29 de setembre del 2009

EUFEMISMES




De vegades, em torbe intentant trobar "peculiaritats lingüístiques". I n'he fet una bona recopilació.Per a què? perque vull (cascú és cascú). Hui parlarem d'eufemismes.
N'hi ha un que especialment em rebenta; Subsaharià. Mai abans s'havia dit "negre" d'una manera més dissimulada. Estes persones no sabem d'on vénen, però com vénen d'África i no són "moros" (eufemisme de "musulmà") i dir que són negres no sóna correcte, doncs allà va la perla. L'altre dia una reportera d'un canal autonòmic de nosaltres els valencians deia "que el descobriment d'un nou medicament contra la malària de cost baix frenaria de manera important la mortandat infantil en África, un país on el nombre de casos...." aquest també és un eufemisme xaxi, África=país, suposem que d'habitants de subsaharalàndia, atès que els "moros" són etimològicament parlant "mauros", habitants de Mauritània, que està dins del gran país anomenat Àfrica per algun que altre ésser humà a´més d'aquesta reportera.
Un altre genial és "sudamericà" que de fa uns anys cap ací ha passat a ser "ecuatoriano" o "cuatoriano". Però ací si hi ha distinció; els brasilers són brasilers i els argentins, argentins... algú ho entén?.A ningú se li ocorre dir que un mexicà és un nordamericà, però és que tampoc ho és un canadenc. Ara, la titularitat del continent americà és per als EUA, EE. UU. o USA, com vullgueu. Ells són i seran els americans, i la resta, cadascú a sa casa o a Sudamerica."El viejo continente"(tan vell com els altres però sóna com si fós el vi, com és vell és millor) tampoc es queda curt; "l'Europa de l'est" no coincideix exactament amb l'est d'Europa. Però dir "antic país comunista" sóna lleig i llarg. I, clar, a estes altures, no anem a distingir la gent per nacionalitats. Més enllà d'Alemanya, tots de l'est, tot i que ens estem acostumant a reconéixer els polacs. Si són alts, rojos i grans, són russos ( Ucraïna és com Terol, que existeix, però...) i si són més morenets, una altra perla: rumanos. I se'ns oblidaven els "guiris",que sempre seran anglesos (encara que vinguen d'Escócia).
Un altre que em rebenta; "Valencia" per Comunitat Valenciana. Que algú m'ho explique. Si dir "país valencíà" no toca pel que siga (en canvi amb "país basc" ningú s'espirita), no sé perqué no es diu com cal i prou.Sino, d'ací poquet es podria substituir per "la tintoreria" i tampoc passaria res. Un altre eufemisme polític boníssim és "país en desarrollo". Ja no n'hi han països subdesenvolupats o desenvolupats, i simplement perque "no sóna be". Però en aquest cas no em sembla del tot inadequat,  el que passa és que el respecte per als països no desenvolupats (que també és un eufemisme) no és té amb  els seus habitants quan se'ls nomena "subsaharians" o "sudamericans". Amb l'excusa d'aquesta denominació n'ha aparegut una altra; "país emergente", que vol dir "menys pobre que els més pobres" o "un quiero y no puedo".
Un altre bo també és "latino". El "rotllo latino" curiosament no vé de Roma, que són els únics que se l'haurien d'apropiar. Però no li digues a un italià que és "latino", perqué estarás dient-li que porta camisa blanca i barret de palla en una platja cocotera cantant "cansiones de amooooor"
És curiós com els eufemismes són diferents en funció de l'idioma. En molts casos són una mostra idiomàtica de la visió de les altres cultures. De vegades intenten evitar noms "malsonants", però no ho aconsegueixen. T'ofendries si t'enviaren a prendre pel pompis?...

27 de setembre del 2009

Testament - Return to Serenity

Repassant els "clásicos populares" de la meva fonoteca he trobat aquesta cançó... què records! els rejevis rejodidos estos eren molt bons!.

25 de setembre del 2009

2nd Semester of Spanish, Spanish Love Song starring Erik Estrada

I resulta que el notas va prolongar l'Erasmus,ai ai ai...

One Semester of Spanish - Love Song

Sis mesos en Benidorm i ja n'hi ha gent que es pensa que sap espanyol!. Al loro amb el "rotllo latino" descamisat pel pit.

24 de setembre del 2009

JOY DIVISION ATMOSPHERE

Aquest és una mena de "video-homenatge". la cançó és el que importa, b-r-u-t-a-l.

Love Will Tear Us Apart- Joy Division

Video oficial de l'any 1979. La "posada en escena" és patètica, ja ho sé, però...

UNA HISTÒRIA ROMÀNTICA: IAN CURTIS



No volia, però no ho he pogut evitar. Fa un temps vaig sentir en la ràdio que algú deia que, per entendre que la música-la que siga- és un art, hi ha que entendre-la com la definició d'un estat d'ànim (estar enamorat, tenir pena, sentir ràbia, estar content, estar fotut...)o fins i tot com un estat d'ànim. També deia aquest ésser humà que des d'aquesta perspectiva, aquest és el motiu pel a uns ens emocionen unes cançons que a la resta no els diuen absolutament res... i és a cí on entra Ian Curtis(el segon per l'esquerra) i el meu grup favorit (de tots tots tots), Joy Division. La història que hi ha darrere d'aquest grup sembla un culebró del romanticisme del segle XIX, que intentaré resumir. Un xaval de vint i pocs d'un barri obrer d'Anglaterra junt uns col·legues comencen a fer un estil de música particular (allà pel 76) que comença a tenir un poquet de fama . Però aquest xaval té dubtes i problemes. Té una nóvia de tota la vida i està enamorat d'una altra xica, una periodista que coneix tocant per ahi. Li agraden les dos i espera un xiquet de la seva xica de sempre. No pot deixar-ne a cap, la fama continua, la depressió avança, l'epilèpsia també. A la fi, el gran salt,els han organitzat una gira pels EUA,  el gran bot dins la seva carrera musical. Estan tots esperant Ian en la furgoneta per anar-se'n, però no apareix... s'ha penjat del sostre en sa casa. Ací acaba la història de Joy Division, un dels grups més innovadors de finals dels 70. Uns anys després, els col·legues de Ian i la seva nóvia formen ni més ni menys que New Order, grup que continua en actiu i que és clau de la música 80's. Han tret una pel·li anomenada "Control" on el protagonista s'assembla una barbaritat a l'autèntic Ian Curtis. I és on es pot veure que no és que fóra un cabró, sino que simplement era un xaval depressiu ple d'angúnia i desesperació. Desesperació que el feia semblar covard. Doncs bé, aquest ésser humà ha sigut capaç de crear les que per a mi són les 2 cançons més grans de totes totes; "Love will tear us apart" i "Atmosphere". Melodies supersimples ( ningú tenia ni puta idea de tocar) i véu des de dins. Comencen a aparéixer sintetitzadors (estem en l'any 1979).Tot i ser una icona d'allò que s'anomenà "new wave"( després del punk, pop "fosquet"), he de dir que jo no veig un personatge més. No volia ser un ídol. Era un tio normal (tal volta un poc endrogat) superat per les circumstàncies, que, a més cantava per expressar com se sentia. Per a mi, de veres, grandíssim i molt especial.

23 de setembre del 2009

Tránsfuga De Mi Amor (Video Oficial)

Dedicat a tots/es els/les defensors/es de la democràcia que hi ha al llarg de l'estat. Gràcies, mai s'havia aconseguit fer sentir tan idiota un votant... Va per vosaltres

15 de setembre del 2009

DATURAH: Reverie

Torna un dels meus grups favorits d'aixó que anomenen "post rock" amb un só més fosc encara. En aquesta ocasió ja apareix alguna que altra veu-el que no és típic dins aquest estil-al llarg d'un disc que només té 5 cançons però que dura més d'una hora. Composicions que comencen mooolt fluixes i acaben amb un veritable rebombori de guitarres pesades. Veus com del més enllà combinades amb melodies d'allò més melancòlic -la cançó nº3 titulada "9"és la meva favorita-...en fí, la visió del costat fosc del post rock d'un dels grups que per a mi són clau-junt a Mogway- dins d'aquest gènere.
http://www.megaupload.com/?d=YD1RW3FF

12 de setembre del 2009

EL PROFESIONAL

Hui veig en les notícies que han sentenciat a Josué E. de la H., un soldat profesional que, de tant profesional, se'n va anar l'any passat a una manifestació de neonazis "contra el racismo antiespañol" i, en un vagó de metro i davant d'una càmara, li pega una navallada en el cor a Carlos Javier Palomino, un xic de 16 anys que anava a la contramanifestació-no autoritzada-i el mata .El profesional deixarà de ser-ho quan el posen primer en una presó per a militars i després en una presó per a no profesionals, però esta no és la qüestió(per supost cal dir  que aquest gran intel·lectual -professional-assasí no és una mostra de l'exércit espanyol, on hi ha veritables professionals que realitzen importants tasques humanitàries i altres  no tan humanitàries).
Si s'autoritza una manifestació contra "el racismo antiespañol" està ben claret que es justifica estar a favor d'altres tipus de racisme, però així i tot es pot convocar una manifestació com aquesta i que et donen el permís, supose que tot és qüestió  de  posar un eslògan adequat. D'aixó i de que un altre profesional que pensa que aquestes manifestacions de calbs amb aguilutxos i intel·lectuals amb camises blaves de i la ma en alt és com la Cibeles Fashion Weeki i en dona permís  . Però és que resulta que, cada vegada que aquest ganao s'enjunta hi ha ferits (sobretot estrangers), esvàstiques pegant voltes,tot tipus de parafernàlia simpàtica i ara, un mort.
Aquest tipus de manifestacions convocades per diverses organitzacions de premis Nobel són increïbles. Resulta que el president de l'Associació de clubs de alterne d'Espanya i propietari del prostíbul més gran de València (aparegut més d'una vegada en canal 9 parlant d'immigració en algun debat, per cert) on totes les xiques que "s'oferten" són estrangeres és el presi d'un d'aquestos partits (un altre profesional). I l'astall de (rellenar con  improperios al gusto) com el soldat Josué-un nom de pura raça- defensors d'aquest altre professional són gentola que mata un altre espanyol quan van a defensar el seu espanyolisme. Xé, no passa res, l'any que vé que n'autoritzen una altra, que per aixó hi ha llibertat d'expressió, no?.I quin asco tinc damunt només de pensar-ho!. No hi ha cap manera de defensar aquesta actitut. NO N'HI HA CAP!.
.

Rodrigo Y Gabriela - Capitan Casanova

Amb aquesta prou.Una de les primeres gravacions.Després dels videos jo no sabria si dir Gabriela i Rodrigo més que Rodrigo i Gabriela, però bé...

Tamacun (Rodrigo y Gabriela)

Esta és d'ells. Sóna bastant "latina" a que si?. Amb la poca escenografia que gasten( no els en cal més), igual podrien tocar davant de 50.000 persones que a Sella enmig la plaça, tot és mirar-ho...

Stairway to Heaven live (Rodrigo y Gabriela)

Tot un clàssic. Aquesta versió m'encanta.

VIVA MÉXICO CABRONES IV: RODRIGO Y GABRIELA

Per finalitzar aquesta setmana fantàstica descobrint Mèxic, parlarem de música. I ho fem amb dos veritables "guitar heroes":Rodrigo Sanchez y Gabriela Quintero. Nascuts en Ciudad de México, tocaven en una banda anomenada “Tierra Ácida”, i fartet ell i farteta ella de no trure ni per a menjar, se’n van a Dublin sense saber parlar anglés a tocar pels pubs per a practicar el seu so... Anys més tard (pel 2005) estaven de gira pel Regne Unit i tota Europa, després d’haver compartit escenari amb ni més ni menys que Muse, Interpol, Arcade Fire (d’aquestos ja parlarem) o els Fartera (o The Killers, com vullgueu dir-ho).
I és que aquesta parella fa barbaritats! El grup són ells dos tocant la guitarra(feta a mà per un tal Frank Tate) a tuti plen i maleint de tant en quant amb accent mexicà i ja està, però mireu els videos de dalt i ja em conteu. Vaig a penjar-ne  uns quants videos que són  barbaritats!. Viva Mèxico, cabrones!. Qué les vaya bonito pues!
Ténen 4 discs:
-Foc (directes a Manchester i Dublin)
-Re foc (remasterització de l’anterior):  http://www.megaupload.com/?d=T8CNJR89
-Rodrigo y Gabriela (2006):  http://www.megaupload.com/?d=G4IS29AA
-11:11 (2009)
FEU EL FAVOR DE FER EL FAVOR DE COMPRAR-LOS SI VOS AGRADEN!.

11 de setembre del 2009

La Banda Del Carro Rojo

ES-PEC-TA-CU-LAR! La "intro" ja és total (un "chivataso"). Estos també porten 100kg de coca, però cap a Chicago. Els "rangers de Texas" que li diuen: Quien es tu hefe? i ell contesta: Yo no sé cantar! i l'agraïment final ja és...

LOS TIGRES DEL NORTE (LA CAMIONETA GRIS) Video

Més explícit imposible. Bàsicament tracta d'una parella que torna d'Acapulco de viatge de noces amb "sien kilos de la fina" i els paresn "dies carros de federales". La maniobra que fan per fugir ja la vullguera haver fet Houdinni!

VIVA MÉXICO, CABRONES III: NARCOCORRIDOS

Continue parlant de Mèxic, en aquesta ocasió deixe de banda sanguinaes vàries i foscoretes per a parlar d'una veritable especialitat musical "made in México"; els narcocorridos. Els narcocorridos són, musicalment parlant, corridos mexicans amb lletra que parla el 99,9% d'un dels grans problemes de Mèxic. la drogaïna. Les lletres parlen de traficants que porten droga a la frontera o dels més "valents" que hi ha hagut o de la banda tal o de traïdors... La qüestió és que  moltes vegades s'ha cantat en un narcocorrido que a "fulanito de tal" estaven buscant-lo per matar-lo i setmanes després ha aparegut mort. Molts d'aquestos narcocorridos han sigut censurats o investigats per la policia o el F.B.I. . I no podem parlar de narcocorridos sense parlar dels "putos amos" d'aquest estil de música; Los tigres del norte.
Resulta que el grup es va fundar l'any 1968 (nyas coca!) en San José, Califòrnia i porten ni més ni menys que més de 30 discos  i un grammy aconseguit l'any 1988 amb el disc "Gracias, América sin fronteras". Furgant furgant he aconseguit algun que altre disc i, la lletra és total!. Entre les cançons més destacades: "la banda del carro rojo" o "Jefe de jefes". Més amunt pose uns quants videos...
Grups de narcocorridos n'hi han un fum, però els Tigres són els millors (pel que he pogut fossar per Internet). Altre grup amb prestigi dins el món del narcocorrido són "los Tucanes de Tijuana". Ale, hijos de la chingada, vos pose els videos.

9 de setembre del 2009

Plastilina Mosh - Pervert Pop Song - From the Motion Picture Mancora

Mèxic també té perles musicals com aquesta. Cançoneta apegalosa del tot amb estribillo pervers que, se m'ha quedat dins del cap:"castígame, sé que me he portado maaal. Diviértete sé que gosas y me gustaaaa".hahaha. Plastilina Mosh és un dels grups mexicans més internacionals. Esta cançó no sé com definir-la...

VIVA MÉXICO CABRONES II: RELATOS DEL PRESIDIO

Com ja he dit abans, la violència és assumpte per desgràcia massa present en la societat mexicana, com també ho és "la foscor"; la història del "chupacabras" o una estranya barreja de devoció religiosa i obscurantisme en són un bon exemple. Furgant furgant per la "red de redes" m'he trobat unes quantes portades del còmic mexicà "relatos del presidio" que vos pose en aquesta entrada. Amb açò finaliltza la part "gore" d'aquest especial dedicat al país del tequila i el mariachi...El de dalt és brutal: al loro amb l'etiqueta "caso real" i el títol: "la chilanga banda :chava chida chinga a chundo cachondo". COm està la penya!

7 de setembre del 2009

Extranormal, Muñecos vivientes

Pa cagate i no torcate! . La véu en off és apocalíptica total!. Atents/es al retor i amb el venedor de ninots!. El testimoni de la xiqueta que diu que li posa menjar al ninot i li desapareix ja és l'ancabose (tata, fes-t'ho mirar, igual tens lladres en casa).

Extranormal, La casa de las muñecas

Els cosins mexicans d'Iker Jiménez fan un programa que es diu "extranormal" i que, al contrari del queesteu pensant,no parla de premsa rosa...Jo no sé qui està pitjor, si "el tio Anastasio Santana" que les va posar, cite textualment: "para espantar del espanto al espíritu" o els que fan dues hores de barqueta fins la casa per veure açò...

VIVA MEXICO, CABRONES!

Mèxic és un país què  no para d'eixir en les notícies per esdeveniments terribles (Ciudad Juárez és la ciutat més violenta del món) i per patir una veritable guerra no declarada contra el narcotràfic on tots (institucions, policia, exércit...) estan "en la mullà". Però aquest post no  pretén parlar d'açò. I és que Mèxic és un dels llocs on la penya més fatal està - són els creadors de la lluita lliure amb carassetes i de la "Santa Muerte", per exemple- . Així que aquesta setmana toca un especial "Viva Mexico, Cabrones". I començarem amb dos videos d'allò més total (veure dalt)

3 de setembre del 2009

Modern talking L-Kan

Any 2003. En un corral de Sella de cuyo nombre "no puedo" acordarme. Divendre 04:30 a.m. Puuuf!. Quan estavem pensant si anar cap a casa o no, algú encén la tele... i apareix este crit a la "modernitat" amb estrofes com: Yo no salgo nunca, la noche me parece de gente chunga ( ell) pues tú si que sales que estabas en la rave del balcón de Álex (ella). Úna autèntica conversa moderna ( o modern talking) . Un any després em regalaven el cd... I enguany, aquest grup més "la monja enana" han actuat ni més ni menys en la Plaça de Mèxic , on caben molts mils d'espectadors (mes d'un centenar) i han triomfat. Si és que la penya estàfatal!!