27 de setembre del 2011

PANDERÀ DE BOU...



Ja no hi han bous a Catalunya.  Ja s’han omplit periòdics, s’han fet debats per tot arreu i s’han utilitzat uns 40 litres de saliva –segons fonts no oficials- en la defensa o la condemna d’una decisió democràtica establerta per un parlament.
Els debats de sempre respecte a aquest tema estan entre “la defensa de la cultura” o de “la festa” i la defensa dels drets dels animals. I què passa amb els que estem entre aquestes postures? Doncs que som els que més trellat tenim i als que menys se’ns escolta, com sempre –també segons fonts no oficials,ningú ho ha pogut constatar açò -.
Abans que res, he de dir que a mi m’agrada el bou , no els bous.  Em referisc a l’animal, no al torejar. Eixos bous negres, totalment negres, fibrats per haver estat corrent semilliures en el camp... és un animal que impressiona pel seu tamany i la seva fortalessa, és una exhibició de força que a mi em desperta por i un cert punt de fascinació, la veritat. Un cas més o menys semblant em passa amb els tigres –gats de 300 quilos!-  però  anem al tema:
Per a mi, l’únic problema que li veig als bous,  és que no trobe on  hi ha art. No veig que un torero siga “un artista”. Que el tal José Tomàs  ésun tio valent”  és de veres, tant com de vegades sembla protagonista de “the walking dead”   però també  ho  són Jorge Lorenzo, Dani Pedrosa o un boxejador qualsevol, sense cap dubte i sense ferir un animal. Quant a que si es maltracta a l’animal; totalment d’acord, ningú pot dir que el fet que et punxen i et fiquen una espassa en la columna vertebral perquè si no és maltractament. Si els bous són cultura, torturar persones també ho és, atès que s’utilitzen unes tècniques apreses al llarg de la història per a fer el màxim mal possible i veure molt de temps aguanta el torturat, açò es pot fer vestit de fallera major ,de ninja,  de taliban o de marine, però no deixa de ser tortura.
També he de dir que no em fa llàstima veure com maten un bou. ho sent, però no me’n fa més que veure com maten una vedella o un porc a un escorxador. El problema és que jo no pague per veure com els maten amb un art prou discutible, pague per menjar-me’ls i prou, i si pense en la situació d’eixos animals criats i engreixats per a morir i perquè en els mengem, em fa llàstima, si, però me’ls menge ben a gust i no em considere especialment insensible per aquest motiu.
També crec que són maltractament animal els correbous, els bous a la mar i San Fermin, on els bous supose que s’estressaran molt de manera absolutament innecessària, però jo no em moriré sense anar un any a Pamplona en festes a córrer un “encierro”.  “Córrer” vol dir eixir el dia que menys gent hi haja i estar ben lluny dels bous, només vull “estar dins”, encara que siguen cent metres . Si prohibiren San Fermin tampoc em passaria res, però em fa moltíssima il·lusió anar.
També crec que hauria d’anar a una correguda de bous amb algú que m’explique – i em convide, perquè no pense pagar-  en què consisteix l’art del torejar per a poder criticar amb més coneixement, però de tota manera, no m’agrada el resultat, matar un animal per espectacle, em sembla un poc “gladiator”.  Quan un bou empala un torero, no me’n alegre però tampoc m’emocione especialment, la veritat. És un resultat  d’una acció i prou; Si jo em pose a creuar una autopista a peu, és possible que trobe la mort,  qui no vulga pols, que no vaja a l’era.
Amb els bous hi ha una espècie d’atracció sinistra. Hi ha éssers humans que diuen que és un espectacle de vida i mort sense preguntar-se si no tenim ja prous espectacles de vida i mort amb les guerres o les misèries humanes que encara  en calen més i pagant.  Hi ha gent que fa cua per pagar i veure com “el toro Ratón” vé al seu poble  i afegeix un cadàver més a la llista de “valents” que col·locats o no, pensen que una bèstia de més de 500 quilos amb unes banyes com espasses  cagada de por i amb ganes d’anar-se’n ha vingut al teu poble perquè la convides a cervessa...
Alguns tarambanes diuen que si acaben les corregudes de bous, s’acaba l’espècie... l’estupidesa no té límit!. En ple segle XXI mantenir els bous de lidia és ben fàcil, només cal criar-los igual, destinar-los  només a la carniceria i vendre’n   la carn. No ho veig tan difícil.
A més, part de “l’espectacle taurí” inclou els “recortadores” – “retalladors” en valencià “retallators” en anglés- que són eixos que esquiven el bou sense ferir-lo i també són “tios valents”. Jo no sabia que hi havia una lliga nacional!. No em sembla malament i m’impressiona molt, la veritat. 


Olé (amb Peret de fons):

Eso es todo amigos