22 de maig del 2012

¿QUÉ ES EL BAR,ENRIQUE?




"..bueno..eh..las ciudades son las hijas del miedo...
del miedo a la selva..ya en el trazado de la ciudad
descubris que..la rectitud que tiene la ciudad..las calles
las esquinas..las manzanas..las veredas..está todo construido
para que un burro ciego camine por ellas no?
el bar es..yo creo que es..los últimos pantanos de la selva
los últimos lugares en donde existe el riesgo..eh..
porque,¿qué es lo que no es el bar?
y..es el lugar donde el cuchi cuchi va construyendo esa pequeña
vida que te deja respirar la ciudad donde tenés que conformarte
con ver si tenés hijos..escribis un libro..eh..vas a..
el bar es la última oferta de la eternidad
la última oferta que queda de la libertad
eh..del peligro a que pierdas tu novia
a que..te enojes con tu amigo
a que..aparezcan personas desconocidas
eh..yo creo que el bar es sobre todo..
no digo la selva..pero por lo menos..
el bosque que le queda a la ciudad"
Enrique Symns
Qué grandèrrima visió del que pot significar un bar.  Filosofia en estat pur i molt de bar. Però també m'agrada molt la visió de la ciutat com "la filla de la por a la selva". És una visió molt autèntica del que pots trobar dins un bar i el que pot passar-te dins d'un bar. Els bars poden ser una mostra consdensada de la societat. En ells et trobes a gent cabrejada, autèntics cabrons, gent tranquila i feliç,gent contenta, anestesiada, amb problemes, amb "solucions" per a tot...
És la introducció d'una de les meves cançons preferides de "2 minutos"; històrics del punk argentí ( i per a mi, del punk en castellà) i el grup que més cançons té dedicades a l'alcool i els bars que conec. Es feien dir "2 minutos" perquè les cançons mai arribaven a tres minuts...