Continua la setmana fantàstica amb aquesta cançó que ja ha aparegut per aquest contenidor de paranòies, però que per a mi té una història molt peculiar. Un diumenge ,les 07:30 del matí d'una nit prou llarga, en uns dies prou foscos, el sol escoença a saludar i en un cd que hi ha en l'habitació del costat del terrat sona açò, mentres penses... de pel·lícula!:
Aquesta era justa i necessària, si parlem de cançons que tenen el diumenge en el títol:
I de postres, una pregunta; algú sap què passa amb l'home que va fer açò? Por favor, comunique su paradero Mr little bou!:
I està, directament et defineix com a tipus d'oient: ets dels que fan palmes, xapen amb el peu dret repetidament, o meneges el cap com si afirmares o negares?. Jo xape amb el peu dret (amb el taló) i menege el cap fent "si"...Quant a la indumentària... vosaltres direu.
Aquesta era justa i necessària, si parlem de cançons que tenen el diumenge en el títol:
I de postres, una pregunta; algú sap què passa amb l'home que va fer açò? Por favor, comunique su paradero Mr little bou!:
I està, directament et defineix com a tipus d'oient: ets dels que fan palmes, xapen amb el peu dret repetidament, o meneges el cap com si afirmares o negares?. Jo xape amb el peu dret (amb el taló) i menege el cap fent "si"...Quant a la indumentària... vosaltres direu.
0 comentarios:
Publica un comentari a l'entrada