4 de febrer de 2012

INVOLUCIÓ

...de sobte, deixaria de somriure, deixaria de conformar-me amb quelcom,deixaria de posar tanta atenció, deixaria de voler comprendre, m’aturaria enmig d’una conversa sense dir res per contemplar un dragonet, gaudiria de l’essència de cada racó, ballaria per a tu cançons en blanc i negre,m’endinsaria cada cop més i amb aquest gest desapareixerien les velles promeses i  aquelles estones que s’han d’esborrar. Passaria les hores meravellat amb la imatge del vent bufant els teus cabells... fins arribar a la involució necessària per a renàixer.