29 d’octubre de 2009

AAAAAAAAAAAAARGH!


No vos ha passat mai que, teniu una cançoneta en el cap que no vos agrada gens i no se’n va?. Vas per ahi, i de sobte, et vé al cap una estrofa determinada, i torna , i torna...aaaaaargh! no te la pots llevar del cap i no t’agrada!. De la mateixa manera, n’hi ha cançons que t’agraden de gent que no escoltaries tot i que et pagaren per fer-ho i d’altres que et fan un asco mortal que no pots ni veure.... d’aquesta estranya sensació és del que vull parlar.


A mi, especialment n’hi ha una cançó que només de sentir-la m’entra gonia, –no em pregunteu per què- però l’odie fins el punt que em talla el rotllo sentir-la, i és.... EL (PUTO)TRACTOR AMARILLO!!!!.No sé si és que no em fa gràcia el rotllo pseudopaleto dels cosins germans del de “Opà voy a hasé un corrà” o què, però és que el ritmet pasodoble-organillo i la temàtica “que es lo que se lleva ahora” em trauen de polleguera!. No els puc. De la mateixa manera, i, em fa un poc de vergonya reconeixer-ho, hi han cançons de Raphael que em molen! Supose que per influència de mon pare, encara que és estrany, però no ho va aconseguir amb Perales, que sonava nit i dia en ma casa, junt Juan Pardo, que tampoc em va pegar prou fort, la veritat. En la "meua defensa" diré que Raphael em recorda un poc Tom Jones en algunes cançons, tot i sobreactuar massa. A més, és la única persona en Espanya que té un disc d’Urani, per haver superat els 50 milions de còpies venudes (res!). Discs d’Urani en la història de les discogràfiques se’n han donat només en Espanya, Regne Unit i EUA i només se n’han donat a Michael Jackson ( 2) a Queen ( póstum, després de morir-se Freddie en van vendre una fotracà, però ja no existien , per tant, per a mi, no conta) i ... a Raphael! (¿?).

I tu, téns alguna debilitat/odi especial per algún artista en particular?


27 d’octubre de 2009

CANVI DE LOOK

El títol ja ho diu tot. Doncs aixó, que he decidit canviar un poquet de look el bloc.Ja aniré acabant-lo poc a poc. De moment, es queda així. He inclós una secció nova anomenada "grandes efemérides" on aniré recopilant xorrades que apareixen a la premsa o la Tv com a esdeveniments i he afegit una llista de reproducció que anirà canviant segons em rote per a que es puga sentir musiqueta. Per la resta, només canvia la presentació i els enllaços. Ale pues, espere que vos agrade...

24 d’octubre de 2009

Cat Power - He War

Fa temps que no parle de música aprofundint un poquet. Aquesta vegada li toca a Cat Power. El grup en principi –allà per l’any 1995-està composat per una tal Carlyn Marshall i, unes vegades una guitarra i d’altres un piano. En els dos primers discs (Dear sir i Myra Lee, dels anys 1995 i 1996) primers discs ja es pot notar el seu so particular, prou personal i jo diria que “senzill”. L’any 1996 firma amb Matador records, discogràfica de les més reconegudes en els EUA d’aixó que es diu indie per a traure el disc amb el que arribaria al “gran públic”; whath would the community think. L’any 98 apareix Moon Pix, i ara sí que sí, amb aquest disc aconsegueix l’èxit, acompanyada dels músics d’una banda anomenada Dirty three i continuant amb eixa simplicitat particular que m’encanta.
L’any 2000 apareix Cover records, un disc de versions del Rolling Stones, Dylan o the Velvet underground entre d’altres. I en l’any 2003, apareix el meu preferit; You are free, acompanyada ja amb músics de Pearl Jam, Foo Fighters i Bad Seeds. Aquest disc ja és un poquet més instrumental i menys “fosquet”, a més d’un èxit per a la crítica. El mateix any, arriba el que jo anomene la “volà-excèntrica” que tenen molts artistes. Grava Speaking for trees, que és un DVD on apareix enmig d’un bosc amb la guitarra cantant ella a soles cançons ja conegudes i d’altres noves. El 2006 trau the greatest, que no és un disc de grans èxits, que és el que em falta i no l’he sentit. I en 2008 ix Real Jukebox, on torna a fer versions d’altres artistes.
Tot i no ser una artista d’allò més original (2 discs de versions en 14 anys de carrera), a mi m’encanta la simplicitat de les seves composicions. Vos deixe uns quants vídeos més.
You are free: http://rapidshare.com/files/138145063/ERES_LIBRE_PODER_GATO_BSKR2.rar
Pass: baskeardos.blogspot.com

Cat Power - Crying, Waiting, Hoping

Esta és una versió, no sé de qui...

Wonderwall by Cat Power

Ací en una versió de la cançó arxiconeguda d'Oasis.

23 d’octubre de 2009

ASTRUD, BAILANDO

Ara una altra "perla". La cançó original és de l'any 97 i les xiques que ho cantaven eren belgues, no espanyoles.La veritat és que ací ténen mala llet, encara que també podriem considerar aquest video de realista-sinistre... o sinistrament relaista. La versió està aconseguida, però el video "gela" un poquet.

21 d’octubre de 2009

astrud - hay un hombre en españa

Estos malalts encara no havien aparegut per aquest blogn però poc a poc aniran apareixent perles, la primera aquesta.
Vos pose la lletra:
Hay un hombre en España que lo hace todo,
hay un hombre que lo hace todo en España.
Es el que escribe las canciones de la radio,
es el que te sirve las copas y el que te vende el diario.

Hay un hombre en España que lo hace todo,
hay un hombre que lo hace todo en España.
Es el que te coje los bajos del pantalón,
era el cura que te dio la primera comunión.

Hay un hombre en España que lo hace todo,
hay un hombre que lo hace todo en España.
Es el que escribe todos esos libros,
es el crítico literario más leído.

Hay un hombre en España que lo hace todo,
hay un hombre que lo hace todo en España.
Es el genio visionario que se inventó el Colacao,
es el dueño de Forlasa y es secretario de Estado.

Hay un hombre en España que lo hace todo,
hay un hombre que lo hace todo en España.
Es el que pone anchoas dentro de las aceitunas,
es amante de la Infanta y lo es de más una.

Hay un hombre en España que lo hace todo,
hay un hombre que lo hace todo en España.
Traduce los artículos de Le Monde Diplomatique,
es el que hace los masajes en Masajes a Mil.

Hay un hombre en España que lo hace todo,
hay un hombre que lo hace todo en España.
Se inventa los debates que hacen en Antena 3,
es cajero de Ikea y es teniente coronel.

Hay un hombre en España que lo hace todo,
hay un hombre que lo hace todo en España.
Es el que redacta y responde las encuestas,
es el gilipollas que reparte las becas.

Hay un hombre en España que lo hace todo,
hay un hombre que lo hace todo en España.
Es el que programa el Teatro Real,
es la máxima autoridad en derecho penal.

Hay un hombre en España que lo hace todo,
hay un hombre que lo hace todo en España.
Es el que ha pintado en todas las esquinas
"Otro mundo es posible" y "menos policía".

Hay un hombre en España que lo hace todo,
hay un hombre que lo hace todo en España.
Es el hombre que da todas las propinas,
es un verdadero artista, os voy a dar una pista,
os voy a dar una pista ...

Hay un hombre en España que lo hace todo,
hay un hombre en España ...

Hay un hombre en España que lo hace todo,
hay un hombre en España ...

17 d’octubre de 2009

ESTOS DE QUÈ VAN?



Què tots som iguals és una mentida tan gran com eixa de què tots som germans. Alguns són honorables, altres molt honorables, els hi ha que fins i tot són excel•lentíssims i després estem la gent. La gent, en teoria, som eixos i eixes que triem uns quants per què ens representen de la manera més adient als nostres ideals.
De sobte, un abisme (Miquel Gil dixit).Resulta que l'honorabilitat inclou tenir cotxes a canvi de favors, fer com les "putes de luxe", és a dir,vestir-te amb trages de preu insultant regalats a canvi de favors, atorgar llicències als col•legues perquè sí... el que es diu "cagar-te en la cara" de la gent. Quan es descobreix que no representes més que a la teua butxaca, en un món normal i corrent, te n'hauries d'anar, com a mínim a ta casa, i fins i tot ha hagut casos que es mereixien desparéixer per combustió espontània. Però en Espanya no has de patir. Tú furta el que pugues, i quan t'agafen, digues o que tots estan en contra teua i eres un model a seguir o que el que has fet ha estat malament (però no tornes ni un clau), o que has tornat els diners de la gent que et gastares en putos/es i coca o millor encara, no digues res i tira-li la culpa al de baix. Estigues tranquil/a, que no va a passar-te res. I si encara et queda honorabilitat, no te'n vages, que encara en queden fora de ta casa que creuen que ets bo de veres. Aquesta és la situació política d'Espanya, senyores i senyors. Gent que qüestiona els jutges però té amiguets que ho són, gentola d'un partit i d'un altre que només es preocupen per salvar-se el cul en una època veritablement dolenta per a l'estat espanyol.  El que representen les sigles  està desapareixent -ara tenim mangantes d'una banda però de l'altra també n'hi han i n'hauran, no ens enganyem- i només hi ha un interès; ser honorable o excel•lentíssim.
Tinc la sensació que des de fa uns mesos, els polítics en general estan tractant la gent com si fóra idiota. Se'ns riuen a la cara. Jo sempre he entés el vot com l'expressió d'una elecció el més apropada possible als meus ideals, però de veres que cada vegada tinc més la sensació que votar és molt però que molt difícil per culpa de la categoria d'aquesta classe política.



16 d’octubre de 2009

Kansas-Dust in the Wind

Hui me n'he anat a pegar una volta i he acabat assegut a la platja. Estava emboirant i havia ones ben grans. La platja estava deserta (pero el sol no bañaba tu piel) ... i m'ha vingut al cap aquesta cançó. Jo li l'havia sentida als "Scorpions" però és d'un grup anomenat "Kansas" i és de l'any 1977!. Bonica de veres. Del vídeo no es pot dir el mateix. Com va dir algú, si no fóra per estos ratets...

12 d’octubre de 2009

PER QUÉ LI DIUEN CANSALÀ QUAN VOLEN DIR BEACON?


Estava jo pegant-li voltes al tema dels eufemismes quan me n'ha vingut un al cap que mereix una entrada a banda: conflicte armat (= guerra), i un altre que, per desgràcia, està esdevenint sinònim: missió humanitària. Quan el govern d'on siga diu que envia les tropes en "missió humanitària" a les zones on hi ha un "conflicte armat", és curiós que mai se'ns informa de quina és la missió humanitària.
Jo no dic que ens diguen en temps real en  quina zona geogràfica estan els soldats ni que s'hagen d'exigir dades de les missions amb tota mena de detalls, no. Jo la única cosa que demane és que se'ns informe (sobretot a les famílies) de com van a repartir humanitat els soldats. Una altra cosa que també és graciosa és que sembla que ja han desaparegut les missions de pau. Què ha passat amb els cascos blaus? Després d'un episodi en Àfrica on va quedar demostrat que la única cosa que repartiren fóu robatoris,violacions i no se sap si algun crim, ja no se sent parlar de "missions de pau" integrades per cascos blaus o de "forces de pau". Tot açò vé a que tinc una sensació estranya al veure el següent: Fa uns dies malhauradament mor un xic en Afganistan fent no sabem què , i  apareix en la tele  Contxa Velasco pujada en un avió militar dient-nos com de valents i bons són "nuestros muchachos" en un anunci (xe Contxa, era precís?) supose que per la proximitat del dia de les forces armades.
No dubte que els militars realitzen tasques humanitàries de gran ajuda. Moltes vegades arriben on no arriben les ONG. Però també es de veres que són els únics que ho fan perque si . Sembla que no està bé dir que t'envien a la guerra quan no és el teu país el que està en un "conflicte armat", però és que xaval/a, te'n vas a la puta guerra!, on potser realitzes tasques humanitàries, si, però dins la guerra. I si escau, hauràs de disparar per protegir-te. Als polítics se'ls oblida que els soldats porten metralletes i si han de matar, maten i prou, humanitàriament o no...Aquesta és la realitat a la què pense que s'enfronta un soldat, ajudant els altres, però sempre preparat per a combatir si cal. Diga el que diga Contxa Velasco.

11 d’octubre de 2009

Hidrogenesse - Disfraz de Tigre

Tot un hit del pop més "jo-que-sé";a mi m'agrada. I no es pot negar que estan fatal!

7 d’octubre de 2009

I QUÈ SÓN FESTES?




Durant totes les festes han hagut dues respostes a aquest tema  de vital trascendència que a més d'un li han fet pensar i pensar...
1) I què són festes? Segons un gran erudit de la verbena endèmica de Sella "són com un dia normal però tres dies seguits.." . A la fi vam arribar que aquesta era massa "punki", només calia resoldre la incògnita: Si les festes són un dia normal però tres seguits, un dia normal és igual a  "x".
2) la més estesa i la que recomana el dentista que no recomana prendre xiclet sense sucre: Les festes són menjar, beure i no creure. Aquesta és la definició que més li va...