Avui m'abelleix compartir unes quantes joies de la "chanson" francesa que tothom coneix o pense que hauria de conéixer. Ja em direu que vos semblen:
Què gran és la lletra d'aquesta cançó!
Aquesta és segons una enquesta, la cançó més bonica de tots els temps. Jo em reserve el dret a discrepar. Sentiment si que en posa prou, és innegable. I en aquesta, el sentiment li surt per les orelles.A mi no em sembla per a res del món sobreactuat, com diuen alguns. Per cert, Jacques Brel, un imprescindible de la "cahnson française" no era francés, era belga!.
No podem oblidar al poeta. El meu moltvolgut George Brassens de qui ja he parlat altres vegades en aquest blog. Un dels seus himnes a la dignitat humana. O un himne a la seva terra. En aquesta cançó demana ser soterrat a Sète, el poble on va néixer. Jo he estat alli i en la "plage de la corniche" que esmenta en la cançó. Un bon lloc per a viure i morir.
3 comentarios:
i en flamenc canta la meua cançó preferida d'ell.
també està traduïda al francès
http://www.youtube.com/watch?v=F6vSjSUbSS0
http://www.youtube.com/watch?v=-5-N4Dbok34&feature=related
Grandíssimes cançons. Jo mai l'havia sentida en flamenc. La veritat és que és una cançó "intensa" com poques.
Gràcies pel xicotet recull. No coneixia la d'Amsterdam. Ausades q hi posa energia.
La de la mort de Brassens molt bona. "Quan el meu cos i la meua ànima ja no estiguen d'acord"... bona frase.
Publica un comentari a l'entrada