12 de juny de 2010

LES MALES PERSONES




Reflexionar sobre el concepte que les paraules volen expressar i l’ús que en fem és una tasca que m’encanta. Una sèrie d’esdeveniments/susuits que han ocorregut recentment al meu voltant i que ara no venen al cas m’han fet reflexionar sobre el concepte de “mala gent” o “mala persona”. Pense que el concepte “mala persona” i el que és una persona amb problemes són de vegades difícils de separar quan s’utilitzen. Jo entenc que una “mala persona” és una persona que actua amb malícia, amb una intenció pura i dura de voler fer mal a algú en particular o a qui siga sense donar importància a les conseqüències.

Aquestos espècimens tenen una sèrie d’objectius marcats; bé siga una persona a qui li van bé les coses, una persona triomfadora (o a la què li van exageradament bé les coses –l’enveja arriba a provocar crims-) o una persona a qui li va fatal en la vida i amb qui “s’anrasina”, i estan a l’aguait, esperant l’errada més mínima per a llançar la fúria i l’enveja i superar el límit de la mentida inventada, que és la mentida inventada i cruel.

Aquestos es camuflen de moltes maneres: el veí d’enfront al que veus set o huit vegades al dia, amics o amigues que no ho són tant, gent que no sap ni com et diuen però no li agrada la teva cara,etc.. Quan se’ls diuen quatre coses ben dites, reaccionen amb “qui t’ha dit que jo he dit això?” i ja s’entra en un bucle del que no es pot extraure cap conclusió, o bé reaccionen amb contundència, pretenent explicar el que t’han dit per darrere amb suavitat. Com que són un atall de covards, no mereixen més atenció, però cal anar amb compte, que hi ha molts i moltes més del que sembla (ja sabeu, s’apropa l’apocalipsi).

Del que jo vull parlar és de la persona amb problemes. Tots tenim problemes i diferents maneres d’afrontar-los. Per a mi pot ser un problema el que per a una altra persona és una santíssima tonteria o a la inversa, això està clar. El que no està tan clar és la reacció que tenim. Hi ha gent que és molt tranquil•la i s’asseu i mastega el que li passa i ho parla fins que ho soluciona, o li fa front. Hi ha d’altres que som més nerviosos i ens “amontonem” amb més o menys facilitat i hi ha qui simplement no sap reaccionar i reacciona malament o qui només té una manera de reaccionar; malament.

Aquestes reaccions són el que confon. Una persona té una discussió, agafa el cotxe per desfogar-se i té un accident després d’unes quantes copes i el que no són copes; una persona té una discussió, agafa un got i el rebenta contra una paret, una persona està agoviada pel que siga; telefona “velles amistats” i torna a consumir droga... són exemples d’actituds que fan pensar que eixa persona no té remei, que “no en fa una bona”, perquè són actituds amb conseqüències per als altres.

El resultat és que les accions inadequades de les persones amb problemes són la gasolina de les males persones. No pretenc justificar aquestes actituds ni vull dir que tothom quan té un problema faça aquestes coses ni que la gent que està que no pot més no tinga res més a fer que anar asclant coses i fent mal als altres, però passa prou sovint. I és quan apareixen les males persones i quan es confon qui és qui.