28 de juliol del 2011

NOVES GLÒRIES A ESPANYA


·         Aquest estiu, el penyafatalisme nacional és el protagonista. He hagut d’esperar uns quants diez per digerir i condensar tanta estupidesa i tant de tarambana en un post. Ací va un resum de les noves glòries oferides a Espanya:
  •  Francisco Enrique Camps (nom aparegut  en televisió en una imatge d’un informe judicial), àlies “Fransisquet”: Només un comentari al respecte. Com diu la cançó “ a la mar que te’n vages, no me fas pena...”.  “¿por qué te vas” també seria una bona banda sonora per al “sacrifais”  que hem contemplat valencians i no valencians. Sacrifici realitzar perquè guanye un partit polític unes eleccions i ens acabe manant un senyor barbut que fuma puros. El més graciós és que diu que se’n va sent innocents (paraules textuals, però en castellà, això si), quan el que pensava era romandre si el declaraven culpable.
  • ·Canal nueve:  Aquesta notícia diu que ha perdut el doble d’audiència que la resta de televisions autonòmiques. També hi ha una cançó; “ Qué será, será....”
  • ·      El “xupaeta”: Una presó.  3 reclusos n’agafen un altre en la dutxa i 1 d’ells li diu “¿Por qué no vienes y me das una xupaeta?”. L’exdirector de canalnueve es desperta de matinada amb suor  freda i aterrit pel que li pot esperar. Pel que sembla, pensa evitar aquest malson pagant amb bancals de taronger la responsabilitat civil. Esperpèntic . 
  • La CAM: la intervé el banc d’Espanya, se suposa que la comprarà un altre banc, ara ens assabentem que el directius s’autoadjudicaven préstecs milionaris amb un 0% d’interès.  Els responsables? Els clients d’una entitat (jo sóc un d’ells) que no és gens de fiar.  En tenir temps me’n vaig a la meva oficina a retirar els meus modestos estalvis. Continuarà...
  • El gomero: Aquest terrícola erasenador i de la Gomera. Com és gomero, va pensar que per cel·lebrar que la seva cria és llicenciava, el millor era anarse’n a gastar gometes junts. Gran imatge, la del pare i el fill junts en “una sauna de masajes”  o “un local de alterne” segons els diaris amics o no. Per als contribuents, electors i altres persones encara menys respectables, estaven en una casa de putes.     El gomero es pensa que és Berlusconi. Agafa un torontoll  acompanyat del puteret ( si el pare és putero, el fill que l’acompanya és puteret, ho diuen la RAE i l’IEC, segur) i “la lien parda/ la fan ben grossa. Ve la policia i ací és on el putero-gomero desperta el polític. Els desitja que es muiguen de càncer i els diu que acabarà amb la seva carrera. A més d’açò diu: “yo me meo en las putas, no pago a las putas" que en “roman paladino” significa “sóc un porc  fastigós”. Ací és on es troba el quid de la qüestió. A la cas de putes/sauna/local d’alterne li van oferir panyals. Quina injustícia. Això cabrejaria qualsevol. Per fer-ho més bonic, agredeix els agents. Per altra banda, quins records d ela festa de graduació del seu fill! Impagables. Sempla una pel·lícula de “porkys”. El representant del poble ja no és senador, una llàstima. Però encara és president de la illa. També ho podria ser dels gomeros (usuaris de gomes en general), però l’hem rebutjat per porquet. Per cert, li diuen CasimiroCurbelo. El cognom de sa mare, millor no esmentar-lo, que la dona no té culpa. Tots els orinals per a ell.
  •    Per rematar, comunicar-vos que el pazo de Meirás (preciós) romandrà tancat el mes d’agost perquè la família de Franco estiuejarà allí tot el mes. Memòria històrica mal entesa.·    
     Com diuen els vells:  Tot açò és una burlesca!.
 

16 de juliol del 2011

MÉS VEUS D'ÀFRICA: FATOUMATA DIAWARA

Esta dona  és de Mali, però viu a Paris. És model i ha actuat en alguna telenovel·la. Un dia, en una desfilada de moda, estava cantant en el provador i un terrícola que passava li va dir: "escolta, vols vindre un dia a cantar amb uns músics de Mali que conec?" la xica va dir "eh bé!", però en francés. El resultat: en setembre ix un disc que està ple de perletes. Jo he sentit l'EP i l'espere amb moltes ganes. Música que sóna íntima, suau. Per escoltar amb tranquilitat. Però també quan vol música que pot fer que et meneges sense voler. Vos deixe uns avanços youtubescos:
Aquesta cançó, és bonica de veres. A veure si endevineu quin dels músics no és de Mali (una pista és de Catarroja i sembla que porta un cd trencat a la guitarra):

M'encanta:

Continuem amb el tio de Catarroja col·laborant:

Ja fa un temps que vaig furgant en la música del continent veí. Si vos agrada, heu de fer una escoltada a la música que es fa en Mali i la Costa d'Ivori, però sobre tot en Mali ( grandíssima Rokia Traoré, una de les meves artistes preferides, i "l'arxiconegut" Toujmani Diabaté, que ha escampat un instrumenT de Mali, la cora, arreu del món i el conviden en festivals de jazz per tot arreu o el músic més internacional de Mali: Ali Farka Touré).  Senegal fan música més  fusionada amb reggae (per norma general) i hip-hop. Pel Magreb es fa "fusió de música d'arrel" amb molt de trellat i molt poca eixida al mercat i Sudàfrica fa Hip-hop d'eixe de "jo tinc un cotxe més xulo que el teu, aparta't que sóc un tio xungo, cuidao que voy ahaaha" i supose que altres coses que no arriben a les orelles d'aquest Mequetrefe.

14 de juliol del 2011

POSSESSIÓ INFERNAL

Abans de tot, un poc d'història. A aquesta senyora l'he coneguda musicalment  en una tenda de cd de segona mà. El seu primer disc es diu "les letanies de Satan", on fa una performance dels versos de Charles Baudelaire. Com que Baudelaire m'agrada molt, vaig pensar que seria una bona idea comprar el cd per uns miserables 2'5 €. El preu era un poc sospitós, però bé... Sorpresa. Aquesta dona té una veu prodigiosa capaç de registrar 4 octaves, que no sé què significa, però li permet fer aquestes animalades infernals:

Investigant un poc més, he descobert que també és pianista (va estudiar música clàssica i òpera i feia performances amb travestits pels carrers de NY) i tocava en clubs de jazz quan era més jove. Ara té uns 57 anys. L'any 1991 va fer una trilogia titulada "plague mass" on,mitjançant performances i una escenografia "ultratètrica", criticava l'actitud de la societat i l'esglèssia front a la sida, malaltia que acabaria amb el seu germà per eixos anys i que la convertiria en activista pels drets de les persones afectades. Més endavant, fa un disc amb cançons en solitari on només apareix ella i el seu piano, aquesta vegada sense sang ni foscor , que no està gens malament. Una senyora polifacètica i estranya. Molt particular. 
 Ací amb el piano:


De postres una per a dormir els xiquets:



No sé si m'acaba d'agradar. El que si que és cert és que  és una artista que va per lliure i fa el que vol, com vol i d'una manera molt particular. La seva presència impressiona. Ací teniu algunes fotos. La última és de l'any passat.







11 de juliol del 2011

L'ESPERIT DE LA CONTRADICCIÓ

A que es dedica el propietari d'aquest negoci? oli o torró?

7 de juliol del 2011

¡MAMA, QUIERO SER ARTISTA!

Què ha passat en la SGAE? Que possiblement falten 22 milions d’ebrets (1 ebret = 1€).  Que veritablement sembla ben poc quan parlem de futbol, però si parlem de drets d’autor amb la situació que pateixen en general (els adscrits a la SGAE i els que no ho estan), els ha de fer prou de mal. A Espanya hi ha 8 societats que s’encarreguen de gestionar els drets d’autor, però només la SGAE fa coses tan meravelloses com sancionar perruqueries  amb fil musical o entrar arbitràriament a bars per a demanar que paguen multes(perquè uns si i altres no?) , a més de l’espectacular maniobra de tenir agents infiltrats en bodes o de negociar amb els propietaris quantitats a pagar. Què alguna cosa no estava fent-se correctament estava clar. Una cosa són els drets d’autor, que més bé caldria especificar; els drets dels autors representats per la SGAE. Jo crec que seria més correcte parlar de “drets de representació” o “drets d’autor adscrit”, què són els mateixos per als autors que pertanyen a la SGAE  o a les altres agències.
Una altra cosa és vulnerar els drets dels que no són autors amb multes arbitràries. Si la llei diu que s’han de posar multes, s’ha de multar els infractors, però això d’arribar a acords de pagament, o entrar en bodes per a posar multes és prou brut. El millor és el que ha passat des de fa dos dies. Un senyor que representa la nova Junta Directiva de la SGAE i que fa una roda de premsa, es presenta com “Victor Manuel”. Victor Manuel ens parla de “Teddy” (Eduardo Bautista). Al costat de Victor Manuel hi ha un altre senyor que ha aparegut en programes de televisió seriosos (sí, encara en queda algun!!) per a explicar què passa amb els diners. Aquest senyor es presenta com “Caco” Senante (el de la foto de dalt). Molt encertat.  Entre el bombo dels informatius i l a pressa d’uns per explicar que no pensen dimitir i que no tenen cap culpa, els contribuents i no contribuents  estem començant a quedar-nos amb la mateixa cara que “Caco”...
A la SGAE de segur que treballen professionals preocupats per defensar els drets d’autor que saben el que fan i com s’ha de fer, el problema és que tenen nom i cognoms no com “Ramoncin” (que ja no està però calia esmentar-lo!), Teddy, Victor Manuel o Caco (l’original, no el que s’ha emportat els diners, que també era Caco. O era Caca?).

1 de juliol del 2011

JOROÑA TI JOROÑA




Hui he llegit ací en un article d'un ésser humà que sempre té raó que els grecs ja no són de Grècia, són del FMI. I estic d'acord. Les fotos s'han fet en Atenes, la capital del lloc on es va inventar la democràcia. Democràticament han expulsat un parlamentari del partit del govern que s'ha oposat a les mesures (com es dirà "què collons teniu!" en grec?) , les quals han sigut aprovades per 155 vots de 300 possibles.Que els facen un reliquiari a eixes 5 persones de l'oposició gràcies a les quals s'ha pogut vendre els ciutadans per a qui treballen i que continuen pegant porrades als afectats, que aixó és absolutament democràtic i just. Segons "sabudillos" i economistes, no es podia fer altra cosa. Aixó o deixar quebrar el país. Grandèrrima opinió d'expert que proposa solucions.
El més graciós de tot és que els "sabuts" insisteixen en el fet que Grècia va dir mentides i va falsejar xifres per no mostrar l'estat real de la seva situació econòmica. És a dir, que totel desastre ha sigut provocat  perquè un grup de persones -que ara han lliurat els seus veïns al FMI- va esborrar un zero. Una altra cosa inquietant és que ningú va fer una miserable auditoria externa als comptes grecs. Si aixó és de veres, justifique les porrades, però en Brusel·les i dins del Parlament Europeu, que hi ha gent que porta massa temps asseguda dins i no està fent les coses de la manera correcta, que no se'n van  ni amb salfumant. La resta de mecanismes, com el control de les finances, no serien necessaris. I tot seria tan democràtic com pegar-te una porrada al cap quan ataques un defensor de les garanties democràtiques amb una ampolla.
Qui és el següent? El FMI reparteix les cartes. Mentrestant, sent massa voltes la paraula "democràcia" per tot arreu, com si calguera reivindicar-la...