19 de juliol del 2012

FARTERA



 
Quan un s’afarta de menjar,ja no pot més, ha engolit en una quantitat excessiva. El fet d’afartar-se s’anomena fartanera. Hi ha un poble d’irreductibles rascafites on ho anomenem fartera. La fartera provocada per haver menjat molt és un sentiment aclaparant, sembla que anem a vomitar, no ens podem quasi menejar i de vegades, és tant l’excés que ni sopem i ens passem gran part del dia amb mal de panxa.
El que jo anomene fartera emocional és una sensació més o menys semblant. Veure al teu voltant coses que no t’agraden de manera excessiva i repetitiva -determinades actituds, gestos envers els altres, ofenses i ràbia malentesa, injustícies quotidianes,etc- fa que digues prou, que no et pugues menejar, que preferisques aturar-te una estona amb mal de cap i eixe zum-zum de  la cascada de sentiments, pensaments,sensacions i reaccions que et provoca la fartera.
Aquesta fartera pot resultar totalment invisible, l’individu que la pateix pot estar-ne absolutament assabentat de la seva existència i no exterioritzar-la. Les  reaccions a aquest tipus de fartera que jo he experimentat han anat des del silenci i el passotisme més absolut – una mena de per a què- a un estat d’indignació –una mena de serà possible? Em cague en (subjecte animat o inanimat a escollir)-. Amb els anys i l’arribada de la calma i “el trellat”, l’estat d’indignació ha esdevingut “calma tensa”-una mena de conta tres abans de reaccionar, per la pau mundial!-. I d’aquesta manera, com diu la preciosèrrima cançó cims i abismes hempujat...fins una sèrie de situacions encadenades que han fet aparèixer de nou la fartera i una nova i curiosa reacció: la combinació de les tres anteriors, és a dir, la barreja del per a què? el serà possible? i el conta tres que m’han fet adonar-me que estic fart d’un munt de coses les quals simplement les he de soltar o canviar perquè  estan  fent que el zum-zum  em lleve ja la son.
Amb aquesta entrada s’acaba LA PENYA ESTÀ FATAL –un dels per a què?- . Jo m’he divertit, que és del que es tractava. A les personetes del senyor que heu llegit les entrades i heu fet comentaris, gràcies, encantat d’haver compartit espai de reflexió/indignació/bizarrisme amb vosaltres,ens opinem per la blogosfera/ens veem pel carrer. Als que heu entrat a esquadrinyar i no vos ha agradat, vos ho dic en anglés; cowards. I als que vos ha semblat una poca merda, recordeu el missatge que ens ha ofert a la humanitat la gran pensadora/diputada/filla de Fabra, i recordeu també que “cometí un error del que no me siento honrado” són paraules que un retor no ha de dir sense presència d'un micro i/o/u  un advocat...
 
He pensat dedicar-me al submarinisme una temporadeta, tal volta torne amb alguna cosa diferent.

5 comentarios:

amparo ha dit...

NO!
No pot ser que tanques el bloc!!!. Si estás fart, descansa però si despareix "La penya està fatal" desapareixerà també un espai on l'atreviment, humor i bones propostes de música són un regal per als qui et seguim.

I, si després de descansar continues pensant tancar el bloc, pues, respetarem la teva decisió.

(De totes formes, el trellat i els anys no són incompatibles amb tindre un bloc).

Àngels ha dit...

També crec, com Amparo, que seria una gran perdua.
Ets capaç de dir com ningú que conec el que pensa i, normalment, amb molta ironia...
Pensa-t'ho!

l'Aguaitador ha dit...

Ja ho parlarem.

Josep ha dit...

Doncs enyorem el blog. I t'ho dic ara, cinc mesos després.

Josep ha dit...

Lligant amb les fotos: han estrenat la segona part de Trainspoiting.