"Nantes" - Beirut

La cançó que l'ha fet saltar a la fama. Boníssima, a que si?

BEIRUT

Bé, després d'una setmaneta de videos, ja toca parlar de música i vaig a fer-ho amb un grup que m'ha sorprés: Beirut. En principi, era un projecte d'un xaval de 23 anys de Santa Fe (EUA)amb cognom profilàctic: Zach Condon. Als quinze anys ja havia gravat un disc amb tendències "electròniques" i l'any 2006 trau Gulag Orkestar, amb tocs de música balcànica, folk i el pop de tota la vida. Però és en 2007 amb The flying Cup club quan rep el reconeiximent que es mereix. La véu d'esta persona em recorda molt a un dels meus grups favorits que bén rebé mereixen un post; "Divine Comedy" . Més amunt va un video i seguidament vos deixe els enllaços a Gulag Orkestar i The flying Cup club, que estan a 10 ebrets, feu el favor de comprar-lo si vos agrada, no sigueu malpirlantes!



The flying cup: www.megaupload.com/?d=JRJL80TH

Gulag Orkestar:www.megaupload.com/?d=E1YC8W3M

OYE COMO VA!!

Per a finalitzar esta setmana de ball, unes quantes coreografies que ja vullguera el mateix Natxo Duato.

QUI ELS HO ANAVA A DIR

Estos eren uns genis de l'humor i pel que es sembla, de la coreografia...

NYAS COCA!

Si Beyoncé i el Paco estaven bé, estos no estan gens malament!

JA ESTÀ BÉ,NO?

Com les eleccions europees estan al caure, en la tele s'han fet alguns debats on les conclussions que he extret (a grans trets) després de veure'ls i reflexionar són les següents:

Mayor Forella (que no l' orella major, per què no atén, no escolta ni a pataes este!): "Europa és molt important i vosaltres a Espanya ho esteu fent com el cul"

López Aguilar (que per cert, té dos còmics publicats que fan burla dels polítics!!): "Europa és molt important i vosaltres a Espanya ho feieu com el cul.

Willy Meier (el d'Esquerra Unida, que igual que Teruel, existe): "Europa, que és molt important ,no respecta el poble palestí, i vosaltres a Espanya ho heu fet com el cul".

El d'ERC, de "cuyo nombre no puedo acordarme": "Catalunya és important en Europa, que és prou important,visca el Barça, en Catalunya ho hem fet millor".

La pregunta és:

On és el vostre programa polític? ni tan sols en teniu o esteu guardant-lo per al dia 8, quan ja sapígueu qui ha guanyat i començar a "ficar canya" els uns als altres?.

Així és com preteneu "animar" a que la ciutadania vote?.

Quin és el vostre projecte per a Europa? .

La veritat és que aquesta campanya a favor del vot en blanc està eixint-los de meravella, i al mateix temps estan donant una imatge claríssima de quant els interessa Europa!. A tots i a totes els implicats, gràcies, perquè tenia dubtes, però ara ja estan resolts; vos penseu que la gent és fidel a un "color" polític, i amb aixó en teniu prou, però, de veres vos escolteu quan parleu? ja farteu!,i veritablement mereixeu que almenys amb el vot, la gent vos diga una frasse que cada vegada que la sent em ve la risa: "Eh tio, pareu!!".

AUTÈNTIC TIO!!

Hui va de balls la cosa, no sé si haureu vist a alguns individus "ballant ska" amb una coreografia partucularment espasmòdica... paparruchas, ací va tot un tractat de com es balla ska, que, per cert no deixa de ser espasmòdic, però és mooolt autèntic; rebutjeu qualsevol imitació...

Un rompepistas!

ou yeah! Al loro amb "l'estribillo"

PRESIDENTE-¿POR QUÉ TE VAS?

no tinc paraules!

ANGÉLIQUE JONATOS "Alas pa' volar"

Aquest disc és un homenatge a Frida Kahlo, la pintora mexicana. Entre els anys 1944 i 1954, Frida Kahlo va escriure un diari íntim amb poemes, dibuixos i confidències sentimentals. El diari va estar guardat quaranta anys i Angélique Jonatos i uns quants músics junt a Christine Ferarios (adaptadora de textos) agafaren els textos i els convertiren en cançons i en homentage. Sentint el disc entrem en l’univers de la pintora, que, va tenir amics com Trotsky, o Rockefeller. Les cançons tracten temes com la infància, la sexualitat, la màgia, o els problemes físics que ella mateixa patia.
Angélique Jonatos és una cantant i compositora grega nascuda a Atenes el 1954, que viu a França coneguda justament per adaptar i cantar poemes d’escriptors, preferentment grecs, -i amb els temes predominants de l’amor i el destí -entre els quals destaca el premi Nobel de literatura de l’any 1979, Odyseas Elytis.
Aquest disc, cantat en espanyol, és una passada, quant a originalitat i “experimentació”. És un disc per a sentar-se i escoltar-lo...

TOT UN HIMNE

El vídeo no és l'original ni l'oficial, però el só és prou bó i la cançó és molt però que mooolt gran!. Després dels immortals i sempre presents Joy Division , va aquesta cançó, no crec que calga parlar de Pink Floyd. Tampoc és que "em maten" però aquesta cançó...

MOBY DISCO LIES

No sé si heu vist este video. És prou graciós. Moby potser mereix una entrada a banda.

Interpol - Take you on a cruise

Slow Hands :Interpol

Esta té prou "força"

Interpol - Obstacle 2 [Live On KCRW]

Interpol - Leif Erikson Live

La meua preferida, encara que en el video el so no és massa bo.

Interpol - Narc

Interpol - Evil

ARA NOSTÀLGIA EN FORMA DE MÚSICA: INTERPOL

Soc d’eixes persones a les què una cançó els recorda un lloc, una situació, un moment... i em passa prou sovint, fins el punt que, hi han cançons que he deixat d’escoltar perquè em fan recordar males èpoques (ho sent per Kurt Cobain & cía, que acabaren en el contenidor), o que escolte per “tornar” a eixos moments (qui em parle de mala manera dels Iron Maiden no té res a parlar amb mi, -musicalment, s’entén-) . No sé, serà la primavera o les vacances i la “vida contemplativa” el que fa que em senta nostàlgic, però, el divendres me’l vaig passar llegint i “repassant” els discs d’Interpol. En el seu moment vaig agafar un tren per a Madrid, vaig quedar amb una persona, vaig veure el concert, se’ns va fer de dia i me’n vaig tornar cap a este nuestro poblet. I, és curiós, però allò va suposar l’adéu a una etapa massa llarga de tristor i un canvi prou important en la meua manera de veure les coses. Què voleu que vos diga, cascú és cascú. Bé, amb el permís dels que no apareixeran en aquest blog, per no dir massa obvietats (Björk, Héroes del Silencio & Bunbury, els immortals i sempre presents Joy Division i molts altres que no esmente per no avorrir el personal...) hui toca parlar dels Interpol. “Lo típic” és dir que semblen els Joy Division per la veu i que tenen influències del rock de N.Y que és d’on són. El cantant parla espanyol perfecte (estudiava literatura i és doctor en literatura espanyola) i la veritat, a banda del que suposen per a alguns éssers humans com ara jo, és que son una banda amb un so prou original ( a agrair hui en dia). Els discs, senzillament genials; el primer “Turn on the bright lights” va ser “labombalatraca” (especialment recomanable la darrera cancó “Leif Erikson”)en el seu moment i el segon “Antics” continua en la mateixa línia. Per enmig tenim “Black Sesions” amb cançons del primer disc arreglades i “moderation” que és el mateix però amb l’últim disc “Our love to admire”. Mireu els vídeos a veure que us semblen i ja em dieu ok? .

CONCERT D'ANTONY AND THE JOHNSONS

Ahir vaig anar a Murcia (que hermosa eres) a veure Antony and the Johnsons (Tonet i els chuanos) a l'auditori Víctor Villegas. Per començar una "performance" que es dividia en dues parts, la primera em va agradar prou, era una persona que primer apareixia envoltada en unes teles i després agafava una mena d'ales i les movia, com si anara a volar amb uns sons de fons.La segona part, no em va agradar gens, supose que perquè no ho vaig acabar d'entendre, però el que jo volia era "entrar en matèria" i ací sí que sí.

La il·uminació, escasa, como imaginava, li donava un aire d'intimitat al concert prou aconseguit. La banda;hi havia dos violins, un dels quals tocava la guitarra, un 3 en 1 que tocava la guitarra, saxo i la flauta, un cello, un baix, percussions i ell a la veu i al piano. La veritat és que la música d'aquesta banda és literalment emocionant, emociona sentir-los. Abans de començar parlavem de que la música d'Antony and the Johnsons "aborronava" (o era "erissonava"?) i és de veres, jo crec que expressa sentiment pur i dur. Entre algunes cançons, el tio Tony va parlar amb el públic i te n'adones que, malgrat l'aparença externa, és una persona prou propera (= no va de diva com li passa a molts i a moltes). Una cosa que em va molestar: els flash dels "fotògrafs" que fan fotos amb càmera compacta a 30 metres. La foto no els pot eixir mai de la vida i amb tan poca llum com havia l'única cosa que feien era donar pel sac...En concluyendo, que este tio és gran tant físicament (és un "xic polit" que es diria en Sella Town), com artísticament. El que deia, emocionant!.