SUCESOS/SUSSUÏTS

Hui m'abelleix parlar d'unes quantes perles de l'idioma televisiu espanyol que sempre m'han iquietat. Allà va.

“El hombre de las nieves”  és sempre “abominable”? no pot ser simpàtic, tímid, agressiu, depressiu, o “abobinable”? Què vol dir “abominable”? doncs que ha de ser “condenado o aborrecido”. Així que si qualsevol dia esteu en Benidorm i  vos apareix el Yeti (hi han més possibilitats de trobar-lo en Benidorm que en Alaska) segurament  el més probable és que vos pregunte “Ie tu, madafaca què he fet jo per a ser abominable?”.

Una altra molt bona és “pertinaz sequía”. Perquè sempre és “pertinaz” i mai és “duradera”, que són sinónims? Els que si són  “pertinaces” són els oradors que no paren amb la parauleta

Els assassins o les actituds de determinades persones sempre són “frías y calculadoras”. Perque no es pot ser “frío” i “no calculador” o “calent i incalculable” (que alhora podria ser el títol d’una pel·licula de D. Ignacio Vidal, qui per cert, podria ser cosí de César...) o simplement “frío”. Sembla que si, l’individu és  “calculador”, la imatge mental que tenim de la persona descendeix el cap automàticament, entrant en configuració “matador/assassí” i un cercle fosc envolta la seva personalitat.  Per altra banda; com sabem que una persona és “calculadora” si no l’hem vista “calcular”?. M’explique; el típic comentari “periodístic” del tipus “mantiene una actitud fría y calculadora” “los que le conocían dicen que era una persona fría y calculadora” com es comprova? Si coneixeu qualsevol així, per favor corréu a la comissaria més pròxima, hi ha un 99% de possibilitats que siga un assassí  abominable, segons la premsa.  Aquestes actituds només poden provocar un inevitable encontre entre calculadors calents contra calculadors gelats per al que la resta de la humanitat no està preparat.

Un altre clàssic és “la bona persona”. Normalment és tracta d’un ésser humà del gènere masculí  que és “tranquil”, “amable”, sempre diu “bon dia” o t’obri la porta de l’ascensor o del portal . Si fem cas al que passa en la tele, aquestos són els pitjors individus amb qui podem trobar-nos. Normalment són assassins en sèrie, o pederastes o violadors . Aquesta personalitat sempre va unida a un crim de sang.  Seguint la “lògica de les seccions de sussuïts”   els lladres i atracadors són més aviat gent filldeputesca i antipàtica...

El dia que posen un micro a un veí o veïna i diga d’un d’aquestos éssers que  “el que era és un fill de puta, tothom li tenia por i no saludava mai ningú” haurem donat un pas endavant en el realisme televisiu  de conseqüències   planetàries: algú dirà la veritat!.

El món de la nit/los barbitúricos-somníferos.  Qui no sap el que és “un barbitúric”? Resulta que la gent “famosa” s’engantxa als barbitúrics o als somnífers, mai pren cocaïna o qualsevol altre tipus de droga.  “Se encuentra en una clínica para curar su adicción a los barbitúricos/somníferos...” Jo he sentit açò més d’una vegada.  També tenim la magnífica expressió “mundo de la noche “ o “la noche” que no amaga més que nits de putiferi variat, droga en carretilles i fonts de alcohol.  La pregunta és simple: si t’engantxes als somnífers és perquè no pots dormir i si no pots dormir les causes poden ser psicològiques o físiques. Si al fet de que no pots dormir, li afegim “el mundo de la noche”, sospite que potser el que et passa és que entre el coco i la coca no tens temps.  Perquè haurien de prendre  sedants potents (=babitúrics) gent tan sana que semblen armaris i es passen la vida entre el gimnàs i “la noche”? Quanta gent hi ha en un centre de rehabilitació engantxada als somnífers? Tant de pseudoglamour és estúpid.