27 de juny del 2011

ESTAMPIDA SEMIORUGA

Crec que era diumenge. Un grup de sis o set persones decidim fer una passejada per gaudir d’una meravellosa vesprada dominical en un “marc incomparable”.Quan arribem al “carrer de fora”-un dels més amples del poble- el grup desfà la seva formació i es desplega. Si vinguera un cotxe, no ho faria amb pressa i en permetria fer-nos a un lloc sense cap problema.
Ens trobem i saludem als inevitables coneguts. Saludar i que tothom et salude dóna una sensació de comunitat que m’encanta. M’agrada pertànyer a aquesta comunitat. Em sent en casa. Pense en aquestes sensacions alhora que sent la conversa. La veu en off del meu cap esmenta les paraules del profeta “si no fora per estos ratets” ...
De sobte, soroll de rodes de bicicleta en contacte amb el paviment de formigó. El xiquet que va davant crida de manera instintiva “cuidao”. Ens fem tots a un costat i de seguida escoltem el segon del pelotó  de dos que ens crida el següent: “estampida semioruuugaaaaa”.
Silenci. Celles alçades (entre 12 i 14). Gestos d’estranyesa. Un de nosaltres li pregunta a l’emissor de l’improperi: Això què vol dir?. El ciclista junior contesta mentre s’allunya: “és la maniobra d’evasió dels tanques del Call Of Duty (joc de guerra de la Play Station 3)”
La veu en off desapareix substituïda per imatges d’escenes de “Amanece que no es poco”.







23 de juny del 2011

DINERS

Hui cançonetes que parlen de diners, que és un tema que preocupa. Si te'n falta, malament, si te'n sobra, tens moltes possibilitats de ser un brut. Si no en tens, en vols perquè en necessites, si en tens molt, en vols més perquè mai no en tens prou (supose). Allà va.

Mira-la cara a cara que és la primera. Una de les millors cançons que conec que  parla de com de roïns són els diners. D'Amparo Sánchez i Amparanoia farem un bon post apart. Bona véu i un senyor retrós d'estil.


Monyos llargs, malles, giutarres en forma de destral i el subtítul inicial que posa "sonidopregrabado"...bresquillada del heavy clàssic espanyol (1982) Què ha passat amb els programes musicals? Qüestió de beneficis o despesse, en fi, dinero, dinero!

He trobat el video original d'aquesta famossèrrrrrima cançó (any 1974):

17 de juny del 2011

L'ESTAT DE LA NACIÓ


La foto aquesta no vol dir res, però em sembla tan estúpida i poc improvisada com el que està passant en general. Els violents  la fan ben  grossa en el Parlament. Artur Más diu que és un atemptat contra la democràcia, després d’exercir el dret democràtic de venir a treballar amb helicòpter. Joan Herrera que  aquesta no és la manera i que no li sembla bé, que ell anava a votar en contra dels pressupostos  i Montserrat Tura (PSC) diu que l’abric que li han tacat, tot i ser de les rebaixes, se l’estimava. L’únic dentista que recomana menjar xicles amb sucre està d’acord amb Montserrat, no hi ha dret.
Un grapat de vàndals agredeix i insulta els representants del poble. No està bé. Els representants del poble diuen que les 2.000 persones que hi havia assegudes protestant són violents, com els simis aquestos. Això és un atemptat contra la veritat. Ah, i tampoc està bé.
En una baralla, un ésser humà trau una Katana i li talla el braç a un altre d’un sol cop. Açò no ha passat en Libèria, ha sigut en “esta España nuestra”. En Telecinco és una katana, en la Sexta, és un “machete de grandes dimensiones”, en Intereconomia  supose que serà una espassa Jedi, que amb els “latinos” (que per cert és eufemisme d’habitant més avall de l’Equador)no sé sap mai .La notícia no és aquesta. La notícia és que la policia ha estat ràpida i ha ficat el braç dins d’un putxero amb molt de gel d’un bar del costat d’on ha passat açò i l’han pogut reimplantar en el cos del que fins ara era “un pandillero latino”,  i que ha esta a punt de ser el 75% d’un pandillero.
Hui hi ha debat sobre l’estat de la nació. On és el president? Pregunta tot el país. En Kazajstán, que és el lloc on es tracten aquestos assumptes. Si senyor. Després encara hi ha gent que pregunta perquè es produeix aquesta separació entre els ciutadans i la política. El que molta gent es pregunta en canvi és  “ ZP, tio, era precís?”.
Fabra té un ull de vidre i dos collons de marbre i plutoni. Primer que si serà regidor no electe i ara vol ser el director de la policia local de Castelló. Per si no teníem prou pel·lícules de Torrente...
I el remate final :
 S'acaba d'obrir la campanya "pon un facha en tú vida". No los abandones, ellos no lo harían.Per favor, ajudeu-los, però a extinguir-se.

10 de juny del 2011

VERSIONS AMB TRELLAT: ÇA PLANE POUR MOI

Hui dues versions d'una arxiconeguda cançó francesa. El vídeo original fa un poc de vergonyeta, però cal situar-se bé en el moment:

La versió dels amos del ruidisme, Sonic Youth:

I la versió d'un grup que fa versions genials de grups i cançons sobretot d'allò que s'anomenà "new wave" (finals dels 70, mitjan de la dècada dels 80); Són "nouvelle vague" ("new wave" en francès):




5 de juny del 2011

ACCIDENTS

 Hui he presenciat un accident de cotxe. Per sort, la gent que ocupava el vehicle no s'ha fet res, tot i que el cotxe ha acabat destrossat. El vehicle que anava davant de mi s'ha detingut enmig d'un creuament amb un semàfor en verd de manera totalment innecessària, atès que la policia i l'ambulància ja hi eren el vehicle sinistrat havia sigut apartat i la via estava ben neta. Quasi provoca que el cotxe que anava darrere de mi em tupe i tinguem un altre accident. Aquest ésser humà s'ha detingut per veure sang i vísceres, així de clar. A més ha anat davant de mi tot el trajecte fins el centre comercial  La cançó està inspirada en éssers com aquest:

2 de juny del 2011

EL COGOMBRE SAGRAT!

El llenguatge periodístic és fantàstic: prens una paraula que sone prou actual i crítica, amb un  poc de dramatisme, com per exemple "crisis" i una altra com per exemple "pepino" i fas la meravellosa construcció: "la crisis del pepino", que fa que una cosa seriosa, com  és el que el sector agrari d'un païs tinga pèrdues milionàries perquè el govern alemany diu " spanische cogombrrrreee merrrrdeeen" , semble un acudit. Encara sembla més graciós si li afegeixes aquesta foto de catàrsi col·lectiva. Sembla que estan comulgant.
La cara de Javier Arenas sembla dir: mennjaaaa ahiiii!. A Camps ("te quiero un huevo" i "te deseo un pepino"), li vé el gest eclesiàstic.Per cert, Francesc, el pantaló el portes un poquet "paquetero", hauries d'anar al sastre.A Esteban l'han pillat fent el que s'anomena un "paluego", que és posar-se la llengua entre els dents per llevar-se restes de menjar i no ha sigut Sitel, ha sigut el fotògraf. Cospedal I Valcárcel completen aquest escena d'epifania cogombrera rematada per tres xupòpters que han aprofitat el dia per fer-se una foto, que per catar cogombres no hi ha res com anar a peu de bancal amb la corbata i l'americana.
Una altra imatge de defensa del cogombre que he pogut veure per ahi i que afegeix certa dosi de penyafatalisme a tot aquest assumpte. Jo les titularia "fotògraf cabronet":

 La de dalt és graciosa. Jo sóc incapaç de menjar-me així un cogombre!. Espere que almenys l'hatja rentat amb aigua d'alguna sèquia!. Així la següent notícia seria la plana major del PP i Camps fent un anunci com aquell de desodorant "Fa" amb la xica de la catarata -millor no donar idees-. El de les ulleres de sol de darrere sembla que està a punt d'alçar el dit polze en senyal d'alegria. La de baix, simplement és una foto que no pinta res per a una notícia d'un periòdic d'eixos neofatxa que pinta poc. D'ací el títol "fotògraf cabronet".
Per cert, continuant amb el llenguatge, si enjuntem un mosso d'esquadra i un fatxo en una sola persona, el resultat seria un "motxo"?I per acabar, una lliçò de periodisme en exclussiva.L'equip d'investigació de la penya esta fatal ha aconseguit una imatge de l'individu en qüestió:


30 de maig del 2011

PER FAVOR, TRAU-ME A BALLAR!

No sé si recordeu una cançó titulada "enséñame a bailar!". Aquest ésser humà va inspirar l'autor, segons l'equip d'investigació de la penya està fatal:

Després d'aquestes lliçons per a "amos de la pista" que "menegen l'esquelet". Un poquet de informació. DAF és un grup alemany format a principis dels anys 80. Penyafatalisme musical en els inicis de la electrònica i els sintetitzadors. Jo me'ls he trobat de rebot en un recopilatori de música alemanya dels 80 (si, en tinc un). Segons la gent que ho entén, els alemanys fan bona "música industrial", que és una mena de repetició que et carrega el cap amb véus entre de por i apocalipsi. A mi em recorden a un grup que escoltava de vegades abans: Front 242 i des segur que són els pares dels "Wumpscutt "o "das Ich", encara que aquestos dos  últims són prou animals (mireu que li va passar al cantant  de Das Ich després de passar dues setmanes d'agost en Dénia)També em recorden a un grup de malalts que fan coses experimentals conegut com "Einsturzende neubauten"(que significa més o menys "demolició d'edificis").
Uns altres que també podrien treure'ns a ballar:

27 de maig del 2011

LES CANÇONS I TU

Tantes cançons, tants estils, diferents sons, sonoritats, harmonies, acords en desacord, composicions descomposades. Fins que te n’adones que ja no busques que t’agrade, que busques que et provoque, busques què et provoca. En eixe moment, s’alça davant de tu un mur de so que projecta cap on estàs un soroll, de vegades infernal, de vegades bonic, de vegades trist, de vegades sorprenent. Depén de com et trobes en eixe moment. I si les cançons no foren representacions d’estats d’ànim? I si foren estats anímics per elles mateixa?. Seus en una platja. No hi ha ningú. Tanques els ulls. Sóna. Pugen els sons del fons i en el minut 2:15 obris els ulls. La mar. Els teus pensaments.  De sobte. Estàs tot sol. Una  vegada més, els teus pensaments i tu. Continua sonant  i la véu et diu: Humbly we're waiting... here we stand, hurting... It's all wide open, to the lies spoken... You've spoken... you've spoken... you've spoken... you've spoken...
Continua, tan simple, tan endins... sembla que torna a pujar 7 minuts i quaranta segons després. I de sobte, amb eixe violí, totes les imatges del que estàs pensant passen una rere l’altra, fins que s’acaba. Per a tu, una cançó preciosa.  Per als enquestats: "bonica", "repetitiva", "tampoc és per a tant"...