30 de maig de 2011

PER FAVOR, TRAU-ME A BALLAR!

No sé si recordeu una cançó titulada "enséñame a bailar!". Aquest ésser humà va inspirar l'autor, segons l'equip d'investigació de la penya està fatal:

Després d'aquestes lliçons per a "amos de la pista" que "menegen l'esquelet". Un poquet de informació. DAF és un grup alemany format a principis dels anys 80. Penyafatalisme musical en els inicis de la electrònica i els sintetitzadors. Jo me'ls he trobat de rebot en un recopilatori de música alemanya dels 80 (si, en tinc un). Segons la gent que ho entén, els alemanys fan bona "música industrial", que és una mena de repetició que et carrega el cap amb véus entre de por i apocalipsi. A mi em recorden a un grup que escoltava de vegades abans: Front 242 i des segur que són els pares dels "Wumpscutt "o "das Ich", encara que aquestos dos  últims són prou animals (mireu que li va passar al cantant  de Das Ich després de passar dues setmanes d'agost en Dénia)També em recorden a un grup de malalts que fan coses experimentals conegut com "Einsturzende neubauten"(que significa més o menys "demolició d'edificis").
Uns altres que també podrien treure'ns a ballar:

27 de maig de 2011

LES CANÇONS I TU

Tantes cançons, tants estils, diferents sons, sonoritats, harmonies, acords en desacord, composicions descomposades. Fins que te n’adones que ja no busques que t’agrade, que busques que et provoque, busques què et provoca. En eixe moment, s’alça davant de tu un mur de so que projecta cap on estàs un soroll, de vegades infernal, de vegades bonic, de vegades trist, de vegades sorprenent. Depén de com et trobes en eixe moment. I si les cançons no foren representacions d’estats d’ànim? I si foren estats anímics per elles mateixa?. Seus en una platja. No hi ha ningú. Tanques els ulls. Sóna. Pugen els sons del fons i en el minut 2:15 obris els ulls. La mar. Els teus pensaments.  De sobte. Estàs tot sol. Una  vegada més, els teus pensaments i tu. Continua sonant  i la véu et diu: Humbly we're waiting... here we stand, hurting... It's all wide open, to the lies spoken... You've spoken... you've spoken... you've spoken... you've spoken...
Continua, tan simple, tan endins... sembla que torna a pujar 7 minuts i quaranta segons després. I de sobte, amb eixe violí, totes les imatges del que estàs pensant passen una rere l’altra, fins que s’acaba. Per a tu, una cançó preciosa.  Per als enquestats: "bonica", "repetitiva", "tampoc és per a tant"...

26 de maig de 2011

PENYAFATALISME DES DE "MOS-COU"

Açò és penyafatalisme i la resta són xorrades.Concert en una sla de Moscou del grup "Asian Women on the telephone".  Quant a la "música". Doncs per a marejar-te una estona està molt bé. Quant a la "indumentària"... donant idees a Agatha Ruiz de la Prada. Quant a qui està gravant açò... no li'n doneu més,per favor.

L'eslògan "la tortura no és cultura" podria aplicar-se a açò?

19 de maig de 2011

MAMÀ, PAPÀ, QUÈ ÉS UN VOT?



Ara que s’acosta la jornada de reflexió, és un bon moment per reflexionar què significa un vot.
Jo pense que un vot pot ser entés de diferents maneres:
  •   Expressió d’una idea determinada de la societat en tots els seus aspectes (sanitat, educació, drets i obligacions...)
  • Expressió d’una ideologia: jo considere que la ideologia comprén un grapat d’idees per definir-les totes juntes. És ací on parlem de dretes, esquerres, extrems i, cada vegada més, de centre.
Si el vot és l’expressió d’una idea de societat, aquest s’expressa millor en el vot dels anomenats “partits minoritaris”, que són partits que, tot i pertànyer a una ideologia determinada i ben definida, presenten un punt de vista més particular cap a alguns temes en concret, com són l’ecologia o la immigració, per exemple.Si entenem el vot com l’expressió d’una idea, potser eixa idea siga del tipus “em fa igual qui mane”. En aquest punt és on apareix el vot en blanc per convicció. És clar que el vot en blanc afavoreix qui més vots té (això s’anomena matemàtiques), però és que el que es pretén expressar amb eixe vot és justament això. No acabe d’entendre els arguments en contra d’aquest tipus de vot més enllà de simpaties ideològiques. Se suposa que el votant en blanc no en té cap d’aquestes simpaties.

No votar també és una opció. En teoria, si no votes, “no pots queixar-te”.  Pense que això és una autèntica fal·làcia. Qualsevol pot queixar-se, en cas contrari, no hi hauria democràcia. Si no votes, simplement, no participes , i per tant, se suposa que no tens el “dret moral” d’exigir. Però justament, amb les lliçons de moral que ens dóna l’actual merder que anomenen “polítics”, aquest discurs no és  convincent.
Finalment està el vot per ideologia, el més comú de tots. Votar un partit perquè “és d’esquerres” o “de dretes”. Traducció: votar PSOE o PP. Aquest vot és el majoritari, però també el menys sà per la democràcia.  Ha quedat ben demostrat aquests darrers dos anys sobretot.
Segurament aquestes reflexions siguen poc encertades. I és que a mi ningú em va explicar què és un vot i què es pot aconseguir amb un vot. Ho he aprés ( més o menys) amb els anys. Tal volta caldria ensenyar la gent que votarà per primera vegada el que significa un vot perquè en prenguen consciència de la seva importància. Potser ens emportarem alguna sorpresa.

16 de maig de 2011

ANNA ROIG I L'OMBRE DE TON CHIEN

Tot un descobriment. Quina véu que té aquesta xica!. Fan una mena de barreja de cançó francesa i música pop cantant en català i de vegades en francés que m'ha encantat!. Dos videos de mostra:





13 de maig de 2011

PATÉ DE CAMPANYA

Estem en campanya electoral. L’efecte que provoca açò en la gent és com la lluna plena; es transformen. L’altre dia, toquen a la porta de ma casa i em diuen que van a revisar el comptador de l’aigua. Misteriosament, apareix a l’entrada de l’edifici una xica omplint les bústies de sobres. Jo no espere per obrir la meva bústia  davant d’ella i extraure el magnífic sobre que hi ha dins on apareix la cara del candidat i l’eslògan “perquè guanye (posar nom del poble en qüestió, l’eslògan és estandard”. La mire amb un somriure i li dic: Ací no hi ha comptadors. Em contesta: “ya pero es que si no digo eso no me abre nadie, disculpa”. No et preocupes dona, tot siga perquè "guanye el poble".
Torne de fer les compres i observe que al panell d’on es posen els anuncis de la comunitat, algú ha posat una foto d’una cara que crec haver vist abans. L’eslògan posa “centrados en tí” i la cara és d’un dels meus veïns. Dues preguntes i una afirmació:
1) Amb qui s’han de centrar si no és en el ciutadà si aspiren a governar? Quin eslògan més absurd
2) Què collons fa el meu veí fent aquest acte de campannya (el tauler d’anuncis s’obri amb una clau per col•locar el que siga darrere d’un vidre)? Em diuen que és el president de la comunitat. Sembla que se centra en més coses que “en mi”. Serà la lluna plena.
L’afirmació: aquestos són incapaços, almenys en aquest poble d’escriure “centrats en tu”. Sembla que només són monolingües. Serà la lluna plena.
Al dia següent, un ciutadà que va pel carrer, m’ofereix, com si em donara propaganda d’un Kebab o un centre de depilació, un full on apareixen unes cares i unes sigles que diu “som com tu”. Uf! Això és massa dir. Jo no crec que siga com ells. És més, jo no voldria que algú com jo fóra alcalde d’enlloc. De sobte pense que aquest eslògan pot fins i tot atraure el vot de lladres o tot tipus de gentola, un sector que pot ser determinant alhora de decidir el futur d'un poble.
Els que millor eslògan tenen són els verds. I quin és? Doncs una pancarta amb una foto que posa “els verds”. Grandíssim! Per ara són els únics que almenys diuen la veritat d’una manera evident.
Per acabar, ací hi ha uns que es diuen “CIPAL”, que supose són els arxienenmics dels partidaris del  “MUNI” (rises). L’eslògan “parlem menys, treballem més”. Sembla una companyia asseguradora. El millor és “la llegenda del partit”. La líder té com a cognom “Punset” i diuen que es la filla del mateix EXCM. Sr. Eduard Punset. Conta la llegenda, que en el mítin final de campanya son pare vindra a veure-la. Si açò és de veres, promet anar al míting a fer-me una foto amb son pare i me’n vaig, més que siga de llarg. De les propostes no en sé res, com tothom, però amb aquesta informació n’hi ha prou per omplir un auditori!.
Per sort, el diumenge que ve canviarà la lluna...

10 de maig de 2011

TANGOS...

El tango és, a més de la música  que tothom coneix d'Argentina, un "palo" del flamenc. D'entre els més fàcils que hi ha per aprendre en percussió. Allà van unes quantes mostres:
repetim grup (ràdio Tarifa) i repetim estil:

 I un tango-himne amb una lletra que m'encanta.La portada ja t'anuncia als tres màquines que t'esperen.Un disc imprescindible (any 1983)

5 de maig de 2011

UN PARE EXEMPLAR

Fa temps vaig estudiar un poc d'italià. De tant en quant estudie un poc més amb l'esperança de tornar a insciure'm a l'escola d'idiomes en tenir temps. Llisc novel·letes a veure que entenc, estudie gramàtica i veig pel·lícules subtitulades. Hi ha un bloc  que parla de la política italiana actual i de tant en quant posa entrevistes, fa recomanacions, etc.  Hui  tenia un poc de cinema italià que vull compartir  Un pare donant "lliçons de la vida" a un fill. Pel·lícula "los monstruos" (1963) . Es tracta del primer capítol "l'educació sentimental". L'escena comença a partir del minut 1'17 i té uns 6 minuts de duració. El pare li diu al fill una grandíssima  frasse: "Il mondo è tondo e chi non sa fare a gala va a fondo".  El món és redó i el que no sura se'n va al fons o  en castellà: El mundo es redondo y el que no flota se va al fondo.