Totes les setmanes, entre la ràdio i Internet, prenc unes quantes -sovint són massa- referències musicals que procure escoltar la setmana següent o en un termini d'un mes. De vegades, psicodèlia setentera i "lisèrgica", de vegades "garage" de les dècades dels seixanta i setanta- eixe só "brut" que tant m'agrada, hi ha setmanes que me les prenc més "funk" o més "pop" (recordeu les paraules del profeta: cuando haces pop, ya no hay stop), sense deixar de banda aixó que s'anomena "post rock" i els sorolls "foscos" que tant m'agraden. Tot açò és possible gràcies als blogs-un descobriment recent i gratificant per a les orelles, la música "ambient" i "drone", no haguera pogut ser possible per a mi sense Internet-.
Amb tota aquesta "muntonà", cada vegada esdevé més difícil seguir els grups que més m'agraden, eixos que són imprescindibles. Melodies i maneres d'expressió que ens arriben de manera diferent a la resta. Eixa cançó, eixe grup, eixe moment; aquesta trilogia pot explicar prou situacions en el meu cas. Estats d'ànim, sentiments... tot aixó que suposa la música. I açò passa per anar massa de pressa o per torbar-se en altres estils.
Aquesta entrada és un exemple del que acabe de dir; avui, furgant furgant, m'he assabentat que els meus benvolguts Interpol , han tret un disc titulat "2010", i que no sé quant de temps fa que l'han tret. L'esperava amb moltes ganes, el retorn del só d'una de les meves bandes preferides... i m'ha decebut prou. Massa "pesats", sense força. s'ho han de mirar seriosament. Tal volta els haguera vingut bé una temporadeta més de digestió del disc anterior, que era prou millor que aquest, però no superava per a res al "turn of the bright lights", un disc mític. De veres, mític.
Continuant amb el que deia, també m'he assabentat que "Tonet i el Chuanos", "Er Toni i lóh JJuáné" o el que és el mateix, "Anthony & the Johnsons" traurà a la venda el disc "Swnalights". Jo ja l'he sentit i he de dir que es confirma el que pense d'aquest gran artista: podria estar fent un anunci de paper higiènic, que si el fera cantant,-Anthony, tio, si ho féres no ho faces d'altra manera, per favor t'ho demane- ens emocionaria. Aquest ésser humà és molt gran, i continua en la mateixa línia, tot i no superar "I'm a bird now". A més, hi ha una cançoneta on apareix una altra gran, ni més ni menys que Björk. Un disc molt recomanable i molt "comprable" a partir del 30 de setembre, crec...
