Què tots som iguals és una mentida tan gran com eixa de què tots som germans. Alguns són honorables, altres molt honorables, els hi ha que fins i tot són excel•lentíssims i després estem la gent. La gent, en teoria, som eixos i eixes que triem uns quants per què ens representen de la manera més adient als nostres ideals.
De sobte, un abisme (Miquel Gil dixit).Resulta que l'honorabilitat inclou tenir cotxes a canvi de favors, fer com les "putes de luxe", és a dir,vestir-te amb trages de preu insultant regalats a canvi de favors, atorgar llicències als col•legues perquè sí... el que es diu "cagar-te en la cara" de la gent. Quan es descobreix que no representes més que a la teua butxaca, en un món normal i corrent, te n'hauries d'anar, com a mínim a ta casa, i fins i tot ha hagut casos que es mereixien desparéixer per combustió espontània. Però en Espanya no has de patir. Tú furta el que pugues, i quan t'agafen, digues o que tots estan en contra teua i eres un model a seguir o que el que has fet ha estat malament (però no tornes ni un clau), o que has tornat els diners de la gent que et gastares en putos/es i coca o millor encara, no digues res i tira-li la culpa al de baix. Estigues tranquil/a, que no va a passar-te res. I si encara et queda honorabilitat, no te'n vages, que encara en queden fora de ta casa que creuen que ets bo de veres. Aquesta és la situació política d'Espanya, senyores i senyors. Gent que qüestiona els jutges però té amiguets que ho són, gentola d'un partit i d'un altre que només es preocupen per salvar-se el cul en una època veritablement dolenta per a l'estat espanyol. El que representen les sigles està desapareixent -ara tenim mangantes d'una banda però de l'altra també n'hi han i n'hauran, no ens enganyem- i només hi ha un interès; ser honorable o excel•lentíssim.
De sobte, un abisme (Miquel Gil dixit).Resulta que l'honorabilitat inclou tenir cotxes a canvi de favors, fer com les "putes de luxe", és a dir,vestir-te amb trages de preu insultant regalats a canvi de favors, atorgar llicències als col•legues perquè sí... el que es diu "cagar-te en la cara" de la gent. Quan es descobreix que no representes més que a la teua butxaca, en un món normal i corrent, te n'hauries d'anar, com a mínim a ta casa, i fins i tot ha hagut casos que es mereixien desparéixer per combustió espontània. Però en Espanya no has de patir. Tú furta el que pugues, i quan t'agafen, digues o que tots estan en contra teua i eres un model a seguir o que el que has fet ha estat malament (però no tornes ni un clau), o que has tornat els diners de la gent que et gastares en putos/es i coca o millor encara, no digues res i tira-li la culpa al de baix. Estigues tranquil/a, que no va a passar-te res. I si encara et queda honorabilitat, no te'n vages, que encara en queden fora de ta casa que creuen que ets bo de veres. Aquesta és la situació política d'Espanya, senyores i senyors. Gent que qüestiona els jutges però té amiguets que ho són, gentola d'un partit i d'un altre que només es preocupen per salvar-se el cul en una època veritablement dolenta per a l'estat espanyol. El que representen les sigles està desapareixent -ara tenim mangantes d'una banda però de l'altra també n'hi han i n'hauran, no ens enganyem- i només hi ha un interès; ser honorable o excel•lentíssim.
Tinc la sensació que des de fa uns mesos, els polítics en general estan tractant la gent com si fóra idiota. Se'ns riuen a la cara. Jo sempre he entés el vot com l'expressió d'una elecció el més apropada possible als meus ideals, però de veres que cada vegada tinc més la sensació que votar és molt però que molt difícil per culpa de la categoria d'aquesta classe política.
6 comentarios:
I la culpa nostra... si ens plantarem, si cada quatre anys diguerem, realment, srs. que estem aci i que ets un merda i que, encara que vages amb unes sigles, me la estas pegant i jo me'n adone i per tant no et vote...
igual, així, s'ho pensariem dos voltes... igual
la veritat és que si. Jo crec que, de seguir la cosa així, podrem arribar a un veritable augment d'aixó que s'anomena pluralisme polític; un augment de vots per a la resta d'opcions polítiques front el bipartidisme actual. El que és segur que, si açò passa, passarà en poques Comunitats Autònomes, i per supost no crec, encara que espere, que passe a nivell estatal...
Si és que és precís que haja crisi. No n'ha d'haver¿??¿?¿
Penseu en la de milions i milions d'euros que s'hauran malversat i lapidat, baix eixes sigles d'Excelentíssims, Ilustríssims, Honorables i Molt Honrable...
Qué bons xics i xiques t@ts treballant pel bé públic...
Qué llàstima i quin MERDER!!!
Una autèntica llàstima i un merder, en efecte. Sobretot perque desgastala opinió que tenim de polítics i política i al remat la desgana i desconfiança és generalitzada.
En este article de hui de El Pais, fan referència a esta història, i encara que no estic molt d'acord en els punts que marca com a solucions, la introducció sí que em pareix encertada.
Jo tabé estic totalment d'acord amb el que es diu en l'article, el que passa és que crec que estan massa preocupats en salvar-se el cul (uns i altres) i només tindran algun "gest" quan s'apropen les eleccions. A més sense tenir en compte aixó que s'anomena "vot útil", que és una veritable gangrena...
El "també" d'abans sobrava, jo estic totalment a favor del que diu sobre reformar la la llei electoral i el que diu repecte a l'urbanisme i les comisions d'investigació, que és un altre assumpte prou puntillós...
Publica un comentari a l'entrada