29 de setembre del 2010

BRESQUILLERA MUSICAL AMB 45 ANYS: THE SONICS

No podeu imaginar la cara del personal quan vas en al cotxe escoltant aquesta música a tota castanya!, Jo em pixe. Grup imprescindible, si t'agrada aquest estil, clar. Hi ha per ahi un ésser humà que diu que allò que més li agrada és el beicon i la música de garatge...sembla que combinen prou bé.
Fixeu-vos a l'esquerra el dibuix de l'enllaç per a garatge rock. Són ells, l'essència garatgera dels 60. El títol d'aquest post ho diu tot. Ho resumiré amb documents gràfics o videos del youtube, que és el mateix però no sóna igual. Allà va:
Tremendo tema i tremendo vídeo;no sé de quina pel•lícula és, però m'encanta:

D'aquesta n'hi han moltíssimes versions-en castellà la del grup "Baby Horror" és moooolt bóna-. Tot un clàssic del garatge 60. Sóna prou punky, no creeu?:

Bresquilles porte, senyores i senyors:

D'aquesta en fan una bona versió The Cramps:

Parlant de versions...

Què vols, rock & roll, nyas bresquilla!:

"Una cançoneta - de les millors- i mon anem"


Ale, espere haver repartit prou bresquilles i alguna nectarina...

27 de setembre del 2010

PERIODISME,PALEONTOLOGIA I FATXERIO MORTAL 3: QUÈ GRAN!

 “Los neandertales habitaron en Europa hace entre 200.000 y 27.000 años. Luego se extinguieron (...) Sus cuerpos eran generosos, fuertes, robustos, sólidos. Ellos fueron los verdaderos europeos. Europa los vio nacer y contempló su extinción. Algunos tuvieron suerte y se cruzaron con el ‘hombre moderno’ –según parecen demostrar las últimas investigaciones–, con el que los neandertales convivieron en territorio europeo unos diez mil años antes de desaparecer. África alumbró al ‘homo sapiens’, que llegó a Europa y Asia hace unos 40.000 años (...) ‘Neandertal’ era europeo. El ‘homo sapiens’, un inmigrante africano (...) Neandertal, el aborigen europeo, fue más débil que nuestros abuelos sapiens .Y si hubieran sobrevivido, seguramente hoy el mundo sería un lugar mejor”.
Vos agrada la perleta? l'ha escrita una tal Angela Vallvey en "la razón" -que és el que ella ha perdut- . Amb la quantitat de gent que hi haurà amb una carrera de periodisme inscrita en les oficines de l'INEM!.  Seguint el mateix plantejament, jo considere que el neandertal no ha acabat de desaparéixer; escriu en la razón i té forma com la de la persona que apareix ací a l'esquerra. Ella  si que representa allò que és "autòcton", si senyor.
Dir que l'"homo sapiens" és un immigrant africà quan Àfrica no existia i que si haguera sobreviscut el neandertal, el món seria millor, és una afirmació digna de constituir un club de fans per a aquest ésser humà. Que animal!. El que més m'agrada de tot és quan posa "hombre moderno" entre comes, com si per venir del que ella diu que era Àfrica el fera menys modern. Què refatxa i què gran alhora! De tan absurda que resulta fa fins i tot un poquet de llastimeta, no creeu? Hi ha que ser molt, però que  molt malalt per a afirmar açò.
Recordeu: No hi han palmeres, però hi ha cada dàtil!. S'acosta l'apocalipsi.

20 de setembre del 2010

NOVETATS MUSICALS 2010

Totes les setmanes, entre la ràdio i Internet, prenc unes quantes -sovint són massa- referències musicals que procure escoltar la setmana següent o en un termini d'un mes. De vegades, psicodèlia setentera i "lisèrgica", de vegades "garage" de les dècades dels seixanta i setanta- eixe só "brut" que tant m'agrada, hi ha setmanes que me les prenc més "funk" o més "pop" (recordeu les paraules del profeta: cuando haces pop, ya no hay stop), sense deixar de banda aixó que s'anomena "post rock" i els sorolls "foscos" que tant m'agraden. Tot açò és possible gràcies als blogs-un descobriment recent i gratificant per a les orelles, la música "ambient" i "drone", no haguera pogut ser possible per a mi sense Internet-.
Amb tota aquesta "muntonà", cada vegada esdevé més difícil seguir els grups que més m'agraden, eixos que són imprescindibles. Melodies i maneres d'expressió  que ens arriben de manera diferent a la resta. Eixa cançó, eixe grup, eixe moment; aquesta trilogia pot explicar prou situacions en el meu cas. Estats d'ànim, sentiments... tot aixó que suposa la música.  I açò passa per anar massa de pressa o per torbar-se en altres estils.
Aquesta entrada és un exemple del que acabe de dir; avui, furgant furgant, m'he assabentat que els meus benvolguts Interpol , han tret un disc titulat "2010", i que no  sé quant de temps fa que l'han tret. L'esperava amb moltes ganes, el retorn del só d'una de les meves bandes preferides... i m'ha decebut prou. Massa "pesats", sense força. s'ho han de mirar seriosament. Tal volta els haguera vingut bé una temporadeta més de digestió del disc anterior, que era prou millor que aquest, però no superava per a res al "turn of the bright lights", un disc mític. De  veres, mític.






Continuant amb el que deia, també m'he assabentat que "Tonet i el Chuanos", "Er Toni i lóh JJuáné" o el que és el mateix, "Anthony & the Johnsons" traurà a la venda el disc "Swnalights". Jo ja l'he sentit i he de dir que es confirma el que pense d'aquest gran artista: podria estar fent un anunci de paper higiènic, que si el fera cantant,-Anthony, tio,  si ho féres no ho  faces d'altra manera, per favor t'ho demane- ens emocionaria. Aquest ésser humà és molt gran, i continua en la mateixa línia, tot i no superar "I'm a bird now". A més, hi ha una cançoneta on apareix una altra gran, ni més ni menys que Björk. Un disc molt recomanable i molt "comprable" a partir del 30 de setembre, crec...


14 de setembre del 2010

STUPID SUMMER 2010

Si, l’estiu està acabant-se. Enguany sembla que hem tingut menys accidents mortals de cotxe, se’ns ha cremat Ontinyent i també hi ha hagut altres focs a la Comunitat Valenciana, hi haurà gent que haurà trobat “l’amor estacional”, d’altres s’hauran posat com a foques menjant en xiringuitos i fent-se punxadetes i almenys 11 persones s’han mort praticant un nou esport de risc que acaba en “-ing”; balconning. Aquesta novetat estiuenca consisteix en llançar-se des del balcó de l’hotel a la piscina amb la grandíssima posibilitat de caure fóra o desnucar-se.
Les competicions d’aquesta meravellosa proposta d’extermini de la raça humana se celebren quan el sol està eixint i els competidors tornen a casa després d’una nit d’abús d’alcohol i drogues, quan les piscines estan buides. Els que aconsegueixen acabar la prova i no acabar en el cementeri –la prova l’acaben tots, el que passa és que alguns acaben baix l’aigua i d'altres baix terra –tenen l’inestimable honor de ser protagonistes principals d’eixe microcosmos anomenat youtube.
 Pel que l'equip d'investigació de la penya està fatal  ha pogut observar, no hi ha constància d’una forta participació nacional ni femenina, però tot és qüestió d’afegir més droga i alcohol entre aquestos col•lectius i posar-los en un hotel amb una piscina relativament propet d’un balcó. Animeu-vos xicons i xicones d’Espanya i podrem fer uns europeus de balconning retransmitits per Belen Esteban en telecinco. Si participeu i vos mateu, no passa res, total, els que participen, cervell ja no en tenen, per a què volen la resta?. A més, només serà un cop sec del cap contra la vora de la piscina... o la glòria. Emocionant, oi que si?.
Fa temps que no dic açò, però aquesta és una prova més de que s’acosta l’apocalipsi!. Recordeu les paraules del profeta: no hi ha palmeres, però hi ha cada dàtil.






10 de setembre del 2010

QUEDA CLAR?