30 de gener del 2010

EL GUDARI

Mireu esta foto. No és del carnaval, és de la detenció d'un fill de p--a d'aquestos que s'autoproclamen defensors de la pàtria, en aquest cas, la pàtria  basca. Encara que pretén ser seriosa, jo la veig prou còmica. Atenció al policia disfressat de Robin i la cara del "malhechor", que mostra  la gran intel·ligència endèmica dels salvapàtries. No sé que em resulta més estrany; que l'hagen escollida per publicar-la en un periòdic (què volia mostrar-nos el que l'ha triada?) o que tot i ser un tema d'allò més seriós, em semble graciosa. En tot cas als salvapàtries, dues pedres i al riu, que els peixos són bons espectadors i no armen escandalera...

27 de gener del 2010

HAN TORNAT!



Benvolguts i benvolgudes penyafatals... Han tornat! . La meva segona banda favorita en espanyol (Tinc un seriós dilema entre Extremoduro i Héroes del Silencio, depén del moment m’agraden més uns o altres, tot i que quasi sempre guanyen els herois...) acaba de presentar nou disc, titulat Adiós,adiós.


Ja l’he acomanat i tinc mooltes ganes de sentir eixe “canvi” del què parlen en les entrevistes. La veritat és que Yosi (el canós del monyo llarg;el cantant) ja començava a fer llastimeta l’home. Pujava als concerts super-mega-hiper axispat i deixava que el públic cantara quasi totes les cançons i queia per terra o començava a despullar-se i el feien fóra... L’any 2007, Alberto Cereijo -el de les ulleres de sol-, tros de guitarrista, anunciava que deixava el grup i semblava que 30 anys de carrera acabaven...

Però no ha sigut així , ja veurem en què queda. De regal, dues cançonetes mítiques!


Si Pudiera - Los Suaves

Com diries "estic mooolt fotut"? d'aquesta manera. La millor cançó de los Suaves. Desesperació i sentiment de "perdedor" en estat pur.MOOLT GRAN. A mi, m'emociona, de veres.
a la tienda de los sueños
ir a comprar
con poco dinero
todo lo que hasta ahora
pude ganar
y si allí vendieran
billetes para el tren
de... "otra oportunidad"
encargaría
un "ticket" de ida
a la estación perdida
donde mi vida
fue a descarrilar.
Si pudiera
desde aquel momento volver a empezar
ilusiones
castillos de arena
en el fondo del mar
esperanzas
asi que... ¿eso es todo?
se me pasó el tiempo
es ya tarde
tengo miedo de irme
a la sombra del cielo
me queda tan poco
y tanto que arreglar.

¿Quién no hizo alguna vez
locuras por una mujer?
¿Quién no quiso alguna vez
algo que no pudo tener?
¿Quién no hizo alguna vez
promesas a una mujer?
¿Quién no quiso alguna vez...?
Si pudiera...

¿Quién no hizo alguna vez
locuras por una mujer?
¿Quién no quiso alguna vez
algo que no pudo tener?
¿Quién no hizo alguna vez
promesas a una mujer?
¿Quién no quiso alguna vez...?

Si pudiera
desterrar de mí
la esperanza de verte
y olvidarme
de todo aquello que no se puede cambiar
despedidas
si quieres un recuerdo
te regalo mi pena
y esa noche
duermo solo y quizás
te encuentre en mis sueños
que es donde sólo
te puedo encontrar.

Si pudiera
pasear por las calles
sin hacerme preguntas
y en la noche
escuchar a la luz
en la oscuridad
¿qué me has hecho?
me quitaste la vida
sólo pienso en la muerte
y poco a poco
los pasos se hunden en el aire negro
ladran las estrellas
llora la ciudad.

¿Quién no hizo alguna vez
locuras por una mujer?
¿Quién no quiso alguna vez
algo que no pudo tener?
¿Quién no hizo alguna vez
promesas a una mujer?
¿Quién no quiso alguna vez...?
Si pudiera...

Los Suaves Dolores se llamaba Lola

Nyas coca! vatja canvi!. El video mola per`què van "falando en galego" sobre la història del grup. Resulta que no sé qui és el rockero que no sembla rockero, però "que manetes!"Quant a la lletra: VERITATS COM A PUNYS! i no hi ha res més a dir

26 de gener del 2010

Kseniya Simonova - Sand Animation (Ukraine's Got Talent) II

M'ha deixat flipat! aixó sí, dura 10 minuts, però paga la pena!

25 de gener del 2010

DAME AAARGO!



Tinc dos companys a la feina que col•laboren amb la fundació Vicente Ferrer apadrinant un xiquet cadascun i un d’ells que a més té apadrinat un burro amb una associació protectora que s’encarrega de cuidar-los i reproduir-los en captivitat, atés que el “burro ibèric” és un animal en perill d’extinció ( perquè ja no se’ls trau profit, és trist alhora que fort, però és de veres). Hi ha gent que fa donatius a tot tipus d’organitzacions “ sense fronteres”, la més coneguda médicos sin fronteras, però també hi ha ingenieros sin fronteras, i maestros sin fronteras, que jo conega.


Altres són voluntaris. Jo ho he sigut i, veritablement, si teniu temps i ganes, comprovar de manera directa com pots ajudar els altres és una experiència de les més gratificants que hi ha. Bé tot aquest rotllo vé al cas de que els donatius són una part fonamental per poder afrontar les despeses necessàries per al funcionament de totes aquestes organitzacions que es dediquen a ajudar els altres (una curiositat;hi ha una ONG que es dedica a fer auditories a altres ONG, ara no recorde el nom, però em sembla una molt bona idea; els contes clars i tots contens, no?). I ajudar els més desfavorits és una tasca importantíssima (segons alguns, necessària). Tothom pot ajudar els altres amb allò que millor sap fer, be siga un pont, una obreta de teatre per concienciar o per fer riure o entretenir, crear grups de música, ensenyar a llegir o ecriure ... i moltes coses més.
Per això em rebenta aquesta campanya de màrqueting: http://www.elmundo.es/elmundo/2010/01/22/espana/1264181113.html.


Resulta que ara els hem de pagar els cursos a ni més ni menys que a los “legioinarios de Cristo”. El nom només ja esborrona. Als que han tret aquesta campanya publicitària en un moment en el que la gent està fent donatius en massa per ajudar els afectats pel terratrèmol d’Haiti està clar que la gràcia divina no els ha arribat.

Hi ha que ser o molt tonto o molt brut, i preferisc pensar la primera opció, perquè lluir-se, s’han lluït. Què en pensarà la gent que recolza aquesta organització?. Jo no estic en desacord de pagar perquè es puguen formar seminaristes en “los legionarios de Cristo”, com deia un home savi: “cascú és cascú”.Fins i tot pagaria per veure que opinen si es donaren diners per a una suposada organització religiosa musulmana per exemple que es diguera“los soldados de Alá”, però una cosa es recolzar una iniciativa i una altra és que la “legión cristiana” jugue amb la idea de solidaritat que justament preconitza en un moment amb la sensibilitat de la gent sorgint “a cascoporro”.

Amen.

23 de gener del 2010

LA SARGANTANA



Mai m’han agradat les sargantanes; són uns petits rèptils que sempre van per terra a veure què és el que agafen o busquen un lloc on prendre el sol per escalfar-se i res més. De xicotet, me’n recorde com jugàvem a caçar-les. Doncs resulta que fa aproximadament una setmana, en “esta España nuestra”-com deia la cançó-, ens ha eixit una sargantana en forma de corporació municipal. L’única població amb nom de bolígraf (Vic) va decidir que no empadronaria els immigrants que estigueren en situació irregular (eufemisme magnífic, per cert, atès que jo considere que, quan tinc diarrea, també estic en situació irregular; però aquest és un altre tema). Una declaració del fantàstic alcalde dient que “el poble de Vic no és xenòfob”, m’ha fet escriure aquesta entrada. La veritat és que no podem saber si el poble de Vic és xenòfob o no perquè els periodistes només s’han dedicat a ensenyar-nos el que opinen quatre sargantanes per donar més alegria a la notícia, però el que jo volia posar és un exemple pràctic:


• Posem que, tot i ser un mequetrefe, em diuen Enrique i sóc d’Oriola. Ocupació: “sector chapuza”, és a dir, que igual et pose un endoll, que t’apanye les canyeries, que et tombe un tabic que et llaure un bancal. Doncs bé, per circumstàncies de la vida, acabe en Vic, i on treballe fent tot açò però ni sóc autònom (la p_ta crisi, ja sabeu), ni estic apuntat a l’Inem, ni pague res que no siga el lloguer de ma casa, i allò estrictament necessari. El poble de Vic, m’acull com un més i em sent a gust, tinc feïna i amb el temps, sembla que estic fent amistats. Igual fins i tot m’empadrone, per si calguera anar al metge,mai no se sap...

• Ara diguem que, tot i ser un mequetrefe, em diuen Dimitri i em dedique al mateix, però vinc de Sèrbia i se m’ha caducat el visat. Vull empadronar-me per si calguera anar al metge, mai no se sap...

Doncs segons la corporació municipal de Vic ( que no el poble de Vic, que quede clar), estic xuclant dels recursos de tota la població i no tinc dret a, per exemple anar al metge i en al cas hipotètic que tinguera fills, han de ser analfabets perquè si i ja està, perquè no tinc dret a matricular-los.
Si l’Ajuntament de Vic es creguera només per un moment que representa els ciutadans, no diria que el poble de Vic no és xenòfob, perquè l’Ajuntament està ple de sargantanes que si ho són. Ara resulta que com no ho poden fer, diuen que acaten, tot i que no respecten, la llei. Com si els quedara altra opció!. Com si no fóra el que han fet fins ara!. Una cosa si han aconseguit; si la major part ciutadans i ciutadanes de Vic simpatitzen amb aquesta idea, ja tenen governants per molts anys. I és que les sargantanes, tot i que els talles la cua, continuen remenant...



18 de gener del 2010

El videoclip más versátil de la historia - 3º

El titol ho diu tot, té unes 10 versions, però esta és la que més m'agrada.De la cançó i del grup "vive la fête", ja en parlarem, que no siga tot tornar i amuntonar...

PER FI!!!


Quasi tres mesos,3, portava sense Internet.Ja sé que costa de creure, però és de veres. Bé, ja torne a estar ací, moltes coses han passat, però millor deixar-les de banda i continuar amb l'esperit d'aquest blog, que no és altre que parlar de música (si la ministra no se n'adona, igual fins i tot hauran descàrregues;aixó si, indirectes...) i de paranòies variopintes de la penya, que està fatal. Encara que com van les coses crec que la secció  I shit in my life (mecagon mi vida pa qui no sàpiga anglés) prendrà prou protagonisme... bé aixó que només volia saludar. els incondicionals, si encara me'n queden.