23 de gener del 2010

LA SARGANTANA



Mai m’han agradat les sargantanes; són uns petits rèptils que sempre van per terra a veure què és el que agafen o busquen un lloc on prendre el sol per escalfar-se i res més. De xicotet, me’n recorde com jugàvem a caçar-les. Doncs resulta que fa aproximadament una setmana, en “esta España nuestra”-com deia la cançó-, ens ha eixit una sargantana en forma de corporació municipal. L’única població amb nom de bolígraf (Vic) va decidir que no empadronaria els immigrants que estigueren en situació irregular (eufemisme magnífic, per cert, atès que jo considere que, quan tinc diarrea, també estic en situació irregular; però aquest és un altre tema). Una declaració del fantàstic alcalde dient que “el poble de Vic no és xenòfob”, m’ha fet escriure aquesta entrada. La veritat és que no podem saber si el poble de Vic és xenòfob o no perquè els periodistes només s’han dedicat a ensenyar-nos el que opinen quatre sargantanes per donar més alegria a la notícia, però el que jo volia posar és un exemple pràctic:


• Posem que, tot i ser un mequetrefe, em diuen Enrique i sóc d’Oriola. Ocupació: “sector chapuza”, és a dir, que igual et pose un endoll, que t’apanye les canyeries, que et tombe un tabic que et llaure un bancal. Doncs bé, per circumstàncies de la vida, acabe en Vic, i on treballe fent tot açò però ni sóc autònom (la p_ta crisi, ja sabeu), ni estic apuntat a l’Inem, ni pague res que no siga el lloguer de ma casa, i allò estrictament necessari. El poble de Vic, m’acull com un més i em sent a gust, tinc feïna i amb el temps, sembla que estic fent amistats. Igual fins i tot m’empadrone, per si calguera anar al metge,mai no se sap...

• Ara diguem que, tot i ser un mequetrefe, em diuen Dimitri i em dedique al mateix, però vinc de Sèrbia i se m’ha caducat el visat. Vull empadronar-me per si calguera anar al metge, mai no se sap...

Doncs segons la corporació municipal de Vic ( que no el poble de Vic, que quede clar), estic xuclant dels recursos de tota la població i no tinc dret a, per exemple anar al metge i en al cas hipotètic que tinguera fills, han de ser analfabets perquè si i ja està, perquè no tinc dret a matricular-los.
Si l’Ajuntament de Vic es creguera només per un moment que representa els ciutadans, no diria que el poble de Vic no és xenòfob, perquè l’Ajuntament està ple de sargantanes que si ho són. Ara resulta que com no ho poden fer, diuen que acaten, tot i que no respecten, la llei. Com si els quedara altra opció!. Com si no fóra el que han fet fins ara!. Una cosa si han aconseguit; si la major part ciutadans i ciutadanes de Vic simpatitzen amb aquesta idea, ja tenen governants per molts anys. I és que les sargantanes, tot i que els talles la cua, continuen remenant...



18 de gener del 2010

El videoclip más versátil de la historia - 3º

El titol ho diu tot, té unes 10 versions, però esta és la que més m'agrada.De la cançó i del grup "vive la fête", ja en parlarem, que no siga tot tornar i amuntonar...

PER FI!!!


Quasi tres mesos,3, portava sense Internet.Ja sé que costa de creure, però és de veres. Bé, ja torne a estar ací, moltes coses han passat, però millor deixar-les de banda i continuar amb l'esperit d'aquest blog, que no és altre que parlar de música (si la ministra no se n'adona, igual fins i tot hauran descàrregues;aixó si, indirectes...) i de paranòies variopintes de la penya, que està fatal. Encara que com van les coses crec que la secció  I shit in my life (mecagon mi vida pa qui no sàpiga anglés) prendrà prou protagonisme... bé aixó que només volia saludar. els incondicionals, si encara me'n queden.

29 d’octubre del 2009

AAAAAAAAAAAAARGH!


No vos ha passat mai que, teniu una cançoneta en el cap que no vos agrada gens i no se’n va?. Vas per ahi, i de sobte, et vé al cap una estrofa determinada, i torna , i torna...aaaaaargh! no te la pots llevar del cap i no t’agrada!. De la mateixa manera, n’hi ha cançons que t’agraden de gent que no escoltaries tot i que et pagaren per fer-ho i d’altres que et fan un asco mortal que no pots ni veure.... d’aquesta estranya sensació és del que vull parlar.


A mi, especialment n’hi ha una cançó que només de sentir-la m’entra gonia, –no em pregunteu per què- però l’odie fins el punt que em talla el rotllo sentir-la, i és.... EL (PUTO)TRACTOR AMARILLO!!!!.No sé si és que no em fa gràcia el rotllo pseudopaleto dels cosins germans del de “Opà voy a hasé un corrà” o què, però és que el ritmet pasodoble-organillo i la temàtica “que es lo que se lleva ahora” em trauen de polleguera!. No els puc. De la mateixa manera, i, em fa un poc de vergonya reconeixer-ho, hi han cançons de Raphael que em molen! Supose que per influència de mon pare, encara que és estrany, però no ho va aconseguir amb Perales, que sonava nit i dia en ma casa, junt Juan Pardo, que tampoc em va pegar prou fort, la veritat. En la "meua defensa" diré que Raphael em recorda un poc Tom Jones en algunes cançons, tot i sobreactuar massa. A més, és la única persona en Espanya que té un disc d’Urani, per haver superat els 50 milions de còpies venudes (res!). Discs d’Urani en la història de les discogràfiques se’n han donat només en Espanya, Regne Unit i EUA i només se n’han donat a Michael Jackson ( 2) a Queen ( póstum, després de morir-se Freddie en van vendre una fotracà, però ja no existien , per tant, per a mi, no conta) i ... a Raphael! (¿?).

I tu, téns alguna debilitat/odi especial per algún artista en particular?


27 d’octubre del 2009

CANVI DE LOOK

El títol ja ho diu tot. Doncs aixó, que he decidit canviar un poquet de look el bloc.Ja aniré acabant-lo poc a poc. De moment, es queda així. He inclós una secció nova anomenada "grandes efemérides" on aniré recopilant xorrades que apareixen a la premsa o la Tv com a esdeveniments i he afegit una llista de reproducció que anirà canviant segons em rote per a que es puga sentir musiqueta. Per la resta, només canvia la presentació i els enllaços. Ale pues, espere que vos agrade...

24 d’octubre del 2009

Cat Power - He War

Fa temps que no parle de música aprofundint un poquet. Aquesta vegada li toca a Cat Power. El grup en principi –allà per l’any 1995-està composat per una tal Carlyn Marshall i, unes vegades una guitarra i d’altres un piano. En els dos primers discs (Dear sir i Myra Lee, dels anys 1995 i 1996) primers discs ja es pot notar el seu so particular, prou personal i jo diria que “senzill”. L’any 1996 firma amb Matador records, discogràfica de les més reconegudes en els EUA d’aixó que es diu indie per a traure el disc amb el que arribaria al “gran públic”; whath would the community think. L’any 98 apareix Moon Pix, i ara sí que sí, amb aquest disc aconsegueix l’èxit, acompanyada dels músics d’una banda anomenada Dirty three i continuant amb eixa simplicitat particular que m’encanta.
L’any 2000 apareix Cover records, un disc de versions del Rolling Stones, Dylan o the Velvet underground entre d’altres. I en l’any 2003, apareix el meu preferit; You are free, acompanyada ja amb músics de Pearl Jam, Foo Fighters i Bad Seeds. Aquest disc ja és un poquet més instrumental i menys “fosquet”, a més d’un èxit per a la crítica. El mateix any, arriba el que jo anomene la “volà-excèntrica” que tenen molts artistes. Grava Speaking for trees, que és un DVD on apareix enmig d’un bosc amb la guitarra cantant ella a soles cançons ja conegudes i d’altres noves. El 2006 trau the greatest, que no és un disc de grans èxits, que és el que em falta i no l’he sentit. I en 2008 ix Real Jukebox, on torna a fer versions d’altres artistes.
Tot i no ser una artista d’allò més original (2 discs de versions en 14 anys de carrera), a mi m’encanta la simplicitat de les seves composicions. Vos deixe uns quants vídeos més.
You are free: http://rapidshare.com/files/138145063/ERES_LIBRE_PODER_GATO_BSKR2.rar
Pass: baskeardos.blogspot.com

Cat Power - Crying, Waiting, Hoping

Esta és una versió, no sé de qui...

Wonderwall by Cat Power

Ací en una versió de la cançó arxiconeguda d'Oasis.

23 d’octubre del 2009

ASTRUD, BAILANDO

Ara una altra "perla". La cançó original és de l'any 97 i les xiques que ho cantaven eren belgues, no espanyoles.La veritat és que ací ténen mala llet, encara que també podriem considerar aquest video de realista-sinistre... o sinistrament relaista. La versió està aconseguida, però el video "gela" un poquet.

21 d’octubre del 2009

astrud - hay un hombre en españa

Estos malalts encara no havien aparegut per aquest blogn però poc a poc aniran apareixent perles, la primera aquesta.
Vos pose la lletra:
Hay un hombre en España que lo hace todo,
hay un hombre que lo hace todo en España.
Es el que escribe las canciones de la radio,
es el que te sirve las copas y el que te vende el diario.

Hay un hombre en España que lo hace todo,
hay un hombre que lo hace todo en España.
Es el que te coje los bajos del pantalón,
era el cura que te dio la primera comunión.

Hay un hombre en España que lo hace todo,
hay un hombre que lo hace todo en España.
Es el que escribe todos esos libros,
es el crítico literario más leído.

Hay un hombre en España que lo hace todo,
hay un hombre que lo hace todo en España.
Es el genio visionario que se inventó el Colacao,
es el dueño de Forlasa y es secretario de Estado.

Hay un hombre en España que lo hace todo,
hay un hombre que lo hace todo en España.
Es el que pone anchoas dentro de las aceitunas,
es amante de la Infanta y lo es de más una.

Hay un hombre en España que lo hace todo,
hay un hombre que lo hace todo en España.
Traduce los artículos de Le Monde Diplomatique,
es el que hace los masajes en Masajes a Mil.

Hay un hombre en España que lo hace todo,
hay un hombre que lo hace todo en España.
Se inventa los debates que hacen en Antena 3,
es cajero de Ikea y es teniente coronel.

Hay un hombre en España que lo hace todo,
hay un hombre que lo hace todo en España.
Es el que redacta y responde las encuestas,
es el gilipollas que reparte las becas.

Hay un hombre en España que lo hace todo,
hay un hombre que lo hace todo en España.
Es el que programa el Teatro Real,
es la máxima autoridad en derecho penal.

Hay un hombre en España que lo hace todo,
hay un hombre que lo hace todo en España.
Es el que ha pintado en todas las esquinas
"Otro mundo es posible" y "menos policía".

Hay un hombre en España que lo hace todo,
hay un hombre que lo hace todo en España.
Es el hombre que da todas las propinas,
es un verdadero artista, os voy a dar una pista,
os voy a dar una pista ...

Hay un hombre en España que lo hace todo,
hay un hombre en España ...

Hay un hombre en España que lo hace todo,
hay un hombre en España ...

17 d’octubre del 2009

ESTOS DE QUÈ VAN?



Què tots som iguals és una mentida tan gran com eixa de què tots som germans. Alguns són honorables, altres molt honorables, els hi ha que fins i tot són excel•lentíssims i després estem la gent. La gent, en teoria, som eixos i eixes que triem uns quants per què ens representen de la manera més adient als nostres ideals.
De sobte, un abisme (Miquel Gil dixit).Resulta que l'honorabilitat inclou tenir cotxes a canvi de favors, fer com les "putes de luxe", és a dir,vestir-te amb trages de preu insultant regalats a canvi de favors, atorgar llicències als col•legues perquè sí... el que es diu "cagar-te en la cara" de la gent. Quan es descobreix que no representes més que a la teua butxaca, en un món normal i corrent, te n'hauries d'anar, com a mínim a ta casa, i fins i tot ha hagut casos que es mereixien desparéixer per combustió espontània. Però en Espanya no has de patir. Tú furta el que pugues, i quan t'agafen, digues o que tots estan en contra teua i eres un model a seguir o que el que has fet ha estat malament (però no tornes ni un clau), o que has tornat els diners de la gent que et gastares en putos/es i coca o millor encara, no digues res i tira-li la culpa al de baix. Estigues tranquil/a, que no va a passar-te res. I si encara et queda honorabilitat, no te'n vages, que encara en queden fora de ta casa que creuen que ets bo de veres. Aquesta és la situació política d'Espanya, senyores i senyors. Gent que qüestiona els jutges però té amiguets que ho són, gentola d'un partit i d'un altre que només es preocupen per salvar-se el cul en una època veritablement dolenta per a l'estat espanyol.  El que representen les sigles  està desapareixent -ara tenim mangantes d'una banda però de l'altra també n'hi han i n'hauran, no ens enganyem- i només hi ha un interès; ser honorable o excel•lentíssim.
Tinc la sensació que des de fa uns mesos, els polítics en general estan tractant la gent com si fóra idiota. Se'ns riuen a la cara. Jo sempre he entés el vot com l'expressió d'una elecció el més apropada possible als meus ideals, però de veres que cada vegada tinc més la sensació que votar és molt però que molt difícil per culpa de la categoria d'aquesta classe política.



16 d’octubre del 2009

Kansas-Dust in the Wind

Hui me n'he anat a pegar una volta i he acabat assegut a la platja. Estava emboirant i havia ones ben grans. La platja estava deserta (pero el sol no bañaba tu piel) ... i m'ha vingut al cap aquesta cançó. Jo li l'havia sentida als "Scorpions" però és d'un grup anomenat "Kansas" i és de l'any 1977!. Bonica de veres. Del vídeo no es pot dir el mateix. Com va dir algú, si no fóra per estos ratets...

12 d’octubre del 2009

PER QUÉ LI DIUEN CANSALÀ QUAN VOLEN DIR BEACON?


Estava jo pegant-li voltes al tema dels eufemismes quan me n'ha vingut un al cap que mereix una entrada a banda: conflicte armat (= guerra), i un altre que, per desgràcia, està esdevenint sinònim: missió humanitària. Quan el govern d'on siga diu que envia les tropes en "missió humanitària" a les zones on hi ha un "conflicte armat", és curiós que mai se'ns informa de quina és la missió humanitària.
Jo no dic que ens diguen en temps real en  quina zona geogràfica estan els soldats ni que s'hagen d'exigir dades de les missions amb tota mena de detalls, no. Jo la única cosa que demane és que se'ns informe (sobretot a les famílies) de com van a repartir humanitat els soldats. Una altra cosa que també és graciosa és que sembla que ja han desaparegut les missions de pau. Què ha passat amb els cascos blaus? Després d'un episodi en Àfrica on va quedar demostrat que la única cosa que repartiren fóu robatoris,violacions i no se sap si algun crim, ja no se sent parlar de "missions de pau" integrades per cascos blaus o de "forces de pau". Tot açò vé a que tinc una sensació estranya al veure el següent: Fa uns dies malhauradament mor un xic en Afganistan fent no sabem què , i  apareix en la tele  Contxa Velasco pujada en un avió militar dient-nos com de valents i bons són "nuestros muchachos" en un anunci (xe Contxa, era precís?) supose que per la proximitat del dia de les forces armades.
No dubte que els militars realitzen tasques humanitàries de gran ajuda. Moltes vegades arriben on no arriben les ONG. Però també es de veres que són els únics que ho fan perque si . Sembla que no està bé dir que t'envien a la guerra quan no és el teu país el que està en un "conflicte armat", però és que xaval/a, te'n vas a la puta guerra!, on potser realitzes tasques humanitàries, si, però dins la guerra. I si escau, hauràs de disparar per protegir-te. Als polítics se'ls oblida que els soldats porten metralletes i si han de matar, maten i prou, humanitàriament o no...Aquesta és la realitat a la què pense que s'enfronta un soldat, ajudant els altres, però sempre preparat per a combatir si cal. Diga el que diga Contxa Velasco.

11 d’octubre del 2009

Hidrogenesse - Disfraz de Tigre

Tot un hit del pop més "jo-que-sé";a mi m'agrada. I no es pot negar que estan fatal!

7 d’octubre del 2009

I QUÈ SÓN FESTES?




Durant totes les festes han hagut dues respostes a aquest tema  de vital trascendència que a més d'un li han fet pensar i pensar...
1) I què són festes? Segons un gran erudit de la verbena endèmica de Sella "són com un dia normal però tres dies seguits.." . A la fi vam arribar que aquesta era massa "punki", només calia resoldre la incògnita: Si les festes són un dia normal però tres seguits, un dia normal és igual a  "x".
2) la més estesa i la que recomana el dentista que no recomana prendre xiclet sense sucre: Les festes són menjar, beure i no creure. Aquesta és la definició que més li va...

29 de setembre del 2009

EUFEMISMES




De vegades, em torbe intentant trobar "peculiaritats lingüístiques". I n'he fet una bona recopilació.Per a què? perque vull (cascú és cascú). Hui parlarem d'eufemismes.
N'hi ha un que especialment em rebenta; Subsaharià. Mai abans s'havia dit "negre" d'una manera més dissimulada. Estes persones no sabem d'on vénen, però com vénen d'África i no són "moros" (eufemisme de "musulmà") i dir que són negres no sóna correcte, doncs allà va la perla. L'altre dia una reportera d'un canal autonòmic de nosaltres els valencians deia "que el descobriment d'un nou medicament contra la malària de cost baix frenaria de manera important la mortandat infantil en África, un país on el nombre de casos...." aquest també és un eufemisme xaxi, África=país, suposem que d'habitants de subsaharalàndia, atès que els "moros" són etimològicament parlant "mauros", habitants de Mauritània, que està dins del gran país anomenat Àfrica per algun que altre ésser humà a´més d'aquesta reportera.
Un altre genial és "sudamericà" que de fa uns anys cap ací ha passat a ser "ecuatoriano" o "cuatoriano". Però ací si hi ha distinció; els brasilers són brasilers i els argentins, argentins... algú ho entén?.A ningú se li ocorre dir que un mexicà és un nordamericà, però és que tampoc ho és un canadenc. Ara, la titularitat del continent americà és per als EUA, EE. UU. o USA, com vullgueu. Ells són i seran els americans, i la resta, cadascú a sa casa o a Sudamerica."El viejo continente"(tan vell com els altres però sóna com si fós el vi, com és vell és millor) tampoc es queda curt; "l'Europa de l'est" no coincideix exactament amb l'est d'Europa. Però dir "antic país comunista" sóna lleig i llarg. I, clar, a estes altures, no anem a distingir la gent per nacionalitats. Més enllà d'Alemanya, tots de l'est, tot i que ens estem acostumant a reconéixer els polacs. Si són alts, rojos i grans, són russos ( Ucraïna és com Terol, que existeix, però...) i si són més morenets, una altra perla: rumanos. I se'ns oblidaven els "guiris",que sempre seran anglesos (encara que vinguen d'Escócia).
Un altre que em rebenta; "Valencia" per Comunitat Valenciana. Que algú m'ho explique. Si dir "país valencíà" no toca pel que siga (en canvi amb "país basc" ningú s'espirita), no sé perqué no es diu com cal i prou.Sino, d'ací poquet es podria substituir per "la tintoreria" i tampoc passaria res. Un altre eufemisme polític boníssim és "país en desarrollo". Ja no n'hi han països subdesenvolupats o desenvolupats, i simplement perque "no sóna be". Però en aquest cas no em sembla del tot inadequat,  el que passa és que el respecte per als països no desenvolupats (que també és un eufemisme) no és té amb  els seus habitants quan se'ls nomena "subsaharians" o "sudamericans". Amb l'excusa d'aquesta denominació n'ha aparegut una altra; "país emergente", que vol dir "menys pobre que els més pobres" o "un quiero y no puedo".
Un altre bo també és "latino". El "rotllo latino" curiosament no vé de Roma, que són els únics que se l'haurien d'apropiar. Però no li digues a un italià que és "latino", perqué estarás dient-li que porta camisa blanca i barret de palla en una platja cocotera cantant "cansiones de amooooor"
És curiós com els eufemismes són diferents en funció de l'idioma. En molts casos són una mostra idiomàtica de la visió de les altres cultures. De vegades intenten evitar noms "malsonants", però no ho aconsegueixen. T'ofendries si t'enviaren a prendre pel pompis?...

27 de setembre del 2009

Testament - Return to Serenity

Repassant els "clásicos populares" de la meva fonoteca he trobat aquesta cançó... què records! els rejevis rejodidos estos eren molt bons!.

25 de setembre del 2009

2nd Semester of Spanish, Spanish Love Song starring Erik Estrada

I resulta que el notas va prolongar l'Erasmus,ai ai ai...

One Semester of Spanish - Love Song

Sis mesos en Benidorm i ja n'hi ha gent que es pensa que sap espanyol!. Al loro amb el "rotllo latino" descamisat pel pit.

24 de setembre del 2009

JOY DIVISION ATMOSPHERE

Aquest és una mena de "video-homenatge". la cançó és el que importa, b-r-u-t-a-l.