mitjans de comunicacio... segurament si no haveren nacionalistes catalans ja hauriem perdut mes si cap, la nostra cultura.
A vorer si tens vacances i passes un divendres per la teua barraca... a voltes hi han debats interessants. jejej
A mi este tema sempre m´ha interessat. Potser excessivament.Hui estic un poc espés, així que intentaré expressar-me de manera convenient
Si atenem als cànons preestablerts als mitjans de comunicació i a la majoria de l´Estat espanyol, jo sóc nacionalista.
T´he de reconéixer que alguna volta he pecat de ser-ho més del compte. El meu nacionalisme però, és forçat per les circumstàncies. En este sentit, el que vull dir-te és que jo em veig quasi obligat a sentir-me nacionalista valencià (sense ganes) pel fet d´existir un altre nacionalisme (l´espanyol) que impedix que jo visca la meua valencianitat en normalitat. Jo no sóc amic de reclamar que la meua nació és més important que altra, o de fer-me palles amb banderes. Resumint, el nacionalisme d´estat és la fàbrica de la resta de nacionalismes. L´Estat espanyol no és ni molt menys un Estat confederal, federal, plurinacional o plurilíngüe, cosa que hauria redundat en un major enteniment.
El nacionalisme espanyol no sols es limita a l´ambient ultradretà. Bona part dels partits d´àmbit estatal (PP i PSOE) el gasten continuadament. D´aquesta manera, el nacionalisme espanyol es presenta com una cosa normal, quotidiana, que entra dins de l´ordre natural de les coses. És el que es respira sovint. Tant l´esquerra com la dreta espanyola exerciten aquest nacionalisme, en major o menor mesura, però amb una gran efectivitat.
Quant al separatisme anem a pams. No entenc la crítica, ni la causalitat que establixes quan parles de la Corona d´Aragó o de ser republicà. Com té dit abans, jo no em considere un patriota nacional strictu sensu. Sí sóc un patriota de la llibertat, i considere que és dret inalienable, indefugible i fonamental per a totes les nacions, la possibilitat de que puguen decidir lliurement el seu futur. I açò no vol dir ser anti al veí, o voler tancar-se.
Si Catalunya (el poble català) com a ent polític amb una trajectòria històrica, cultural diferenciada, amb una identitat col·lectiva heretada, però també amb una voluntat decidida, creu majoritàriament que el millor és tenir un Estat propi inclós en la Unió Europea i autogestionar-se sense cap dependència a l´Estat Espanyol, el conflicte al qual et referixes no el crearan ells, sinó aquells que creuen en "la unidad de destino y en lo universal".
Per cert, quant al mot nacionalisme et deixe un enllaç d´un blog que parla al respecte. Em va semblar interessant: http://blog.jordicabre.net/2010/02/nacionalisme.html
Salut i enhorabona pel blog.
Agostí,benvingut al contenidor de paranòies.Aquest tema del nacionalisme és una qüestió a la què jo li pegue moltes voltes i dóna per a un bloc sencer,hehehe. Bé, en resposta al que tu has dit, jo crec que, segons la definició de nacionalista que donen els mitjans de comunicació, ho sóc. Però segons les meves conviccions no ho sóc,tot i compartir la idea de què sense voler, em sent obligat a ser-ho ( que no és que siga una cosa que estiga mal). El que volia dir amb el fet d'ésser republicà i reivindicar territoris que pertanyien a corones tal volta no és un exemple encertat, el que volia dir és que, els separatistes cauen sovint en el que per a mi són errades greus d'interpretació. Tots els separatistes utilitzen la història per reivindicar, però se n'obliden que la història també és el present recent.A més barrejen la llengua amb la política, que per a mi és com fer fusió musical entre el xòtis i el heavy metal!. L
Quant al fet del conflicte que esmentes, jo seguisc pensant que es crea "conflicte" per les dues bandes. Es absolutament lícit tenir dret a formar un estat independent dins un territori determinat (Kosovo n'és un exemple de com es pot aconseguir tenint a gran part de la Unió Europea en contra, però malhauradament s'hagut de produir una guerra miserable; cosa que no es produiria per res del món a Còrcega amb França o Catalunya o Euskadi amb Espanya), però el govern central reclama que ha fet infrastructures, ha assentat els fonaments del sistema de govern autonòmic i una sèrie de coses que fan que el conflicte es produisca en dues bandes, per cap de les dos cedirà. Jo pense que una bona eixida seria el federalisme-utopia pura i dura, ja ho sé- però amb un major concepte de solidaritat entre regions que ni es produeix ara ni crec que es produira.
Buuf! un tema complicat aquest, eh?
Publica un comentari a l'entrada