25 de gener del 2010

DAME AAARGO!



Tinc dos companys a la feina que col•laboren amb la fundació Vicente Ferrer apadrinant un xiquet cadascun i un d’ells que a més té apadrinat un burro amb una associació protectora que s’encarrega de cuidar-los i reproduir-los en captivitat, atés que el “burro ibèric” és un animal en perill d’extinció ( perquè ja no se’ls trau profit, és trist alhora que fort, però és de veres). Hi ha gent que fa donatius a tot tipus d’organitzacions “ sense fronteres”, la més coneguda médicos sin fronteras, però també hi ha ingenieros sin fronteras, i maestros sin fronteras, que jo conega.


Altres són voluntaris. Jo ho he sigut i, veritablement, si teniu temps i ganes, comprovar de manera directa com pots ajudar els altres és una experiència de les més gratificants que hi ha. Bé tot aquest rotllo vé al cas de que els donatius són una part fonamental per poder afrontar les despeses necessàries per al funcionament de totes aquestes organitzacions que es dediquen a ajudar els altres (una curiositat;hi ha una ONG que es dedica a fer auditories a altres ONG, ara no recorde el nom, però em sembla una molt bona idea; els contes clars i tots contens, no?). I ajudar els més desfavorits és una tasca importantíssima (segons alguns, necessària). Tothom pot ajudar els altres amb allò que millor sap fer, be siga un pont, una obreta de teatre per concienciar o per fer riure o entretenir, crear grups de música, ensenyar a llegir o ecriure ... i moltes coses més.
Per això em rebenta aquesta campanya de màrqueting: http://www.elmundo.es/elmundo/2010/01/22/espana/1264181113.html.


Resulta que ara els hem de pagar els cursos a ni més ni menys que a los “legioinarios de Cristo”. El nom només ja esborrona. Als que han tret aquesta campanya publicitària en un moment en el que la gent està fent donatius en massa per ajudar els afectats pel terratrèmol d’Haiti està clar que la gràcia divina no els ha arribat.

Hi ha que ser o molt tonto o molt brut, i preferisc pensar la primera opció, perquè lluir-se, s’han lluït. Què en pensarà la gent que recolza aquesta organització?. Jo no estic en desacord de pagar perquè es puguen formar seminaristes en “los legionarios de Cristo”, com deia un home savi: “cascú és cascú”.Fins i tot pagaria per veure que opinen si es donaren diners per a una suposada organització religiosa musulmana per exemple que es diguera“los soldados de Alá”, però una cosa es recolzar una iniciativa i una altra és que la “legión cristiana” jugue amb la idea de solidaritat que justament preconitza en un moment amb la sensibilitat de la gent sorgint “a cascoporro”.

Amen.