29 d’abril de 2010

De Kike a Kike

“Pero entonces, esto del speed ¿qué?”, preguntó con el turulo en la mano al inicio del ritual.



“Espanta el sueño”, contestó la bruja.



“Va a veinticinco”, vendió el camello.



“Pecado en polvo”, bendijo el tentado.



“Yo te lo explico”, se relamió el comebolsas.



“Te quita el hambre”, dijo el flaco.



“Te tiene en pie”, dijo el gordo.



“Yo de eso no sé”, lloró la madre.



“¿Qué sabes tú de eso?”, quebró el padre.



“Tú sabrás”, se apartó el amigo de la infancia.



“Eso no es na’”, espetó el yonqui.



“Es un derivado de la anfetamina”, dispensó el farmacéutico.



“Es una manera de vivir”, recitó el del barrio.



“Está prohibido”, esnifó el político.



                

Contundent, no? "Dias de speed a falta de rosas" és un llibre publicat per Kike Suarez (foto), més conegut com Kike "babas" que a banda de ser músic (King putreak, The Vientre, Huevos Canos), és l'autor de les biografies  junt un altre Kike, Kike Turrón de: Boikot, A palo seko, Siniestro Total, Reincidentes, Rosendo o Los Enemigos i realitzador d'alguns videos de Porretas, Manu Chao o Marea. Actualment treballa de músic i de crític musical per a les revistes Rolling Stone, Ruta 66 i Zona de obras.
A més té publicats tres llibres de relats curts, tots ells d'històries sobre una temàtica diguem "crua":
-Jiron (2005)
-El Engranaje de las mariposas (2007)
-Días de speed a falta de rosas (2009)
Un personatge prolífic i prou assabentat del que parla, vaig poder sentir una entrevista prou interessant que li feren al meu programa de ràdio  favorit ("Carne cruda". Ràdio 3 de 14 a 15 h de dl a dv).  Hui va de Kikes la cosa...

 

26 d’abril de 2010

ALERTA POLLASTRE!


UAU! Una prova més de què s'acosta l'apocalipsi!. Ara resulta que si menges pollastre a més de poder tenir la grip aviar i haver d'anar corrent a comprar Tamiflú (cuando mueras que harás tú) si menges pollastre amb hormones et tornes homosexuuuaaaar i calb, segons el premi Nobel de les arts i les ciències i president d'un païs, Mr. Evo Morales!.
Jo pensava que després de llegir una notícia sobre Bolivia on deia que els conductors de bus s'havien manifestat contra un decret que els sancionava si anaven borratxos ja ho havia vist tot!. L'enllaç a la notícia és: http://www.elpais.com/articulo/internacional/Disturbios/Bolivia/decreto/castiga/choferes/conduzcan/ebrios/elpepuint/20100304elpepuint_2/Tes
Resulta que no, que ni més ni menys que el president del païs va i solta que com els pollastres tenen hormones femenines provoquen homosexualitat en qui els consumeix a més de calvície!. L' associació hormones femenines-homosexualitat-calvície-pollastre només pot venir  o d'un cervell molt gran -tant com el cap que gasta- o d'un excés de mascar fulla de coca, -que aixó si que no fa mal a ningú, segons el premi Nobel aquest-, perque si el què pretén és que la ciutadania boliviana consumixca pollastre "made in Bolivia" podria haver-ho fet d'altra manera menys radical; dient només que l'hormona femenina provoca calvície, per exemple (risas).
Com a futur membre del col·lectiu de calbs, llance un missage a tots els socis: PAREU DE MENJAR POLLASTRE, QUE A MÉS ESDEVINDREU MARIQUITES!.
Xiques ja ho sabeu, les vostres hormones provoquen homosexualitat i  calvície i si li doneu una fulleta més dirà que teniu la culpa de la mort de Kennedy, la grip A, i el volcà d'Islàndia...
Vaig a repetir-ho, però és que vé que ni pintat: No hi han palmeres, però hi ha ca dàtil...

24 d’abril de 2010

L'ORANGUTAN I LA MEMÒRIA HISTÒRICA


La asistencia de un Pasqual Maragall enfermo de alzheimer al aquelarre de la Complutense es una alegoría que Quevedo no hubiese dejado escapar, para explicar satíricamente en qué consiste la ‘memoria histórica’".
Açò ho ha dit el orangutan aquest de la foto, que resulta que va guanyar el premi Planeta l'any 1997, entre d'altres.
Vaig a estalviar-me insults contra aquest especímen, que només amb la foto ja n'hi ha prou. La frasse aquesta m'ha fet escriure sobre el tema estrella de "esta España nuestra":
El combat fatxes porcs vs. jutge i la memòria històrica. Què està passant? que els defensors de que es peguen tirs en la nuca per discrepar, que en Espanya es fan dir "falange" -quan s'haurien de dir "orifici", que representa millor la part del cos d'on ixen- han denunciat un jutge per errades de procediment  a l'hora d'investigar els crims que ells mateixos van provocar.
Fins ací tot és correcte encara que resulte estrany. En aquest país es posen querelles i demandes per dir qualsevol cosa; el que sorpren és que un jutge els diga que sí. Però bé, també hi han jutges ( o secretaris judicials?) que per "errades de procediment" deixen lliures assassins i no passa res, 1500€ de multa i tot apanyat.
No entenc de dret ni de lleis, però és que crec fermament que no cal entendre res més que allò que hi ha. Els feixeistes han denunciat qui investiga el seu passat i un jutge ha dit que ho poden fer. I NO HI HA RES MÉS A DIR. No discutiré que hagen hagut errades en el procediment o no, aixó podria ser,  però el que és absolutament inadmissible és que siguen els porcs aquestos els que tinguen potestat per fer-ho. Hui he llegit en el periòdic que els han retirat del procediment perquè no han presentat un paper a temps (més o menys). Una demostració més del seu cervell subdesenvolupat, podrieu pensar, però jo no ho tinc tan clar, més bé pense que el senyor jutge,  s'ha cagat damunt amb tot el que li ha vingut aquestes setmanes (manifestacions davant les ambaixades d'Espanya, petició d'explicacions per part de la premsa internacional, retroimbècils com aquest de la foto bossant merda...)
Encara ens queden els "manos limpias" (però cervell corcat), que són de la mateixa porquera i demanen 20 anys d'inhabilitació per al jutge superstar (= Garzon). Aquestos no són els hereus directes dels que manaven quan s'obriren les fosses, per tant, "estèticament" queda millor. No són els fills però són els cosins germans i tan fills de sa mare  com els altres.
Només espere que acabe com acabe aquest sainet que s'ha polititzat una barbaritat, hi hatja algun jutge en aquest país que continue sense cometre "errades de procediment" -si es que les ha hagut- el que Garzon ha escomençat. La única manera  per aconseguir que tota la piara aquesta es calle la boca es demostrar que les cunetes són daltòniques, no distingueixen els colors.

Pense que és la  millor manera perquè gent que està enterrada en les cunetes, foren del bàndol que foren, puga descansar en pau, cosa que la guerra no els ha permés.
Quant a Juan Manuel de Prada, repetisc, en comptes de fer la broma amb  les persones amb Alzhèimer, i els morts del franquisme mirat a l'espill i posat a plorar... o millor, deixa d'existir. T'ho agrairia.



21 d’abril de 2010

TALIBANS DE L'ECOLOGIA


Furgant furgant, m’he trobat amb açò, que m’ha fet molta gràcia. Humans que decideixen no tenir fills per què la Terra estaria millor sense humans. Un tio anomenat “Les” ha arribat a aquesta conclusió guiat per l’amor a partir d’una simple seqüència lògica. Hezulín definiria açò en tres paraules: TRE-MEN-DO!.
Has d’estar molt avorrit/da per arribar a la conclusió què el millor que pots fer és no portar fills a aquest món per a salvar la Terra.
Teclegeu “Movimiento por la Extinción Humana Voluntaria” en el vostre cercador d’Internet favorit i... que corra la risa.La penya està fatal!. Vos deixe algunes “perles” d’aquest moviment d’ecologia profunda...



¿Quién es el fundador?

Nadie es el fundador del VHEMT. Les U. Knight le dio el nombre de "Movimiento por la Extinción Humana Voluntaria" a una filosofía o visión del mundo que ha existido por tanto tiempo como los humanos han pensado. Es una toma de conciencia a la que se ha llegado independientemente en muchos lugares a través de la historia, pero que se ha perdido en medio del pronatalismo de las sociedades.

Como otros millones de personas, Les siguió una simple secuencia lógica, guiado por el amor, y llegó a la conclusión de que Gea estaría mejor sin los humanos. Él podría ser considerado el descubridor al identificar el movimiento dándole nombre, aunque cada uno de nosotros encuentra la verdad por sí mismo.

Aunque Les sea conocido internacionalmente como vocero del movimiento, nadie puede hablar por todos los voluntarios del VHEMT. No hay posición oficial para ningún asunto mas allá de lo que implica el nombre del movimiento.

¿Qué es el Movimiento por la Extinción Humana Voluntaria (VHEMT, en inglés)?

Es un movimiento, no una organización. Es un movimiento creado por gente que se preocupa por la vida en el planeta Tierra. No somos sólo un puñado de misántropos e inadaptados maltusianos y antisociales que se deleitan morbosamente cuando el desastre golpea a los humanos. Nada más lejos de la verdad. La extinción humana voluntaria es la alternativa humanitaria para los desastres humanos.

No nos pasamos el tiempo diciendo cómo la raza humana ha demostrado ser un parásito avaro e inmoral sobre la faz, antaño sana, de este planeta. Ese tipo de negativismo no ofrece ninguna solución a los horrores inexorables que la actividad humana está causando.

En vez de ello, el movimiento presenta una alternativa alentadora a la explotación desalmada y la destrucción indiscriminada de la ecología de la Tierra.

Como saben los voluntarios del movimiento, la alternativa a la extinción de millones de especies de plantas y animales es la extinción voluntaria de una especie: el Homo sapiens... nosotros.

Cada vez que uno de nosotros decide no agregar otro más a los miles de millones ya apretujados y en crecimiento en este desolado planeta, otro rayo de esperanza brilla a través de las tinieblas.

Cuando cada humano elija dejar de reproducirse, la biósfera terrestre será capaz de regresar a su antigua gloria, y todas las demás criaturas serán libres para vivir, morir, evolucionar (si creen en la evolución) y, tal vez, desaparecer, como tantos "experimentos" de la madre naturaleza lo han hecho al paso de las eras. Se le devolverá la salud a la ecología terrestre; a la "forma de vida" conocida por muchos como Gea.

Va a requerir el esfuerzo de todos nosotros.
I tant que requereix un esforç, si us heu de matar tots haureu de buscar un local prou gran!.
Torne a repetir que, una vegada llegides coses com aquesta, estic convençut que s'acosta l'apocalipsi!.
I per a acabar, no oblideu seguir les paraules del profeta: "no hi han palemeres, però hi ha ca dàtil"

14 d’abril de 2010

DUES CANÇONETES MÉS: LORI MEYERS/SIDONIE

Lori meyers (Granada):

Aquesta des de Barcelona, de l'últim disc que es diu"el incendio" i la pose per a que se me lleve ja del puto cap, que la porte "l'estribillo" tota la setmana en el cap!!:

8 d’abril de 2010

DUES FOTOS D'ACTUALITAT

La primera, "Me Matas Jaume Matas":

Resulta que no ho sabiem, Jaume Matas és innocent i li han destrossat el futur!:
 http://www.elpais.com/articulo/espana/Jaume/Matas/IB3/han/destrozado/futuro/elpepuesp/20100408elpepunac_1/Tes
La veritat és que podria escomençar en el club de la comèdia, que de moment, està demostrant bones qualitats per a l'humor. Normal que t'han destrossat el futr, t'han bolat 3 millonets d'euros que havies estalviat amb molt d'esforç de torcar-te el cul amb escobilles de vàter que costen centenars d'euros. La llàstima és que no hatja xapat el talego, o millor dit, que la justícia en Espanya s'apanye d'aquesta manera. Si té 3 milions d'euros per a fugir de la càrcel, què no té el miserable aquest?. No sé si sentir indignació o fartera. La indignació vé associada a l'encabronar-se, mentre que la fartera implica fàstic. Què pena, una persona com aquesta sense futur, quan haguera pogut ser una veritable dancing queen en la presó...
La segona,"Atrápame si puedes":
Maredeu senyor quina imatge més representativa del que és un "merder".Boques tapades que amaguen el que estan dient, el amiguito del alma en postura de "dis-me què vols que et porte" i la riseta d'una persona que és molt honorable a centímetres d'un veritable malpirlante. Si Senyor, un aplaudimet per al fotògraf. Estos quatre són els que tallen el bacallar en la Comunitat Valenciana, senyores i senyors. Un està en la càrcel, el del Infiniti, no sési encara passa pel Senat exercint de representant del poble valencià (o sea), o si està en el Cabanyal portant una excavadora (Lacoste, això si),el de darrere encara ens representa i sembla un ninja, perquè no fa sorolli i el molt honorable ho escric en minúscules perquè només té 900 € al compte corrent i un cotxe de 15 anys i potser no li caiguera bé que sent tan modest la majúscula li quedara gran.
Definitivament, fartera.

5 d’abril de 2010

SUCEDIÓ CERCA DE TU CASA...


És l’hora del “piscolabis”, les 18:30 de la vesprada, l’hora de berenar i parar una estoneta en el treball ara que no vé ningú. Eixes de l’oficina a prendre l’aire mentre et menges les dues pomes rituals i observes el descampat que hi ha enfront... de sobte, apareix un Ford Escort blanc alçant una polseguera de mil dimonis que fa una virolla, (que vé a ser un trompo dels de tota la vida, però en català de veres) espectacular i es queda de cara a un marge que hi ha a l’esquerra. Este tio està mooolt flipat, penses mentres continues mastegant... però del cotxe no baixa ningú. Passa un minut i el cotxe recula a tota velocitat, frena de cop i torna cap al marge, on torna a frenar de cop per a recular després. Realitza aquesta maniobra quatre vegades. Quant de mal que fa la droga! És el pensament recurrent que et vé al cap maniobra rere maniobra. Quan acaba de fer maniobres, ixen del cotxe dos homes amb eines en la mà i vestits de mecànic mentre un d’ells parla pel mòbil. Als cinc minuts apareix una grua i ja comences a entendre el que no tenia cap sentit; sembla que estaven fent una mena de prova al cotxe i se’ls ha acabat de trencar.

Quan se’n va la grua amb els mecànics, creua amb un tot terreny enorme amb les llunes tintades que s’atura “al bel mig” del descampat. Baixa un xiquet que es dirigeix cap a una olivera seca que hi ha i comença a pegar-li voltes a l’olivera per a passar a realitzar un “8” pegant voltes a l’olivera i el tot terreny que ocupa quasi tot el terreny... no aconsegueisc veure si dins hi ha una persona o vàries ni si són homes o dónes. Passen uns 10 minuts. El xiquet, esgotat, se’n puja al cotxe, que pega la volta i se’n va. Mire el calendari, és dilluns. Promet no tornar a menjar pomes,crec que no em fan bon profit...

2 d’abril de 2010

COORDINACIÓ

Tot un espectacle de coordinació. Dura 6 minuts, però paga la pena.