9 de juny de 2010

LA FONT I LA SAVIESSA


Intente anar a Sella totes les setmanes, bé siga una vespradeta o un dia o tot el cap de setmana. Hui he anat, m’he trobat amb una [nefasta] sorpresa: volen llevar-me la fonteta del carrer Sant Xotxim . I dic “volen llevar-me” perquè eixa font és més que una font en un carrer; és un record d’infantessa. Me la volen llevar a mí, li la volen llevar als (cada vegada menys) veïns, i li la volen llevar a totes les persones que, com jo, tenen eixe record d’infantessa relacionat amb la font o la identifiquen amb la imatge del carrer.

Diuen que “les de l’obra se l’han carregada” i jo dic que “ens hauríem de carregar a els de l’obra” si això és així. Si aquest és el cas, la solució és molt simple; apanyar la desfeta i fins i tot, fer-li un bon rentat de cara. Però pel que sembla, no és aquesta la intenció. Els sabuts que actuen “pel poble” tal volta pensen que és una bona opció llevar-la, que la única cosa que fa és molestar o que seria molt costós apanyar-la i millor eliminar-la. No els entra en el cap que la font és part del carrer, que si hi ha un fum de plantes al costat que fan d’eixe carrer un dels més bonics del poble, tal volta siga gràcies a la font ni coses d’aquest estil.

Una altra decisió destrellatada, i ja en van unes quantes. Jo he viscut alli tota la meva infantessa i part de la meva adolescència i hi vaig prou sovint. No he vist mai el carrer sense la font, de la mateixa manera que tampoc l’han vist mai els sabuts que pretenen llevar-la, així que no sé si posaran un monument a la ignorància suprema o una estàtua en honor al “fem el què volem... i què?”, o una imatge d’algun benfactor de la Diputació pixant, però posen el que posen, es carreguen l’ànima del carrer.

I és que a la fi, te n’adones que els sabuts no accepten propostes, per això actuen com a sabuts. I és quan et preguntes: I aquesta gent, per a què la volem?. I no és una qüestió política, no vos enganyeu, sabuts hi ha en tots els partits. És més bé una qüestió moral i de tenir vista i oïda, però els sabuts esdevenen éssers suprems. Ells decideixen i et consulten quan volen per quedar bé i rentar-se les mans, quan no com si vols tirar-te per un ribàs...

Aquesta gent, per a què la volem?